ف
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La 'fāʾ' (en àrap ﻓﺎء, fāʾ [faːʔ]) és la vigèsima lletra del alfabet àrap. Representa un sò obstruent, fricativo, labiodental i sort,[1] /f/. En la numeració abyad té el valor de 80.[2]
En Marroc pot trobar-se també en el punt avall (ڢ), tenint llavors la grafia ﻑ el valor de la qāf.
Us
[editar | editar còdic]En el procés d'evolució de l'àrap, el sò protosemita /p/ es va tornar en àrap a /f/ i açò es reflectix en l'us de la lletra que representa /p/ en atres llengües semíticas es reflectix en /f/ en àrap.
Eixemples d'us en àrap estàndart modern :
- Fāʾ-fatḥah (فَـ /fa/) és un prefix multifunció equivalent més comunament a "aixina" o "aixina".
- Per eixemple: نَكْتُب naktub ("escrivim") → فَنَكْتُب fanaktub ("aixina escrivim").
Escritura
[editar | editar còdic]La lletra s'escriu de vàries formes segons la seua posició en la paraula: Plantilla:Formes de l'alfabet àrap
Variant tradicional magrebí
[editar | editar còdic]
قُلُوبَهُمْ قَـٰسِيةً يُحَرِّفُونَ
En el Magreb fa i qaf tradicionalment se solien escriure de forma diferent a com es fa en el Máshrek. Específicament fa en un punt inferior (en lloc d'un superior) i qaf en un punt superior (en lloc de dos). En les seues forma finals en les que la coa d'abdós lletres servix per a diferenciar-les, s'ometen els punts.[3]
En les escritures magrebins, el punt i'ajami en fāʼ s'ha escrit tradicionalment davall ( ڢ). Alguna volta va ser l'estil predominant, ara s'usa principalment en països del Magreb en situacions ceremoniales o per a escriure el Corán, en l'excepció de Líbia i Argèlia, que varen adoptar la forma mashriqí (en el punt dalt).
| Posició: | Aïllada | Final | Mija | Inicial |
|---|---|---|---|---|
| Forma: | ڢ | ـڢ | ـڢـ | ڢـ |
L'alfabet magrebí, per a escriure qāf ( ق), una lletra que s'assembla fā’ ( ف) en les formes inicial i medial, pero en realitat és un qāf en un sol punt ( ڧ).
Variant d'Àsia Central
[editar | editar còdic]En les ortografia aràbigues del uigur, kazakh i kirguís, la lletra fā’ té una asta descendent en les posicions finals i aïllades, molt semblada a la versió magrebí de qāf.[4][5] Plantilla:Formes de l'alfabet àrap
En teoria esta forma de fā’ es podria representar usant el caràcter Plantilla:Unichar, pero en la pràctica Plantilla:Unichar s'utilisa en les bases de senyes d'estos idiomes i la majoria de les fonts comercials per a estos idiomes donen al punt de còdic de la fa àrap habitual la forma de ڧ.
Quan es va afegir per primera volta el uigur per a Microsoft Windows en Windows Vista i Windows Server 2008, la combinació de tecles shift+F donava com a resultat Plantilla:Unichar.[6] La distribució de teclat uigur en Windows 7 i Windows Server 2008 R2 va canviar eixa combinació de tecles per a fer aparéixer Plantilla:Unichar.[7] En els sistemes més nous, l'antiga distribució de teclat encara està disponible baix el nom de Uygur (Legacy).
Vore també
[editar | editar còdic]- Alfabet àrap
- P (lletra llatina)
- Pe (lletra fenicia)
- Pei (lletra hebrea)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ “Some notes on Maghrebi script” . Manuscript of the Middle East 4. p. 38 shows qāf with a superscript point in all four positions.
- ↑ «Request for glyph changes and annotations for Kazakh, Kyrgyz, and Uyghur».
- ↑ «O+0641 information for Uyghur, Kazakh and Kyrgyz».
- ↑ «Uyghur (Legacy) Keyboard».
- ↑ «Uyghur Keyboard».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «ف» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.