En Esur
En Esur (עין אסור, 'font prohibida') o Ein Asawir (àrap عين الأساور, ʿAyn al-Asāwir) és un jaciment arqueològic cananeo de l'Edat del Bronze que es troba en el districte de Haifa, en el nort de l'estat d'Israel. Es tracta d'un assentament de grans dimensions que va tindre el seu auge fa aproximadament 5000 anys. Els arqueòlecs Itai Elad i Yitzhak Pau varen anunciar el descobriment de la ciutat en octubre del 2019, junt als restants d'un temple de 7000 anys que formava part del lloc arqueològic. Es va estimar que tenia una població d'uns 6000 habitants. En Esur hauria segut una de les ciutats més grans del seu temps en la regió.[1][2][3][4]
El jaciment
[editar | editar còdic]Descobriment
[editar | editar còdic]Tell el-Asawir apareix en un mapa elaborat pel geógrafo francés Pierre Jacotin en 1799.[5] L'arqueòlec i erudit bíblic nortamericà William F. Albright va visitar el lloc durant el viage que va realisar en 1923 a Palestina. En eixe moment va recordar l'opinió de l'estudiós alemà Albrecht Alt quan afirmava que Tell Esur era el lloc a on s'assentava una antiga ciutat anomenada «Yaham», mencionada en les fonts del faraó egipcíac Tutmosis III de el XV; este faraó va iniciar una campanya contra una coalició de ciutats-estat cananeas, liderada pel rei de Megido, ciutat situada just al nort de la planura de Manasés. Segons el relat egipcíac, Tutmosis III va acampar en Yaham abans de marchar sobre Megido per a combatre en la célebre batalla. Albright va declarar que l'ubicació del lloc es corresponia en les descripcions geogràfiques de les fonts egipcíaques. Ademés havia descobert ceràmica de l'Edat del Bronze mentres estudiava el tossal, cosa que al seu juí, li va reafirmar l'identificació en l'antiga Yaha.[6] Hui en dia Yaham s'identifica en un lloc situat en Kafr Yama en Zemer, a uns 10 quilómetros al sur de Tell Esur.[7]
El descobriment del jaciment més gran del Tell Esur es va produir en 1977, durant l'excavació d'un depòsit d'aigua en el sur del montícul. Els arqueòlecs Azriel Zigelman i Ram Gofna de l'Universitat de Tel Aviv varen realisar una excavació d'urgència. Varen descobrir dos capes d'assentament, una del periodo Edat del Coure i l'atra de la Primera Edat del Bronze. El primer incloïa els fonaments d'estructures fetes en pedres sense treballar i algunes instalacions. Estos restants els varen datar en l'Edat del Coure antiga (fa 6000 anys) i incloïen els fonaments d'estructures massives fetes en grans pedres. El mur més ample media 1,7 metros. La ceràmica que varen trobar datava del periodo de l'Edat del Bronze I (3300-3000 a C).[8]
En 1993, es va realisar un sondeig i l'excavació per l'arqueòlec Eli Yanai de l'Autoritat d'Antiguetats d'Israel. Estes excavacions varen revelar les enormes dimensions del lloc durant l'Edat del Bronze antiga aixina com els restants d'assentament dels periodos neolítics i calcolíticos, i del Imperi romà oriental i l'otomana.[9]
Els arqueòlecs Itai Elad i Yitzhak Pau han estat excavant En Esur des de giner de 2017, en un equip d'arqueòlecs i voluntaris professionals. L'Autoritat d'Antiguetats d'Israel va ser una de les responsables de l'organisació de l'excavació i va ser finançada per Netivei Israel, la companyia nacional de carreteres israelites.[1] Durant el procés d'excavació, els arqueòlecs varen trobar un temple dins de la ciutat, que és aproximadament 2000 anys més antic que el restant del lloc.[2]
En l'anunci del seu descobriment, els investigadors varen cridar a En Ensur «cosmopolita» i la "«Nova York de l'Edat del Bronze antiga».[10][11]
Descripció
[editar | editar còdic]El jaciment es troba en la planura de Sharón i s'estén al sur del Tell Esur.[1] El jaciment d'En Esur consta de tres elements: Tell Esur, que és un tossal format per diferents capes d'assentament humà acumulat, un montícul més chicotet al sur d'este tell i un camp obert que rodeja a este parell de montículs, a on durant l'Edat del Bronze antiga es va estendre una ciutat de gran tamany.[1]
La ciutat ocupava un espai d'aproximadament 0.65 km² i podria haver alcançat entre 5000 i 6000 habitants. Açò fa que este assentament siga més gran que Tell Megido i Jericó, en el sur d'Israel. A pesar de seguir sent una ciutat més chicoteta que algunes existents en eixe moment en Egipte i Mesopotamia, si fora el núcleu d'assentament més gran en el sur del denominat Alce mediterràneu.[2][12][13][11] L'arqueòlec Itai Elad va declarar que En Esur és dos voltes més gran que els atres grans assentaments coneguts en l'àrea.
