Anar al contingut

Llepra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llepra
Per a atres usos d'este terme vore Llepra (desambiguació).
«Leproso» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Leproso (desambiguació).


La llepra o maltia d'Hansen és una maltia infecciosa crònica produïda pels bacils Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.[1] L'infecció afecta principalment els nervis perifèrics i la pell, pero també afecta atres llocs tals com les mucosas, els ulls, els oss i els testículs. Este dany nerviós pot provocar la pèrdua de la nocicepción, lo que pot derivar en la pèrdua de parts de les extremitats per lesions repetides o infeccions per mig de ferides que passen desapercebidas.[2] La persona infectada també pot experimentar debilitat muscular i pèrdua de la visió.[2] Les seues complicacions més severes són la desfiguración, la deformitat i la discapacitat (ya siga pel compromís neurològic o la ceguera).[3][4][5][6][7] Els síntomes de la llepra poden començar en un any o tardar 20 anys o més en manifestar-se. La llepra ha afectat a la humanitat durant mils d'anys.[2] La maltia pren el seu nom de la paraula grega λέπρα (lépra), derivada de λεπίς (lepís, que significa «escama»), mentres que el terme «maltia d'Hansen» rep el seu nom del mege noruec Gerhard Armauer Hansen.[2] Històricament, la llepra s'ha associat en el estigma social, lo que seguix sent una barrera per a la detecció primerenca i el tractament oportú. La llepra està classificada com una maltia tropical desatesa.[8] El Dia Mundial contra la Llepra es va establir en 1954 per a crear consciència sobre les persones afectades per esta maltia.[9] L'estudi de la llepra i el seu tractament es coneix com leprología. La llepra es transmet entre persones, encara que es requerix un contacte prolongat.[2][10] La llepra té baixa patogenicidad, i el 95% de les persones que contrauen o estan expostes a M. leprae no desenrollen la maltia.[11] La transmissió provablement ocorre per mig de la tós o el contacte en decorreguts nassals d'una persona infectada.[10][11] Factors genètics i la funció inmunitario basal influïxen en la facilitat en la que una persona contrau la maltia.[11][12] La llepra no es transmet durant l'embaràs al feto ni a través del contacte sexual.[10] La llepra és més comuna entre persones que viuen en la pobrea.[2] Existixen dos tipos principals de la maltia: paucibacilar i multibacilar, que es diferencien per la cantitat de bactèries presents.[2] Les persones en la forma paucibacilar presenten cinc o menys taques cutànees hipopigmentades i insensibles, mentres que les persones en la forma multibacilar presenten més de cinc taques cutànees.[2] El diagnòstic es confirma per mig de la detecció de bacils àcit-resistents en una biòpsia de la pell. La llepra és curable en teràpia multidrogas. El tractament de la llepra paucibacilar es realisa en els medicaments dapsona, rifampicina i clofazimina durant sis mesos.[11] El tractament per a la llepra multibacilar utilisa els mateixos medicaments durant 12 mesos.[11] També es poden usar atres antibiòtics.[2] Estos tractaments són proporcionats gratuïtament per la Organisació Mundial de la Salut. La llepra no és altament contagiosa.[13] Les persones en llepra poden viure en les seues famílies i assistir a l'escola i al treball.[9] En la década de 1980, hi havia 5,2 millons de casos en tot lo món, pero per a 2020 esta sifra s'havia reduït a menys de 200.000.[14][15] La majoria dels casos nous es presenten en 14 països, i la Índia concentra més de la mitat de tots els casos nous.[2] En els 20 anys compresos entre 1994 i 2014, 16 millons de persones en tot lo món es varen curar de llepra. La pràctica de l'aïllament de les persones afectades per la llepra en lazaretos (hospitals o colónies de leprosos), que solia ser molt comuna, no està respalada per l'evidència científica, pero encara es practica en algunes zones de l'Índia,[16] China,[17] Japó,[18] Àfrica[13] i Tailàndia.


