Naqada I

Naqada I

Mapa de la cultura Nagada I.

Bol de ceràmica roja en decoració blanca. Museu Egipcíac de l'Universitat de Leipzig.

Vasijas de ceràmica de Nagada I.

Figura de hipopótam, tallada en marfil de dit animal, de la cultura Naqada I. Museu del Louvre.

Estatuilla femenina en os, en ulls de lapislázuli.

Naqada I, o Nagada I, va ser la cultura del periodo predinástico d'Egipte, cridada també Amratiense, que es va estendre de Matmar, en el nort, fins a Uadi Kubbaniya al sur, tenint el seu núcleu en el meandre de Qena. Està datada entre el 4000 i 3500 a. C.

El nom de Naqada I, li va ser assignat per Werner Kaiser en 1957, per a reforçar l'idea de continuïtat en els periodos següents: Naqada II i Naqada III. Naqada era una chicoteta població que es dia en egipcíac antic Nubt (Dorada), encara que cada una de les cultures existents va conformar un núcleu independent.

Cap a 4000 a. C. la cultura Badariense, es va desenrollar per un temps en paralel i després donant-li pas a la cultura Amratiense, despuix cridada Nagada I. El canvi es caracterisa per l'estratificació social, artesania millorada i noves formes artístiques, i la seua expansió més al sur. Les tombes es varen fer més grans junt en atres chicotetes i senzilles; els assentaments es varen fer permanents.

Per les seues característiques es dividix en els estadis de Naqada Ia, Naqada Ib, Naqada Ic, i fins a un Naqada Aneu (més discutible), que alguns situen en realitat dins del periodo Naqada IIa. Durant els periodos Ia, Ib, i Ic s'incrementa progressivament l'estratificació social, pero des de Ic es deté.

Primeres entitats polítiques

La formació d'entitats polítiques va començar en Nagada I. Nagada i atres ciutats varen evolucionar cap a poders locals que varen anar els primers organisats d'Egipte. Potser la necessitat de colaboració en l'explotació agrícola i l'importació de materials, va fer necessària l'aparició de líders. S'estima que va ocórrer una evolució similar, per la mateixa época, en la cultura Maadi-Buto, en la zona del delta del Nilo.

Activitat econòmica

L'alimentació era fonamentalment peix i atres animals com gaselas; també menjaven cereals: ordi, pésols i atres varietats.

S'han detectat importacions de Síria, Canaán, Nubia i Mesopotamia; apareix inclús lapislázuli d'Afganistan.

Bibliografia

• VV. AA., Stephan Seidlmayer (2007). Egipte. El món dels faraons, Tandem Verlag, pp. 14-15. ISBN 978-3-8331-3273-5.