Gosén o la Terra de Gosén (hebreu: גֹּשֶׁן, tiberiano: /ɡoːʃɛn/) és un lloc o nom mencionat en l'història bíblica de José el Patriarca. La Septuaginta presenta el nom com Gesan (grec: γεσαν, ɡesan /'ɡi.zən/), i Artapano com Kessan /'ke.sən/, com l'egipcíac (ɡesen).

Possible ubicació de la Terra de Gosén.

Alguns egiptòlecs han sugerit una conexió entre el lloc bíblic i el nom gsm usat en referència a un llac en el papir Anastasi IV, ya que el nom sembla haver segut usat com a topònim en l'Uadi Ṭumilat.[1]

En la dinastia XII d'Egipte, Avaris va ser un gran centre administratiu, convertint-se despuix en la capital de la XIV i XV dinasties hicsas d'Egipte. Per lo que seria un bon candidat a on José tinguera la seua casa. En Génesis 45:10, Gosén sembla haver segut la zona d'Egipte propenca al palau del Faraó de José, en el Delta del Nilo, qui residia una part de l'any en Menfis. Kenneth Kitchen va escriure que a la família de José li va ser assignada la terra en Gosén (despuix cridada Ramsés per Faraó (Génesis 47:6,11).[2] Kitchen va concloure que ya que "Ramsés i Raamsés són térmens idèntics, Gosén pot haver estat en les terres propenques a Ro-waty i Avaris, prop de Canaán".[3]

D'acort a Génesis 46:31–34:

I José va dir als seus germans, i a la casa del seu pare: Pujaré i ho faré saber a Faraó, i li diré: Els meus germans i la casa del meu pare, que estaven en la terra de Canaán, han vingut a mi. I els hòmens són pastors d'ovelles, perque són hòmens ganaders; i han dut les seues ovelles i les seues vaques, i tot lo que tenien. I quan Faraó vos cridara i diguera: ¿Quin és el vostre ofici? Llavors direu: Hòmens de ganaderia han segut els teus siervo des de la nostra joventut fins ara, nosatres i els nostres pares; a fin de que moreu en la terra de Gosén, perque per als egipcíacs és abominació tot pastor d'ovelles."

José va ser cap de ministres d'un o més faraons que la seua putativa identitat no s'ha establit de manera certera. Segons la tradició bíblica, els pobles varen viure en pau en Gosén per 400 anys, fins que va aplegar un nou rei a Egipte, qui "no coneixia sobre José" (Èxodo 1:8) i els va reduir a l'esclavitut. Es diu que l'estància d'aquells pobles en Egipte va durar 400 anys, d'acort a l'interpretació lliteral del text de l'Èxodo; no obstant, hi ha interpretacions que diferixen de les dates donades en la Bíblia que argumenten que solament varen ser 210 anys.

L'identitat del Faraó de l'Èxodo és incerta. S'afirma que va ser Ramsés II o el seu successor Merenptah. Uns atres recolzen l'argument de que va ser Amenofis II o el seu pare Tutmosis III. També s'ha sugerit per una chicoteta cantitat d'erudits que va poder haver segut Amosis I (en el L'Èxodo descodificado).

Referències

  1. ↑ Bietak, Manfred (2015). «On the Historicity of the Exodus: What Egyptology Today Ca Contribute to Assessing the Biblical Account of the Sojourn in Egypt», Levy, Thomas E.; Schneider, Thomas; Propp, William H. C. (ed.). Israel's Exodus in Transdisciplinary Perspective: Text, Archaeology, Culture, and Geoscience (en en), Springer, p. 22. ISBN 978-3-319-04768-3.
  2. ↑ K.A. Kitchen, On the Reliability of the Old Testament, William B. Eerdsman Publishing Co, p.261.
  3. ↑ Kitchen, op.cit., plate XXXIII, p.635.