Anar al contingut

Plutoni (santuari)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Locri Pinax Of Persephone And Hades.jpg
Perséfone i Plutó en un pinax de Locri, Museu Nacional de la Magna Grècia.
Archiu:NAMA Ploutos.jpg
El chiquet diví Pluto, I.
Archiu:EleusisPlutonion.jpg
Plutoni d'Eleusis
Archiu:Plutonium (Pluto's Gate) in Hierapolis 01.jpg
Plutoni de Hierápolis cridat Porta de Plutó

Un plutoni o plutonion (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, lliteralment "Lloc de Plutó") o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al deu grec i romà Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, Pluto) i més conegut pel seu nom més antic, Hades.

Solament alguns d'estos santuaris són coneguts per fonts clàssiques, generalment en llocs que produïxen emissions venenoses i que són considerats que representen una entrada al inframundo.[1][2]

En Eleusis, Plutoni estava prop de l'entrada nort al recint sagrat (temenos). Va ser construït per Pisístrato en el VI i reconstruït dos sigles més vesprada, quan els misteris de Eleusis estaven en el seu apogeu. La cova es considerava tradicionalment com el lloc del naiximent de chiquet diví Pluto.[3]

Nisa (Acaraca)

[editar | editar còdic]

El geógrafo grec Estrabón menciona tres llocs a on hi havia plutoni. Un estava en un tossal entre Trales i Nisa, en un llogaret anomenat Acaraca. El seu recint comprenia un bosc sagrat, un temple dedicat a Plutó i Perséfone, i una cova contigua cridada Caronteon o Caronia en l'Àsia Menor, que prové de Caronte, el barquero dels morts. Segons Estrabón, 'posseïa algunes propietats físiques singulars' i va servir com a santuari per a la curació i com a oràcul dels somis (incubació).[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Karl Kerényi, Princeton University Press, 1967, p. 80. Eleusis: Archetypal Image of Mother and Daughter. Consultat el 23 de febrer de 2018.
  2. Christiane Sourvinou-Inwood, "Reconstructing Change: Ideology and the Eleusinian Mysteries," en Inventing Ancient Culture: Historicism, Periodization and the Ancient World (Routledge, 1997), p. 137.
  3. Bernard Dietrich, "The Religious Prehistory of Demeter's Eleusinian Mysteries," en La soteriologia dei culti orientali nell' Impere Romà (Brill, 1982), p. 454.
  4. Estrabón, 14.1.44; "Summaries of Periodicals," American Journal of Archaeology 7 (1891), p. 209 online.


Referències

[editar | editar còdic]