Orige dels hicsos
El orige dels hicsos planteja un dels majors dilemes de l'història egipcíaca. La seua aparició va començar com una migració paulatina i es va transformar en el temps en una conquista militar del territori egipcíac. Esta es va conseguir per la debilitat per la que travessava Egipte, unit a l'us d'armes desconegudes o poc usades pel eixèrcit egipcíac: arc compost, armadures, dagas i espases de bronze, i sobretot l'us del cavall i del carro de guerra. L'us del bronze i la cavalleria donaven als hicsos la ventaja militar front a un eixèrcit d'infanteria armat en astrals i llances.
Els faraons de la quinzena i setzena dinastia eren hicsos, d'orige no egipcíac. Respecte a la seua identitat ètnica hi ha vàries hipòtesis, encara que la població es componia d'immigrants aplegats des de Síria, Canaán i Mitani. Despuix de la debilitat dels reis de la dinastia XIII varen prendre el poder en el Baix Egipte mantenint les costums i cultura egipcíaca, ya assimilada, i establint la seua capital en Avaris, en el delta del Nilo.
Etimologia
L'orige del terme hicsos deriva de l'expressió egipcíaca heqa Jasut («reis de terres estrangeres»), usat en texts tals com el cànon Real de Torí per a descriure als governants de terres veïnes. Esta locució comença a aparéixer durant l'Imperi Antic referint-se als varis cacics de Nubia, i des del Imperi Mig per a mencionar als governants semítics de Síria i de Canaán.
Els noms, l'orde, i inclús el número total dels reis de la quinzena dinastia no es coneixen en certea absoluta. Els noms apareixen com jeroglífics en els monuments i en objectes chicotets tals com tapes de tarros i escarabeos, pero en els casos en els quals els noms de Nesut-Bity i Sa-Ra no es mostren junts en el mateix objecte no hi ha certea de que pertanyguen a una sola persona. L'egiptòlec danés Kim Ryholt resumix la situació en el seu estudi sobre el segon periodo intermig indicant que hi ha solament indicacions vagues de l'orige de la quinzena dinastia i coincidix que el chicotet número de noms que han sobrevixcut són massa pocs per a tindre en conte conclusions generals.[1] Ademés, Ryholt subralla que també carim d'indicis positius de que qualssevol dels reis de la dinastia XV estigueren relacionats per llaços de sanc, i, podríem estar davant una dinastia d'orige ètnic mixt.[2]
El història d'Egipte de Manetón es coneix solament a través dels treballs d'uns atres, tals com contra Apion de Flavio Josefo. Estes fonts no enumeren els noms dels sis reis en el mateix orde. Per a complicar més les coses, l'ortografia està distorsionada i és inútil als efectes cronològics; no hi ha una conexió òbvia entre la major part d'estos noms (Salitis, Beon o Bnon, Apacnan o Pacnan, Annas o Staan, Apofis, Assis o Arcles) i els noms egipcíacs que apareixen en escarabeos i atres objectes. La llista de reis de Torí afirma l'existència de sis reis hicsos, pero solament quatre d'ells s'atesten clarament per la supervivència de registres arqueològics o textuals: Sakar-har, Iannas, Apofis I i Jamudy.
Iannas i Apofis són els reis d'esta dinastia millor acreditats, mentres que de Sakar-har solament existix una referència: una jamba de la porta d'Avaris que du la seua titulatura real. A Jamudy se li nomena com l'últim rei hicso en un fragment del Cànon de Torí. Els noms jeroglífics d'estos reis de la dinastia apareixen en monuments, escarabats i atres objectes.
Dos faraons hicsos seguixen sent desconeguts. Molts erudits han sugerit que eren Maaibre Sheshi (Bnon), Apacnan, Samuqenu, Seuserenra Jyan o Meruserra Yaqebhor, tots ells atestats pels sagells o els escarabats en la regió de la Delta, pero fins al moment tot lo que se sap és que eren reis asiàtics de la regió de la delta de l'Egipte. Podrien ser els dos reis hicsos restants o membres de l'anterior catorzena dinastia de Xois. (Vore Gobernant de la dinastia XV en els antics texts.)