Història

Se sap que afecta a la humanitat des de fa a lo manco 4000 anys, quan en 2009, en una excavació arqueològica en Balathal (Rayastán, al noroest d'Índia), es varen trobar en lo que havia segut un assentament (barraques de pedra i rajoles de fanc, i a on cultivaven la ordi) els restants òsseus d'un varó adult d'uns 30 anys d'edat en mostres d'haver patit esta maltia i no haver rebut cap tipo de tractament per a curar-la. Dits restants estaven enterrats en cendra de femta de vaca dins d'un recint de pedra de parets grosses en els llímits de dit assentament. La datació per radiocarbono va indicar que l'esquelet va ser enterrat entre el 2500 i el 2000 a. C.[19]

La següent evidència més antiga de la llepra era un esquelet egipcíac del II[19]

Durant la Edat Mija es pensava que els leprosos emmaltien com a castic diví pels seus pecats i se solia relacionar en la luxúria i en la promiscuïtat, per lo que s'acostumava expulsar als malts de les comunitats i desposseir-els dels seus bens. Els que patien esta maltia duyen unes chicotetes taules en la mà, cridades tabllas de sant Lázaro, les quals en colpejar entre sí avisaven a la gent al seu pas quan se'ls permetia mendigar o realisar algun pelegrinage. Sant Lázaro és el sant dels leprosos i els mendicantes. També solien dur una chicoteta campana.[20][21]

2000 a. C., Índia

La primera menció de la llepra ―aixina com la seua cura ritual per mig de pregàries― apareix en el nom de kilasa (‘taca blanca en la pell’) en el text hinduista Átharva-veda (1, 23), de fins de l'II mileni a. C.[22][23]


Mencions en la Bíblia judeua

En ellibre Levítico del Antic Testament es menciona que els kohen (sacerdots de l'orde d'Aaron) estaven obligats a saber reconéixer a un metzora, és dir, un varó atacat d'una maltia anomenada tzara’at. Esta maltia s'ha traduït com a llepra, encara que és provable que no tinga res a vore en la causada pel bacil d'Hansen. El síntoma sembla haver segut una taca blanca en els pèls de la pell acompanyada d'una llaga. En Números 12:10 es conta que Deu fa recaure la llepra sobre María per parlar mal del seu germà Moisés. Ella deu alluntar-se sèt dies del campament, despuix d'açò queda sana. En Levítico 13 i 14 es donen instruccions per a evitar el contagi d'esta maltia:

Yahweh els va dir a Moisés i a Aarón:
34 Quan hages entrat en la terra de Canaán, la qual yo et done en possessió, i posara yo plaga de llepra en alguna casa de la terra de la teua possessió,
35 vindrà aquella casa del qual fora seua, i donarà avís al sacerdot, dient: «En la meua casa ha aparegut alguna cosa com a plaga».
36 Llavors manarà el sacerdot, i rebujaran la casa abans la qual el sacerdot entre a mirar la plaga, per a que no es contamine tot lo que estiguera en la casa. I despuix el sacerdot entrarà a reconéixer la casa.
Levítico 14, 34[24]


300 a. C., Índia

Una atra menció a la llepra apareix en el tractat mèdic Súsruta-samjita (Benarés, sigle III d. C.).[25]



