Anar al contingut

Idioma protosemític

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El protosemític és la protolengua que constituïx una aproximació reconstruïda de la llengua mare que hauria donat lloc a les llengües semíticas. Encara que es tracta d'una llengua no testimoniada, gran part del seu lèxic i les seues característiques gramaticals són hipotèticament reconstruibles sobre la base de les modernes llengües semíticas.

Alguns autors haurien propost, que el protosemític deuria situar-se alredeor del VII mileni a. C.. Un recent anàlisis bayesiano va identificar un orige per al protosemític en Orient Pròxim cap al 3800 a. C.[1] Els primers testimonis escrits de les llengües semíticas estan en acadio i daten del sigle XXIII a. C. (vore Sargón d'Acad). Les primeres inscripcions en alfabet preprotocanaanita, usat presumiblement per parlants d'una llengua semítica daten del XVIII (les inscripcions en alfabet protocananeo es documenten entre els sigles XVII i XII).

Fonologia

En l'últim estadi del protosemític el sistema vocàlic de la llengua comprenia tres vocals breus (a, i, o) i tres vocals llargues (ā, ī, ū). sobre les consonant el protosemític consta de 29 fonemes consonàntics, que transcribimos a continuació segons les convencions semitològiques habituals (entre paréntesis es dona l'equivalent IPA tentatiuErro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut):[nota 1][nota 2][nota 3]

Consonants Sonora Sorda Emfàtica Nassal
Labials oclusives b [b] p [p] m [m]
aproximante w [w]
Interdentals fricatives ḏ [ð] ṯ [θ] ṱ [θˁ,θʼ] n [n]
Alveolars oclusives d [d] t [t] ṭ [tˁ,tʼ]
fricativa
postalveolar
š [ʃ]
fricatives
alveolar
**z [z] s [s] ṣ [sˁ,sʼ]
laterals l [l] ś [ɬ] ṣ́ [ɬˁ,ɬʼ]
vibrant r [r]
Palatals aproximante i [j]
Velares oclusives g [ɡ] k [k] q [kˁ,kʼ]
fricatives ġ [ɣ] ḫ [x]
Faringals fricatives ʻ [ʕ] ḥ [ħ]
Glotals oclusiva ʼ [ʔ]
fricativa h [h]
Vocals breu llarga
Tancada i [i] o [o] ī [iː] ū [oː]
Oberta a [a] ā [aː]

Llista de térmens protosemítics

La següent és una chicoteta mostra del lèxic hipotèticament reconstruït:

  • ba (negació)
  • bak 'colpejar, dividir, partir'
  • dim / **dam 'sanc'
  • donar- 'incrementar, engrandir'
  • -fir 'flor, frut'
  • kama? 'menjar'
  • pir- 'volar'
  • sum / **sim 'nom'
  • sense / sant 'nas'
  • -tuf 'escopinyar'

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Recentment s'ha propost que els fonema /z/, /s/, /[sʼ]/, i tal volta /[ɬʼ]/ podrien ser de fet africades, i. i. /dz/, /ts/, /[tsʼ]/, and /[tɬʼ]/. Per als que sostenen que estos sons són realment africades, /š/ és de fet /s/, ya que este és el reflex que deixa este protosonido atres llengües afroasiáticas. No obstant, no existix consens sobre eixes qüestions.
  2. ↑ Els sons denominats emfàtics apareixen en casi totes les llengües semíticas, i en la majoria de llengües afroasiáticas. Per al protosemític es reconstruïx l'emfàtic com a glotalisació, encara que en les modernes llengües semíticas estes es realisen faringalisades (àrap, arameo) o glotalisades (llengües semíticas d'Etiopia, moderns sudarábigo).
  3. ↑ En arameo i hebreu, totes les oclusives no emfàtiques se suavisen a fricatives quan apareixen despuix de vocal, lo que va dur a la creació d'un contrast fonològic despuix de la pèrdua de la geminació.

Referències

  1. ↑ Kitchen, A; Ehret, C; Assefa, S; Mulligan, CJ.(2009).«Bayesian phylogenetic analysis of Semitic languages identifies an Early Bronze Age origin of Semitic in the Near East».Proc Biol Sci.276(1668): 2703–10.doi:10.1098/rspb.2009.0408.

Bibliografia

Enllaços externs