Dos fonts naturals abastecíande abundant aigua a la ciutat,[4][14] una situada a l'est anomenada En Esur i una atra sense nom ubicada al suroest. Es creu que el núcleu va créixer en l'unió de dos rutes comercials importants.[14] Els arqueòlecs que varen cavar el lloc creuen que la ciutat va ser planificada i va incloure no solament carrers, carrerons i quadrats, sino també instalacions per a l'almagasenament, drenage i inclús un cementeri. En Esur estava rodejat de parets fortificadas de dos metros d'altura.[4] Els seus investigadors han definit la ciutat com una «megalópolis».[4]
El lloc ha contribuït en al voltant de quatre millons d'artefactes de tot tipo, en millons de restants de ceràmica i ferramentes de pedernal, i alguns gots de pedra basàltica.[2][4][11] Es creu que els habitants d'En Esur eren un poble agrícola i haurien practicat l'intercanvi en atres regions.[3] Les chafades deixades pels sagells en algunes ferramentes demostren que els varen dur d'Egipte.[4]
El temple que hi ha dins de la ciutat té 7000 anys, data pertanyent a l'Edat del Coure. Estava ubicat en una zona pública de la ciutat i incloïa un pati en una gran pila de pedra per a rituals. També s'han trobat algunes figures, inclosa una d'un cap humà i una persona al costat d'un animal,[4] i varis ossos d'animals cremats, que mostren possibles sacrificis rituals.[4]
Els arqueòlecs que varen cavar el lloc han apuntat que En Esur ejemplifica els primers processos d'urbanisació dins de la civilisació cananea . Una ciutat en les seues característiques hauria necessitat un important «mecanisme administratiu».[10]
En Esur va ser abandonat uns sigles despuix del seu màxim apogeu. No hi ha una raó clara que explique el despoblació. No obstant, Yitzak Pau va explicar que algunes investigacions creïen en la possibilitat de que un aument en l'humitat experimentat en la planura costera haguera convertit les afores de la ciutat en pantanosos. Esta nova característica de l'entorn hauria fet que la vida en el lloc fora impracticable.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Itai y Pau, 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Archaeologists uncover an 'early bronze age New York' in northern Israe» (en anglés). Newsweek. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 «Remains of 5,000-year-old ancient city unearthed by Israeli archaeologists» (en anglés). Jewish News. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Israel discovers 5,000-year-old Canaanite city with ritual temple» (en anglés). Xinhuanet. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2019. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ Karmon, 1960, p. 249.
- ↑ Albright, 1920.
- ↑ Masarwa, 2013.
- ↑ (1978).Hadashot Arkheologiyot.65-66
- 14-15.Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ Yanai, 1995.
- ↑ 10,0 10,1 «Bronze Age 'New York' discovered, Israeli archaeologists say» (en hebreu). Deutsche Welle. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Ancient 'New York': 5,000-year-old city discovered in Israel» (en anglés). BBC News. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Israel unveils remains of 5,000-year-old city» (en anglés). RTL Today. Consultat el 9 de novembre de 2022.
- ↑ «Gigantic Prehistoric City Found in Israel During Roadworks». Haaretz.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 «Archaeologists find 5,000-year-old 'New York' in Israel» (en anglés). CNN. Consultat el 9 de novembre de 2022.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1923).Bulletin of the American Schools of Oriental Research.The University of Chicago Press.(11)
- 3-16.doi:10.2307/1354763.Consultat el 9 de novembre de 2022.
- (2018).Hadashot Arkheologiyot: Excavations and Surveys in Israel.(130)Consultat el 9 de novembre de 2022.
- (2019).Excavations and Surveys in Israel (HA-ESI).131ISSN 1565 - 5334.Consultat el 9 de novembre de 2022.
- (1960).Israel Exploration Journal.Israel Exploration Society.10(4)
- 244-253.Consultat el 9 de novembre de 2022.
- (2013).Hadashot Arkheologiyot: Excavations and Surveys in Israel.Israel Antiquities Authority.(125)Consultat el 9 de novembre de 2022.
- (2014).Excavations and Surveys in Israel (HA-ESI).126ISSN 1565 - 5334.Consultat el 9 de novembre de 2022.
- (1995).Hadashot Arkheologiyot.104
- 67-69.Consultat el 9 de novembre de 2022.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «En Esur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.