22. Es deu considerar curable un cas de llepra que aparega en una persona prudent i discreta, i que es llimite només al seu sèrum (tuaka), carn i sanc. En els casos a on la maltia ha invadit el greix, l'únic remei és un tractament merament paliatiu. En el cas de que el verí haja penetrat en algun dels òrguens restants, eleproso deu ser abandonat com a incurable.
23-24. Els sabio sostenen que a voltes un home és maldit en esta maltia ―per mig de la retribució divina― per haver matat a un sacerdot (brahmán), a una dòna o a un familiar, aixina com per haver realisat actes d'impiedad. La llepra tornarà a atacar en el seu següent naiximent a un home en cas que haja mort de llepra. La llepra no curada és la maltia més dolorosa i problemàtica.
25. Un leproso eliminarà esta maltia si observa una dieta adequada, una conducta intachable, si practica tota classe de penitència expiatòries (com donar diners als sacerdots brahmanes) i si recorre als medicaments adequats. Ell obtindrà un estatus elevat despuix de la mort.
26. La llepra és una maltia molt contagiosa. El contagi es produïx segurament per tindre relacions sexuals en un leproso, pel contacte en l'alé d'un leproso, pel contacte físic, per menjar o beure del mateix recipient a on va menjar o va beure un leproso, per dormir en un llit a on va dormir un leproso, per usar una roba que va ser usada per un leproso, per posar-se un ungüent que va ser tocat per un leproso, per posar-se una guirnalda de flors que prèviament va estar en contacte en un leproso. Aixina es contagien totes les malties relacionades en l'influència de planetes malignes o pels pecats comesos, com la llepra, la febra, la tuberculosis i la oftalmia.
Súsruta-samjita, capítul «Nidana-sthanam», 5, 22-26[26]

No obstant, encara en 1998, L'enciclopèdia Cambridge de paleopatología humana afirmava: «El Sushruta-samhita de l'Índia descriu molt ben la condició patològica, i inclús oferix sugerències terapèutiques».[27]

Arribada a Amèrica

Els primers casos de llepra en Amèrica daten d'a lo manco l'any 1000 i varen ser causats per l'espècie Mycobacterium lepromatosis del bacil.[28]

A partir de 1492, els europeus varen dur en si a Amèrica l'espècie Mycobacterium leprae, que es va fer dominant en el continent mentres que la M. lepromatosis no es va estendre al Vell Món.[28]


XIX

En Mèxic, el doctor Ladislao de la Pasqua i Martínez va publicar el primer treball sobre la llepra en el món.[29]

XX

La llepra va seguir sent estigmatizante durant sigles. Encara en 1909, en Espanya es va decretar ―per demanda de la Societat de Patologies Exòtiques― «l'exclusió sistemàtica dels leprosos» i el seu "reagrupament" en leprosería com a mida essencial de profilaxis. El estigma social que es va associar en les formes alvançades de llepra continua en moltes regions, i seguix sent el major obstàcul per als tractaments precoços. En 1987, el mege i investigador veneçolà Jacinto Convit va ser distinguit en el Premie Príncip d'Astúries per descobrir la cura per a esta maltia.[30] En 1995, la Organisació Mundial de la Salut (OMS) estimava que entre dos i tres millons de persones en tot lo món estaven en situació de discapacitat permanent per llepra.[31]


Les quarantenas forçades, o segregació de pacients, constituïxen mides innecessàries i no ètiques. Es mantenen leprosería[32] en els següents països: Brasil,[33] China,[34] Egipte,[35] Espanya,[36][37] Índia,[38] Japó,[39][40] Llibèria,[41] Mèxic,[42][43] Nepal,[44] República Dominicana,[45] Romania,[46] Somàlia,[47] Tanzània,[48] Vietnam[49]


Actualment se sap fefaentment que moltes de les persones que varen ser segregades en eixes comunitats, com a presunts leprosos, en realitat patien sífilis[50] (que sí és altament contagiosa). L'última leprosería d'Europa Occidental és el Sanatori de Fontilles, que es troba en Vall de Laguar (província d'Alacant, Espanya).

