Averno

Restants d'un temple dedicat a Apolo, junt al llac del Averno.

Averno era el nom antic que se li donava, tant per grecs com per romans, a un cràter prop de Cumas, Campània. Existia la creència de que era una de la possibles entrades al inframundo. Posteriorment, la paraula va passar a ser simplement un nom alternatiu per a est.

Descripció

L'escritor grec Diodoro Sículo relata cóm Heracles des de la planura Flegrea, va descendir cap a la mar i va realisar unes obres a la vora del llac cridat Aorno, que es considerava consagrat a Perséfone. La paraula Averno deriva de la grega Áornos, composta per a: 'sense' i ornis: 'au'. Esta etimologia es referix a que les aus no creuaven este lloc per ser un cràter que expulsava gasos tòxics. Este llac del Averno està situat en el cràter d'un volcà apagat entre Miseno i Dicearquia.

En l'Antiguetat, el Averno estava separat d'un atre llac propenc, el Lucrino, pero el cònsul Agripa va construir un port militar en l'any 37 a. C., i va obrir un canal entre els dos llac que era navegable, ademés d'una galeria subterrànea entre el Averno i la localitat de Cumas.

Segons l'escritor i geógrafo grec Estrabón, el Averno era un golf, que formava una península en l'espai de terra comprés entre el veta Miseno, començant des de la llínea travessera que unix Cumas i el propi golf.

Vore també

• Pont de Kalinov
• Plutoni (santuari)
• Necromantío del Aqueronte