Estela de Tel Donen

Estela de Tel Donen

La estela de Tel Donen és una pedra sobreescrita descoberta entre 1993 i 1994 durant excavacions portades a terme en Tel Donen en el nort d'Israel. Està formada per numerosos fragments que formen una inscripció triumfal en arameo, realisada en tota provabilitat en l'época del rei arameo Hazael de Damasc, a finals de el IX

En el text, Hazael (o més precisament, el rei el nom del qual no consta) alardea de les seues victòries sobre el rei d'Israel i el seu aliat el rei de la "Casa de David" (bytdwd). La seua troballa constituïx la primera volta que es troba una inscripció en el nom de David i la seua dinastia fòra del context bíblic.

Lo que encara perdura de l'inscripció, que data de el IX, detalla que un individu va matar a Joram, el fill d'Acab, rei d'Israel i rei de la "Casa de David". Estos escrits corroboren el relat bíblic del Segon Llibre dels Reis (3:1 a 27), en el que menciona que Joram és fill del rei israelita Acab, i de la seua esposa fenicia Jezabel. Aplicant un punt de vista bíblic a l'inscripció, el candidat provable per a haver erigit l'estela és Hazael, un rei arameo, l'idioma del qual hauria segut l'arameo, qui es menciona en el Segon Llibre dels Reis (9:1-26) per haver conquistat la Terra d'Israel, encara que no va poder per a prendre Jerusalem.

L'inscripció de Tel Donen va generar un important debat i una successió d'artículs quan va aparéixer, donant peu inclús a acusacions de falsificació, "pero s'observa actualment de modo ampli com a) genuïna, i b) relativa a la dinastia de David i al Regne Arameo de Damasc".

Es troba actualment en exposició en el Museu d'Israel, en Jerusalem.

Text

A continuació s'arreplega la transcripció del text de l'estela utilisant caràcters en hebreu, tal i com han segut facilitats per l'arqueòlec israelita Avharam Biran i el seu colega Naveh. Les paraules separades per punts (com en l'original), i els espais en blanc separats per corchetes indiquen text danyat o faltante, i el text dins de corchetes ha segut reconstruït per Biran i Naveh:

1.[ ]א]מר.ע[ ]וגזר ]

2.[ ]אבי.יסק[.עלוה.בה]תלחמה.בא--- ]

3.וישכב.אבי.יהך.אל[.אבהו]ה.ויעל.מלכי[ יש]

4.ראל.קדם.בארק.אבי[.ו]יהלך.הדד[.]א[יתי]

5.אנה.ויהך.הדד.קדמי[.ו]אפק.מן.שבע[ת---]

6.י.מלכי.ואקתל.מל[כן.שב]ען.אסרי.א[לפי.ר]

7.כב.ואלפי.פרש.[קתלת.אית.יהו]רם.בר[אחאב.]

8.מלך.ישראל.וקתל[ת.אית.אחז]יהו.בר[יהורם.מל]

9.ך.ביתדוד.ואשם.[אית.קרית.הם.חרבת.ואהפך.א]

10.ית.ארק.הם.ל[ישמן ]

11.אחרן.ולה[... ויהוא.מ]

12.לך.על.יש[ראל... ואשם.]

13.מצר.ע[ל. ]

La següent traducció llínea per llínea ha segut realisada per Lawrence J. Mykytiuk (publicat en 2004) seguint principalment a Biran i Naveh. El text danyat o faltante es representa per mig de corchetes buits "[   ]" i les paraules i lletres dins dels corchetes han segut reconstruïdes. El "Hadad" mencionat en les primeres llínees és un deu

L'estela de Tel Donen: fragment A a la dreta, fragments B1 i B2 a l'esquerra.

1'. [   ]...[   ] i va tallar [   ]
2'. [   ] el meu pare es va alçar [contra ell] i va lluitar en [...]
3'. I el meu pare es va rendir; va ser en els seus [antepassats]. Ara el rei d'I[s-]
4'. rael va entrar en la terra del meu pare abans. [Pero llavors] Hadad em va fer rei,
5'. I Hadad va marchar davant de mi. Aixina que vaig ser cap al front de [els] sèt [...]
6'. del meu regnat, i vaig matar a [sete]nta rei[és] que havien enjaezado mil[és de carr]vos

7'. i mils de cavalls. [I yo vaig matar a Jo]ram fill de [Acab]
8'. el rei d'Israel, i yo vaig matar [Aca]yahu fill de [Joram re]i de
9'. la Casa de David. I yo vaig dur [les seues ciutats en ruïnes i vaig convertir]
10'. la seua terra en [desolació ...]
11'. uns atres i [...Llavors...em vaig fer re]/i
12'. varen conduir sobre Is[rael...I llavors vaig començar]
13'. sege contra [...]

Vore també

• Arqueologia bíblica

Bibliografia

Davies, Philip R., “‘House of David’ Built on Sand: The Sins of the Biblical Maximizers.” Biblical Archaeology Review 20/4 (1994).

Finkelstein, Israel. "State Formation in Israel and Judah: A Contrast in Context, a Contrast in Trajectory" Near Eastern Archaeology, Vol. 62, No. 1 (Mar., 1999), pp. 35–52.

Suriano, Matthew J., “The Apology of Hazael: A Literary and Historical Analysis of the Tel Donen Inscription,” Journal of Near Eastern Studies 66/3 (2007): 163-76.