Epidemiologia

Distribució de la llepra (2003).
Casos reportats de llepra, 2023

S'estima que entre dos a tres millons de persones estan permanentment discapacitades per la llepra.[31] La Índia és el país en major número de casos, Brasil ocupa el segon lloc, i Birmània el tercer.

l'oest del Pacífic. En Estats Units es creu que no es registren tots els casos (absència de denúncies) i pot ignorar-se un aument de casos; allí s'articula en els Centres per al Control i la Prevenció de Malties dels Estats Units (CDC).[51]


Contagie

El contagi es produïx entre un malt en possibilitat de transmetre la maltia (ya que no tots els que patixen llepra eliminen bacils fòra del seu organisme, possibilitat que s'elimina en administrar medicació) i una persona sana susceptible (per una predisposició genètica, ya que la majoria de les persones posseïx resistència natural al Mycobacterium leprae).[52]

És dir, que deu conjugar-se un malt que actue com a agent infecciós i una atra persona sana en una predisposició especial, durant un periodo de varis anys, per a que succeïxca el contagi.[53]

Etiologia

S'han identificat dos espècies de bactèries causants de la llepra llaugerament diferents. Una és la Mycobacterium leprae, que va ser descoberta en 1874 pel mege noruec Gerhard Armauer Hansen i per això se li denomina bacil d'Hansen. L'atra és la Mycobacterium lepromatosis, que va ser identificada en 2008 en Mèxic.[54] Les dos espècies es varen separar fa un milló d'anys, aproximadament.[28]

En 2022 la Universitat d'Edimburc va fer un experiment en armadillos que va revelar que dita bactèria pot regenerar òrguens.[7]

Genètica

S'han associat alguns gens en susceptibilitat a la llepra:

Nom Locus OMIM Gen
LPRS1 10p13 Plantilla:OMIM2
LPRS2 6q25 Plantilla:OMIM2 PARK2, PACRG
LPRS3 4q32 Plantilla:OMIM2 TLR2
LPRS4 6p21.3 Plantilla:OMIM2 LTA

Quadro clínic

Malt de llepra de 24 anys, en 1886.

Els principals signes i síntomes són:

  1. Lesions cutànees, que són més clares que el color de la pell.
  2. Lesions que presenten disminució de la sensibilitat al tacte, a la calor o al dolor.
  3. Lesions que no sanen despuix d'algunes semanes o mesos.
  4. Debilitat muscular.
  5. Entumecimiento o absència de sensibilitat en mans, braços, peus i cames. La semiologia de la llepra és en funció de la reacció immune del pacient,[55] a alguna de les bactèrias que produïxen citoquinas (que induïxen i medien l'activació macrofágica i fagocitosis). Podent prendre dos formes:
  • tuberculoide: produïx grans taques hiperestésicas i més tarde anestésicas. Són pacients en una forta reacció celar pero baixa humoral (baixa titulació d'anticòss): presenten per lo tant reacció positiva a la lepromina. Els teixits infectats normalment tenen molts limfocits i granuloma, pero relativament poques bactèries.[56]
  • lepromatosa: origina grans nòduls en la pell o lepromas. La progressió de les lesions causa grans deformacions.[57] En la llepra lepromatosa apareixen numeroses màcules eritematosas, pápulas o nòduls.[58][59] Existix extensa destrucció de teixits, com per eixemple cartílec nassal i orelles, apareixent en fases alvançades la típica "facies leonina", caracterisada per múltiples nòduls o lepromas disseminats en la cara i pabellons auriculars, pòmuls pronunciats per l'infiltració reactiva immunològica i caiguda de la coa de les celles. També hi ha afectació difusa dels nervis perifèrics en pèrdues sensorials. La seua difusió és més freqüent en els països tropicals a templats.

