Gézer
Gézer (hebreu: Plantilla:Script, més tarde Gazara) va ser una ciutat de l'antic Israel. Actualment li l'identifica en general en el Tell Gézer (també: Tell el-Jézer), que es troba aproximadament a mig camí entre Jerusalem i Tel Aviv.
Història
[editar | editar còdic]Els primers testimonis escrits de l'existència de Gézer daten de l'época del rei egipcíac Tutmosis III (XV). Els relleus del Temple de Amun-Re en Karnak mostren presoners de Gézer de la guerra contra Síria de 1468 a. C.[1] Una inscripció del temple funerari de Tutmosis IV (aprox. 1410-1402 a. C.) menciona presoners (kharu) d'una ciutat, que se supon que és Gézer.[1] A partir de les Cartes de Amarna pot deduir-se que Gézer va participar dels conflictes de les ciutats Estat (Ciutat Estat) de Palestina baix domini egipcíac. Es conserven més d'una dotzena de cartes de Gézer dirigides al rei egipcíac, de modo que també poden reconstruir-se els noms dels governadors de Gézer: Milkilu, Addu-Dabi i Japahu. Informen sobre l'apremie constant que ocasionen els Habiru, sense que, aparentment, els egipcíacs els socorregueren.
En Gézer sembla haver hagut una important escola d'escrigues. Un fragment del Poema de Gilgamesh, que va ser trobat al començament dels anys 50 per un pastor del Kibutz Megiddo junt a la rampa de la montanya d'enrunes del sector AA és originària, presumiblement, d'acort als anàlisis de Goren i uns atres,[2] de Gézer. Vita[3] presumix sobre la base d'estudis paleogràfics que un escriga de Gézer també redactava cartes per als governants aliats de Ginti-kirmil, Gath i Aschdod. També li adjudica a est escriga l'autoria de les Cartes de Tagi (EA 266) i Jahtiru (EA 296), les que, empero, també ampraven uns atres escrigues.
Baixe la Dinastia XIX d'Egipte es va tornar a consolidar novament el domini d'Egipte en la regió. L'estela triumfal de Merenptah informa que Gézer va ser conquistada pels egipcíacs. Una troballa d'una peça de marfil en el Tell Gézer, en la qual es va trobar el nom de Merenptah, recolza esta senya.
En el Llibre de Josué es menciona a un rei de Gézer cridat Horam que en temps de Josué (personage bíblic), durant la conquista de Laquis per part dels israelitas, socorre a la ciutat, ocasió en la que és assessinat. Gézer va ser conquistada pels israelitas i la població cananea del lloc esclavizada. La ciutat tenia, per la seua localisació propenca a la frontera en els filisteos una importància estratègica. En una primera instància va ser adjudicada a la Tribu de Efraím, pero després otorgada a la Tribu de Leví.
Concorde al relat bíblic de 2 Sam 5,25, el rei David va desplaçar als filisteos “des de Gibeón fins a Gézer”. Aparentment la ciutat era part de la successió egipcíaca, puix el faraó (presumiblement Siamón) va entregar la ciutat com a dot en ocasió del casament de la seua filla en el rei Salomón.
Durant els tumults dels macabeos, la ciutat, ara cridada Gazara, va canviar reiteradament de propietaris. La diòcesis titular de Gazera de l'Iglésia catòlica s'origina en un bisbat de l'Antiguetat tardana. A continuació, el lloc va ser abandonat i va permanéixer aixina fins a temps recents. Actualment es troba junt a l'excavació un chicotet assentament.
Governants
[editar | editar còdic]- Milkilu, periodo d'Amarna[4] (EA 267–271)
- Ba'lu-dānu, periodo de Amarna[5] (EA 293–2944)
- Japahu, periodo de Amarna[5] (EA 297–300)
- Horam en temps de Josué
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 H. Darrell Llance, Gézer in the Land and in History. The Biblical Archaeologist 30/2, 1967, 36
- ↑ Y. GOREN, H. MOMMSEN, I. FINKELSTEIN N. NA’AMAN, A Provenance Study of the Gilgamesh Fragment from Megiddo, Archaeometry 51/5, 2009, 763–773
- ↑ J.-P. Vita, The Gézer-Corpus von El-Amarna: Umfang und Schreiber, Zeitschrift für Assyriologie 90, 2000, 70–77
- ↑ Goren, Y., Finkelstein, I., Na’amen, N., Inscribed in Clay: Provenance Study of the Amarna Tablets and other Near Eastern Texts. Tel Aviv, Institute of Archaeology, Tel Aviv University 2004, 271–274
- ↑ 5,0 5,1 Goren, Y., Finkelstein, I., Na’amen, N., Inscribed in Clay: Provenance Study of the Amarna Tablets and other Near Eastern Texts, Institute of Archaeology, Tel Aviv University, Tel Aviv 2004, 271–274
Bibliografia
[editar | editar còdic]- William Foxwell Albright: The Gézer Calendar. En Bulletin of the American Schools of Oriental Research 1943, 92, 16-26. (Descripció original de la troballa en anglés).
- George A. Barton, The Levitical Cities of Israel in the Light of the Excavation at Gézer. The Biblical World 24/3, 1904), 167-179.
- William G. Dever, Gézer revisited: New Excavations of the Solomonic and Assyrian Period Defenses. The Biblical Archaeologist 47/4, 1984, 206-218.
- William G. Dever, Clapix Bronze Age and Solomonic Defenses at Gézer: New Evidence. Bulletin of the American Schools of Oriental Research 262, 1986, 9-34.
- Israel Finkelstein, On Archaeological Methods and Historical Considerations: Iron Age II Gézer and Samari. Bulletin of the American Schools of Oriental Research 277/278, 1990, 109-119.
- John S. Holladay, Jr., Ret Slip, Burnish, and the Solomonic Gateway at Gézer. Bulletin of the American Schools of Oriental Research 277/278, 1990, 23-70.
- H. Darrell Llance, Gézer in the Land and in History. The Biblical Archaeologist 30/2, 1967, 34-47.
- Joe D. Seger, Reflections on the Gold Hoard from Gézer. Bulletin of the American Schools of Oriental Research 221 , 1976, 133-140 (Memorial Issue: Essays in Honor of George Ernest Wright) .
- Daniel Sivan: The Gézer Calendar and Northwest Semitic Linguistics. En: Israel Exploration Journal 48,1-2 (1998), S. 101–105.
- David Ussishkin, Notes on Megiddo, Gézer, Ashdod, and Tell Batash in the Tenth to Ninth Centuries B. C. Bulletin of the American Schools of Oriental Research 277/278, 1990, 71-91.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gézer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.