Nisa (Caria)

Nisa (Caria)

Nisa (Plantilla:Lang-grc) és una antiga ciutat grega de la regió antiga de Caria en la península d'Anatolia. Es troba en la vall del riu Menderes (el Meandre de l'Antiguetat), en el districte de Sultanhisar en la província de Aydın de Turquia.

Història

Segons Estrabón, anteriorment Nisa va ser cridada Atimbra (en grec: Ἄθυμβρα), per la seua fundació pel espartiata Atimbo i els seus germans Hidrelo i Atímbrado, que a la seua volta varen fundar també ciutats en el seu nom. Nisa es va fundar pel sinecisme d'estes atres, pel seu escàs número de habitants. Estrabón tenia que conéixer be el història de la ciutat per haver segut alumne del geógrafo Aristodemo de Nisa.

La ciutat rendia cult a Dioniso que era, en essència, el «deu niseo». Segons la mitologia grega hauria segut criat per les nimfas en Nisea.

Se li atribuïx la refundació al seléucida Antíoco I Sóter en el III en el nom de Nisa, una de les seues esposes. En el I va ser un important centre cultural a on va estudiar el propi Estrabón, i encara ho era en el II. En el V va tindre una sèu episcopal.

Descripció

Estrabón la descriu en cert detall. Les seues senyes han segut corroborats per les excavacions arqueològiques. La ciutat estava dividida en dos parts per una espècie de torrentera que passava a través d'un barranc en un punt del com hi havia un pont que unia les dos ciutats. En La part occidental del marge dret estava l'amfiteatre, que constava d'un túnel en el que el riu es va canalisar. El túnel, de 115 m de llarc, està ben preservat i va anar el segon més llarc del seu tipo en l'Antiguetat.

En dos elevació del terreny que hi ha junt al teatre, es trobaven al peu d'una el gimnasi dels jóvens i al peu de l'atra el gimnasi dels adults i l'àgora. Un dels dos gimnasis, construït en un terrat va ser restaurat durant l'época bizantina. El teatre tenia una cavea en 35 files de grades de marbre i podia albergar 12.000 espectadors. Es conserven els relleus mitològics del podi de l'escena.

Hi ha pocs restants dels 100 metros del pont que creuava el riu i que va ser un dels més llarcs del seu tipo. Els restants conservats de les construccions pertanyen al periodo helenístico, al Imperi romà (especialment de el II) i al Imperi bizantí: els restants d'un edifici romà interpretat com una biblioteca, en casetes en les parets, i edificacions com termes romanes i una basílica bizantino.

Cap a a el sur de Nisa s'estenia una planura.

Bibliografia

• Louis Robert, «La ville d'Euhippè en Carie», CRAI, 96-4, 1952, pp.589-599 Llegir en llínea en Persée.
• Louis Robert, «Documents d'Asie mineure: III, 1 Un type monétaire à Nysa», BCH, 101-1, 1977, pp.64-77 Llegir en llínea en Persée.
• Walther von Diest, Nysa ad Maeandrum, nach Forschungen und Aufnahmen in donen Jahren 1907 und 1909 (Jahrbuch dones Kaiserlich Deutschen Archäologischen Instituts, Erg.-Heft 10), Reimer, Berlín 1913.

Klaus Grewe, Ünal Özis et al., "Die antiken Flußüberbauungen von Pergamon und Nysa (Türkei)", in Antike Welt, 25, 4, 1994, pp. 348–352.

• Vedat İdil, Nysa veu Akharaka, Istanbul 1999. ISBN 975-6934-04-2

• Musa Kadıoğlu, "Der Opus Sectile-Boden aus dem Gerontikon-Bouleuterion von Nysa ad Maeandrum", in Àsia Minor Studien, 34, 1999, pp. 175-188 (stesso articolo in lingua turca: "Menderes Nysası Bouleuterion-Gerontikon'o Opus Sectile Döşemesi”, en Türk Arkeoloji veu Etnografya Dergisi, 1, 2000, pp. 9-16).
• Musa Kadıoğlu, "Zwei korinthische Kapitelle aus Nysa am Mäander", en: C. Özgünel, O. Bingöl, V. İdil, K. Görkay, M. Kadıoğlu (a retor vaig donar), Cevdet Bayburtluoğlu için yazılar / Essays in Honour of C. Bayburtluoğlu. Günışığında Anadolu / Anatolia in Daylight, 2001, pp. 156-161.

Musa Kadıoğlu, Die scaenae frons dones Theaters von Nysa am Maeander (dissertazione, università vaig donar Friburgo, istituto vaig donar archeologia, relatore V. M. Strocka), 2002.

• Musa Kadıoğlu, Philip von Rummel, "Frühbyzantinische Fon aus dem Theater von Nysa am Maeander", in Anadolu/Anatolia 24, 2003, pp.103-119.

Musa Kadıoğlu, Die Scaenae Frons dones Theaters von Nysa am Mäander (Forschungen in Nysa am Mäander, 1), von Zabern, Mainz 2006. ISBN 3-8053-3610-1. Gerhard Hiesl, Volker Michael Strocka, "Die Bibliotek von Nysa am Mäander: vorläufiger Bericht über vaig donar Kampagnen 2002-2006", in Archäologischer Anzeiger, 2006, pp.81-96.