Tractament

S'administra per via oral dapsona (DDS) 50 a 100 mg/dia, i simultàneament rifampicina 10 mg/kg per dia per a reduir la possibilitat de resistència a DDS. Si hi ha febra, granulocitopenia o aliacrà, s'interromp la DDS i s'administra clofazimina 1 a 4 mg/kg per via oralcita requerida. El tractament de la maltia deu prolongar-se entre sis mesos i dos anys, segons les formes, i es basa en l'administració de sulfonas junt als atres fàrmacs ya mencionats (rifampicina i clofazimina).[60]

Oli de ginocardia

A principis del XX es va utilisar oli de ginocardia (extret de llavors del Chaulmoogra) en injecció d'ésters etílicos. En 1908, l'empresa farmacèutica Bayer va difondre el preparat antileprol. En 1923 encara es trobaven alabanzas a l'oli de ginocardia en la publicació Estudie crític dels moderns tractaments de la llepra, publicat per Abal (mèdic resident de Fontilles) i per Guillén (director mèdic d'este leprocomio), en una comunicació al Segon Congrés de Ciències Mèdiques de Sevilla, que la considerava la millor medicació «fins que s'obtinga el cultiu del bacil». Els primers tractaments eficaços varen aparéixer a fins de 1930 en l'introducció de la sulfona dapsona i derivats. No obstant, varen aparéixer ceps del bacil de la llepra resistents a la dapsona. És en els anys huitanta del XX quan es va produir un gran alvanç per a conseguir la curació de la maltia per mig del tractament en administració de varis fàrmacs de forma simultànea (MDT).[61]

Prevenció

La prevenció consistix en evitar el contacte físic propenc i prolongat en persones maltes, i que no hagen segut someses a tractament. Els malts deixen de ser agents infecciosos despuix d'un tractament en medicaments a llarc determini.

