Anar al contingut

Badariense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Badariense
Figurilla del periodo Badariense.

Badariense és la denominació d'una cultura del periodo neolític que sorgix en l'Alt Egipte entorn a 4400 a. C., fins a 3800 a. C. i el nom del qual va prendre dels arcaics assentaments i necròpolis de El-Badari, en els voltants d'Asiut, en la marge dreta del riu Nilo.

Li la considera com la més important cultura prehistòrica de l'Alt Egipte i va ser orige dels que posteriorment colonisaran tot Egipte.

Egipte comprenia dos zones molt diferents, una fèrtil i rica, el delta del Nilo, propicia per a assentaments estables, sent regió de trobada entre Àsia i Àfrica, en una incipient cultura que es desenrollaria ràpidament gràcies a la relació en atres cultures. I el sur, més àrit, una franja fèrtil junt a el Nilo, entre dos cadenes montanyoses desérticas, en una població semisedentaria de caçadors en costums encara arcaiques. En este escenari va sorgir, a finals de la cultura merimdense, la badariense.

Activitat econòmica

[editar | editar còdic]

Per les evidències trobades en els jaciments del-Badari, l'economia d'esta cultura es va fonamentar principalment en l'agricultura i ganaderia. S'ha trobat blat, ordi, llentilles i tubèrculs en els seus almagasens. La peixca va ser primordial i va poder haver segut la principal activitat econòmica en alguns periodos de l'any. Segons pareix, la caça escomençava a ser una activitat eventual.

Ceràmica badariense.

La ceràmica

[editar | editar còdic]

La ceràmica badariense està molt ben elaborada, en recipients de paret molt prima i gran calitat; eren de tons rojosos, marrons, o negres, encara que la més característica era de color roig en la vora superior i l'interior en negre. No obstant les ferramentes de pedra badarienses conegudes són molt toscas.

Eixos colors rojosos es deuen al tipo d'argila elegida, i el color negre es devia al sistema d'elaboració de les peces de ceràmica, les quals posaven a còure boca avall, per lo que el "vora" d'estes s'ennegria per l'acció del fòc, i en estar invertides, l'aire no podia penetrar en l'interior de la vasija, per lo que l'argila no es oxidaba, i no adquiria eixa coloració rojosa.