Hipòtesis
Wolfgang Helck
L'egiptòlec alemà Wolfgang Helck va defendre que els hicsos foren part d'unes massives i extenses migracions d'hurritas i indo-aris en el Propenc Orient. Segons Helck, els hicsos eren hurritas i part d'un imperi hurreo que, segons presumia, es va estendre per gran part d'Àsia occidental en eixe periodo. La majoria dels erudits han rebujat esta teoria i Helck mateixa ha abandonat esta hipòtesis en un artícul publicat en 1993.[3]
Manetón i Josefo
En la seua obra contra Apion, el historiador de el I Flavio Josefo discutix el sincronisme entre el relat bíblic del Èxodo dels israelitas d'Egipte, i dos events que el historiador egipcíac Manetón menciona. És difícil distinguir entre lo que Manetón va contar realment i lo que Josefo o Apion interpreten.
Josefo identifica l'èxodo dels israelitas en el primer èxodo mencionat per Manetón, quan uns 480.000 «reis pastors hicsos» (també designats com a pastors, com a reis i com a pastors presoners en la seua discussió) ixen d'Egipte cap a Jerusalem.[4] La menció dels hicsos identifica este primer èxodo en el periodo Hicso (XVI a. C).
Apion identifica un segon èxodo mencionat per Manetón quan un renegat, que el sacerdot egipcíac va cridar Osarsef, va conduir 80.000 leprosos en rebelió contra Egipte. Manetón combina segons pareix els acontenyiments del periodo d'Amarna (en el XIV) i els acontenyiments del final de la dinastia XIX (XII a. C). Apion ho mescla ademés en l'èxodo bíblic i, contrari a Manetón, inclús alega que este sacerdot herético va canviar el nom a Moisés.[5] Molts erudits interpreten que leprosos i sacerdots leprosos no deu ser entés de forma lliteral: no com a malaltia sino com una estranya i incómoda creència aliena a la cultura egipcíaca.[6][7]
Josefo es confon en entendre ___protected_title_6___ (hicso) com ___protected_title_7___ (nómada), i traduïx ___protected_title_8___ com a ___protected_title_9___.[8]
Hipòtesis modernes
S'assumix generalment que els hicsos eren semitas que varen aplegar del Llevant mediterràneu (Síria o Canaán). La declaració explícita de Kamose, últim rei de la dinastia XVII de Tebas sobre els orígens asiàtics de Apofis és l'evidència més forta sobre l'orige cananeo de la majoria dels hicsos. Kamose es referix a Apofis com a cacic de Retjenu (és dir Canaán) en una estela, lo que implica l'orige cananeo per a este rei hicso. El nom d'Iannas "s'ha interpretat generalment com amorrita. Ryholt ademés observa el nom Iannas està registrat en les llistes reals asirias com el d'un antepassat lluntà de Shamshi-Adad I (c.1800 a. C.), lo que sugerix que pot haver segut utilisat durant sigles abans que pel faraó.[9]
L'estudi del nom de Sakar-har, un dels tres primers reis de la dinastia XV, també indica un orige semita occidental o cananeo per als reis hicsos, si no per a tot el poble hicso. Afirma Ryholt:
Vore també
- Hicsos
- L'Èxodo descodificado (2006)
Notes
- ↑ Ryholt, Kim (1997). The Political Situation in Egypt During the Second Intermediate Period, pág. 126, Ed. Museum Tusculanum Press. ISBN 87-7289-421-0.
- ↑ Ryholt, op. cit., pág. 126. Un eixemple donat per Ryholt és la família dels reis- Warad-Sense i Rim-Sense de Larsa. El seu pare havia segut el governant de dos tribus amorritas, pero tant ell com el seu yayo tenien noms elamitas mentres que ells mateixos els tenien acadios i una germana tenia un nom sumerio.
- ↑ Helck, Wolfgang(1993).«Dones Hyksosproblem».Orientalia.(62)
- ↑ Flavio Josefo, Contra Apion, 1:86–90.
- ↑ Flavio Josefo, Contra Apion, 1:234–250.
- ↑ Sheres, Ita; Blau, Anne K.. «Miriam - From Prophet to Leper» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2007. Consultat el 2008-09-29.
- ↑ Redford, Donald B.. «Egyptian Account of the Leper's Exodus» (en anglés). Consultat el 2008-09-29.
- ↑ Finkelstein, Israel; Silberman, Neil Asher (2001). The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of Its Sacred Texts, pág. 54, Ed. The Free Press. ISBN 0-684-86912-8.
- ↑ Ryholt, op. cit., pág. 128
- ↑ Ryholt, op. cit., p.p. 127-128
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Origen de los hicsos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.