Bibliografia

Referències

Enllaços externs

Commons

Referències

  1. ↑ ajtmh. org/view/journals/tpmd/95/3/artícul-p522. xml «Two Cases of Leprosy in Siblings Caused by Mycobacterium lepromatosis and Review of the Literature».The American Society of Tropical Medicine and Hygiene.95(3)
    522–527.ISSN 0002-9637.doi:10.4269/ajtmh.16-0076.Consultat el 2025-12-31.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 wiley. com/doi/abs/10.1111/j.1346-8138.2011.01370. x «Current status of leprosy: Epidemiology, basic science and clinical perspectives».The Journal of Dermatology.39(2)
    121–129.ISSN 1346-8138.doi:10.1111/j.1346-8138.2011.01370. x.Consultat el 2025-12-31.
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Franco2016
  4. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada White2015
  5. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Sasaki2001
  6. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Science News2008
  7. ↑ 7,0 7,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  8. ↑ «archive. org/web/20141204084219/http://www. cdc. gov/globalhealth/ntd/diseases/index. html CDC - Neglected Tropical Diseases - Diseases» (en en-us). www. cdc. gov. Archivat des d'el cdc. gov/globalhealth/ntd/diseases/index. html original, el 2014-12-04. Consultat el 2025-12-31.
  9. ↑ 9,0 9,1 «cdc. gov/features/world-leprosy-day/index. html ». Consultat el 2025-12-31 (en en-us).
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «archive. org/web/20150313120028/http://www. cdc. gov/leprosy/transmission/ Transmission | Hansen's Disease (Leprosy) | CDC» (en en-us). www. cdc. gov. Archivat des d'el cdc. gov/leprosy/transmission/ original, el 2015-03-13. Consultat el 2025-12-31.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Organisació Mundial de la Salut. «who. int/bitstream/handle/10665/274127/9789290227007-spa.pdf Directrius per al diagnòstic, tractament i prevenció de la llepra». iris. who. int. Consultat el 2025-12-31.
  12. ↑ Montoya, Dennis; Modlin, {{{nom2}}} (2010). elsevier. com/retrieve/pii/S0065277610050017 (en en), Elsevier, pp. 1–24. doi:10.1016/s0065-2776(10)05001-7. ISBN 978-0-12-381302-2.
  13. ↑ 13,0 13,1 (2008) Encyclopedia of pestilence, pandemics, and plagues, Greenwood Press. ISBN 978-0-313-34101-4.
  14. ↑ “Globaleprosy situation, 2012” . Weekly Epidemiological Record 87 (34): 317–328. PMID 22919737.
  15. ↑ The Lancet Infectious Diseases.11(6)
    464–470.doi:10.1016/S1473-3099(11)70006-8.Consultat el 2025-12-31.
  16. ↑ «archive. org/web/20070529003040/http://news. bbc. co. uk/2/hi/programmes/from_our_own_correspondent/6510503. stm BBC NEWS | Programmes | From Our Own Correspondent | The hidden suffering of Índia's lepers». news. bbc. co. uk. Archivat des d'el bbc. co. uk/2/hi/programmes/from_our_own_correspondent/6510503. stm original, el 2007-05-29. Consultat el 2025-12-31.
  17. ↑ «archive. org/web/20100408075048/http://www. iol. co. za/index. php? set_id=1&click_id=117&art_id=qw1158139440409B243 News - Medical: 'Ignorance breeds leper colonies in China'». www. iol. co. za. Archivat des d'el iol. co. za/index. php? set_id=1&click_id=117&art_id=qw1158139440409B243 original, el 2010-04-08. Consultat el 2025-12-31.
  18. ↑ «archive. org/web/20090826074049/http://search. japantimes. co. jp/cgi-bin/nn20070607f2. html Ex-Hansen's disease patients still struggling with prejudice | The Japan Claves Online» (en en). search. japantimes. co. jp. Archivat des d'el japantimes. co. jp/cgi-bin/nn20070607f2. html original, el 2009-08-26. Consultat el 2025-12-31.
  19. ↑ 19,0 19,1 sciencemag. org/cgi/content/full/2009/527/1 «Skeleton pushes back leprosy’s origins» sciencemag. org/cgi/content/full/2009/527/1 archivat en Wayback Machine. ("Un esquelet allunta els orígens de la llepra"), artícul en anglés de Constance Holden en la revista Science Now (527): 1; Data: 27 de maig de 2009; consultat el 10 de juny de 2012
  20. ↑ liceus. com/cgi-bin/ac/pu/escudero/San_Lazaro_leprosos. asp Liceus - Portal d'Humanitats
  21. ↑ Quadrada, Coral (2012). Ellibre de la pesta, Rafael Dalmau, p. 39.
  22. ↑ Segons The Oxford illustrated companion to medicine, citat en Lock, pág. 420. Descrit en la Encyclopedia Britannica, 2008
  23. ↑ who. int/mediacentre/factsheets/fs101/en «Leprosy», artícul en anglés en elloc web de l'Organisació Mundial de la Salut. WHO. Consultat el 22 d'agost de 2007. «The first known written mention of leprosy is dated 600 BC» ("La primera menció coneguda sobre la llepra data del 600 a. C.")
  24. ↑ biblegateway. com/passage/? search=Lev%C3%ADtico+14%3A1-57&version=RVA Levítico 14, 34.
  25. ↑ Kearns & Nash. 2008.
  26. ↑ com/health/india/Sushruta-Samhita/Nid-Nam-Of-Kush-Tham-Continued. html capítul «Nidana-sthanam», 5, 22-26, del Súsruta-samjita.
  27. ↑ A. C. Aufderheide, C. Rodríguez-Martín, i O. Langsjoen: The Cambridge encyclopedia of human paleopathology. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0-521-55203-6. Pág. 148.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. science. org. Consultat el 2025-06-07.
  29. ↑ Rodríguez, O. (2004). Dr. Ladislao de la Pasqua. Revista del Centre Dermatològic Pasqua, 13(1), ene-abr, 7-13. https://www. medigraphic. com
  30. ↑ fpa. es/es/premios-principe-de-asturias/premiados/1987-jacinto-convit-y-pablo-rudomin-zevnovaty. html? texto=trayectoria Jacinto Convit, premie Príncip d'Astúries 1987
  31. ↑ 31,0 31,1 WHO(1995).«Discapacitaciones per llepra: magnitut del problema».70(38)
    269–75.
  32. ↑ Hi ha en el món moltes leproserias per a l'hospitalisació i el tractament de pacients afectats per la llepra. Segons senyes de l'últim Anuari Estadístic de la Iglésia catòlica, grups relacionats en la mateixa sostenen financerament i dirigixen el funcionament de 547 d'elles. A continuació es detalla el repartiment per continents: Àfrica i Amèrica 56, Àsia i Europa 5, Oceania 3. Les nacions en el major número de leprosería són: en Àfrica: República Democràtica del Congo (32), Madagascar (29), República Surafricana (23); en Amèrica del Nort: Estats Units (1); en América Central: Mèxic (8); en América Central-Antilles: República Dominicana (3); en Suramérica: Brasil (17), Perú (6), Equador i Colòmbia (4); en Àsia: Índia (220), Coreja (15); en Oceania: Papua Nova Guinea (3). (Agència Fides, Fides News, 26 de giner de 2013 12.23).
  33. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 23 de decembre de 2016.
  34. ↑ iol. co. za/index. php? set_id=1&click_id=117&art_id=qw1158139440409B243 «Ignorance breeds leper colonies in China» (‘l'ignorança genera leprosaris en China’), artícul en elloc web Independent News & Mija, del 13 de setembre de 2006.
  35. ↑ «theguardian. com/world/2010/oct/10/egypt-leper-colongy-leprosy Egypt's last leprosy colony broaches clave of integration» (en en). Consultat el 23 de decembre de 2016.
  36. ↑ Actualment és un centre de referència internacional per al tractament i investigació de la maltia fontilles. org/ Associació Fontilles
  37. ↑ abc. es/20110130/sociedad/rc-fontilles-ultima-leproseria-europa-201101292330. html «Fontilles (Espanya): l'última leprosería en Europa» artícul en el diari ABC (de Madrit) del 30 de giner de 2011.
  38. ↑ 38,0 38,1 bbc. co. uk/2/hi/programmes/from_our_own_correspondent/6510503. stm «The hidden suffering of Índia’s lepers» ("El sofriment amagat dels leprosos en Índia"), artícul en elloc web BBC News del 31 de març de 2007
  39. ↑ Japó va eliminar els seus Leprosy Prevention Laws (lleis de prevenció de la llepra) en 1996, pero hi ha pacients encara residint en leprosarios.
    Vore bbc. co. uk/2/hi/asia-pacific/1350630. stm «Koizumi apologises for leper colonies» (‘Koizumi demana perdó per leprosarios’), artícul en elloc web BBC News del 25 de maig de 2001; i
    today/20120629020007/search. japantimes. co. jp/cgi-bin/nn20070607f2. html «Ex-Hansen’s disease patients still struggling with prejudice» (els expacientes de la maltia d'Hansen seguixen lluitant contra els prejuïns), artícul en el diari Japan Claves, del 7 de juny de 2007.
  40. ↑ La película de Naomi Kawase, imdb. com/title/tt4298958/ «Una pasticeria en Tòquio », de 2015, tracta en part la pervivencia dels prejuïns sobre les persones que varen tindre la maltia i descriu la vida en la leprosería National Tama Zenshoen
  41. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Archivat des d'el dahw. de/hilfsprojekte/projektberichte/liberia-armut-und-lepra-in-einem-vergessenen-land original, el 24 de decembre de 2016. Consultat el 23 de decembre de 2016.
  42. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 23 de decembre de 2016.
  43. ↑ «excelsior. com. mx/nacional/2016/01/27/1071440 Es reduïxen casos de llepra en Mèxic, pero en estes regions encara existix». Consultat el 23 de decembre de 2016.
  44. ↑ «com/elpais/2016/12/06/planeta_futuro/1481020470_850856. html En l'hospital en més leprosos del món». Consultat el 23 de decembre de 2016.
  45. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 23 de decembre de 2016.
  46. ↑ bbc. co. uk/2/hi/europe/1639335. stm Europe's last leper colony lives on. BBC News. 6 de novembre de 2001.
  47. ↑ «es/atlas/Somalia/topics/Salud/Enfermedades-Transmisibles/Casos-de-Lepra Somàlia - Malties Transmisibles - Casos declarats de llepra». Consultat el 23 de decembre de 2016.
  48. ↑ «es/atlas/Rep%C3%BAblica-Unida-de-Tanzania/topics/Salud/Enfermedades-Transmisibles/Casos-de-Lepra República Unida de Tanzània - Malties Transmisibles - Casos declarats de llepra». Consultat el 23 de decembre de 2016.
  49. ↑ archive. org/web/20090822213800/http://english. vovnews. vn/Home/Making-Peace-With-Vietnam-to-be-screened-at-Beijing-film-festival/20092/101642. vov «“Making peace with Vietnam” to be screened at Beijing Film Festival», artícul en elloc web vietnamita Vovnews, del 2 d'agost de 2009.
  50. ↑ britannica. com/EBchecked/topic/578770/syphilis/253277/Syphilis-through-history#ref252973 «Syphilis through history» artícul en anglés en la Encyclopædia Britannica
  51. ↑ Levis Wcnn. com/TRANSCRIPTS/0705/20/ldtw.01. html «Leprosy rising».CNN.
  52. ↑ «who. int/mediacentre/factsheets/fs101/es/ WHO Communicable Diseases Department, Leprosy FAQ». World Health Organization. Consultat el 22 d'octubre de 2014.
  53. ↑ «archive. org/web/20141027012200/http://www. msal. gov. ar/index. php/component/content/artícul/48/187-lepra Ministeri de Salut - Presidència de la Nació». Archivat des d'el msal. gov. ar/index. php/component/content/artícul/48/187-lepra original, el 27 d'octubre de 2014. Consultat el 22 d'octubre de 2014.
  54. ↑ europapress. es/sociedad/salud/noticia-identificada-segunda-bacteria-causante-lepra-20081125130607. html «Identificada una segona bactèria causant de llepra» artícul en elloc web Europa Press, publicat el 25 de novembre de 2008.]
  55. ↑ G S Kulkarni (2008). Textbook of Orthopedics and Trauma, 2 edició, Jaypee Brothers Publishers, p. 779. ISBN 9788184482423.
  56. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 9 de març de 2009.
  57. ↑ Clave.119(19)
    87.Consultat el 1 de novembre de 2009.
  58. ↑ Modlin RL«Th1-Th2 paradigm: insights from leprosy».J. Invest. Dermatol..102(6)
    828–32.doi:10.1111/1523-1747. ep12381958.
  59. ↑ «archive. org/web/20090205000343/http://www1. indstate. edu/thcme/PSP/04psp/TH1VTH204. htm The disease leprosy is caused by infection with Mycobacterium leprae». Archivat des d'el indstate. edu/thcme/PSP/04psp/TH1VTH204. htm original, el 5 de febrer de 2009. Consultat el 3 de març de 2009.
  60. ↑ Francisco Javier López Antuñano: scielosp. org/pdf/spm/v40n1/Y0400110.pdf «Diagnòstic i tractament de la llepra». En Salut Pública de Mèxic, vol. 40, n.º 1, giner-febrer de 1998. Consultat l'1 de setembre de 2010.
  61. ↑ Kenneth J. Ryan, C. George Ray, editors (2004). Ryan KJ, Ray CG (ed.). org/details/sherrismedicalmi0000unse_q1i3 Sherris Medical Microbiology, 4th edició, McGraw Hill, pp. org/details/sherrismedicalmi0000unse_q1i3/page/451 451–3. OCLC 52358530 61405904. ISBN 0838585299.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llepra&oldid=1591087»