Aydın
Aydın, antiga Trales, és una ciutat, capital de la província de Aydın de Turquia. La seua població és de 141.000 habitants.
Aydın es troba en el cor de la part baixa del riu Büyük Menderes (en espanyol, Gran Meandre) fins al mar Egeo, una regió que ha segut coneguda per la seua fertilitat i productivitat des de l'Antiguetat. Hui, el més conegut dels cultius és el figa, encara que també destaquen atres productes agrícoles. Conte ademés en certa indústria llaugera. En la província es troben alguns emplaçaments històrics coneguts a nivell internacional i centres de turisme. El clima és càlit en estiu i en temperatures suaus el restant de l'any.
Etimologia
[editar | editar còdic]Coneguda en l'Antiguetat en el nom de Trales i, posteriorment, Güzelhisar, el nom actual de la ciutat prové del beylik turc de Aydınoğlu, que va dominar la zona en el XIV.
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]
En els texts grecs que es conserven, el nom de la ciutat apareix com Antea, Evantia o Trales de Caria.[1] Durant l'época seléucida, va rebre el nom de Antioquía (en grec, Αντιόχεια). També li la va conéixer com Seleucia del Meandre i Erynina.[2] Durant els imperis romà i bizantino, es coneixia com "Trales" o Traleis, sent una de les ciutats més grans del Egeo en l'Antiguetat.
Segons Estrabón, Trales va ser fundada pels argivos i els tralios, una tribu tracia.[1] El geógrafo menciona el cult a Zeus Lariseo, encara que en inscripcions de la ciutat l'epítet que s'associa a Zeus apareix baix la forma «Larasio».[3] De la mateixa manera que el restant de Brega i Caria, la ciutat va caure en poder del Imperi aqueménida. Despuix de guanyar la guerra del Peloponeso contra Atenes, Esparta va intentar prendre la ciutat als perses, pero en 334 a. C., Trales es va sometre a Alejandro Magne sense resistència alguna, per lo que no va sofrir cap saqueig. El general Antígono va conservar la ciutat des de 31 a. C. fins a 301 a. C. (?) Despuix d'ell, va estar en poder dels seléucidas fins a 190 a. C., any en que va caure en mans del Regne de Pérgamo. Des de 133 a. C. fins a 129 a. C., la ciutat va recolzar a Aristónico de Pérgamo, pretenent al tro de Pérgamo, contra els romans. Una volta vençut, Roma va prohibir que la ciutat falcara moneda.
Durant cert temps, Trales va ser un conventus de la República romana, encara que posteriorment Éfeso li va arrebatar dita categoria. Durant les guerres mitridáticas, la ciutat va ser presa per rebels i molts habitants romans varen ser assessinats. Trales va sofrir un fort terremot en 26 a. C.[4] L'emperador Augusto va finançar la seua reconstrucció en acabant de que la ciutat li agraïra el canvi de nom a Caesarea.
Estrabón la descriu com una pròspera ciutat comercial, nomenant alguns residents coneguts, com Pitodoro de Trales (natural de Nisa) o els oradors Dámaso Enruna i Dionisocles.[1] Sigles despuix, va nàixer en la ciutat Antemio de Trales, arquitecte de l'iglésia de Santa Sofia de Constantinopla.
Cristianisme
[editar | editar còdic]Un bisbe de l'iglésia de Trales, cridat Polybius (fl. ca. 105) esta documentat per mig d'una carta d'Ignacio de Antioquía. Oficialment, la ciutat va ser cristianizada, junt en el restant de Caria, poc despuix de la conversió de l'emperador Constantino I, moment en que es va confirmar la sèu episcopal. Entre els bisbes que se sap que varen existir, es troben Heracleon (431), Maximus (451), Uranius (553), Myron (692), Theophylactus (787), Theophanes i Theopistus (abdós de el IX), i Juan (1230). Trales seguix sent diòcesis titular de l'Iglésia catòlica (Tralles in Àsia o Trallianus in Àsia); el càrrec va quedar vacant quan va morir l'últim bisbe en 1974.[5]
Época turca
[editar | editar còdic]Despuix de la batalla de Manzikert en 1071, l'Imperi bizantí es va convertir en un caos civil en tota Anatolia. Els selyúcidas varen prendre Trales i la varen integrar en el Sultanato de Rüm. Manuel I Comneno reconquistó la ciutat en la segona mitat de el XII. Va permanéixer en mans bizantines fins que els turcs la varen conquistar finalment en 1282.
El beylik de Aydınoğlu va ser fundat en 1307, governant les terres septentrionals del riu Büyük Menderes fins a Esmirna inclusivament. L'Imperi otomà va prendre el principat per primera volta durant un breu periodo abans de la Batalla d'Angora entre els otomans i Tamerlán en 1402, i finalment en 1425. Durant l'interval de temps entre abdós conquistes, Tamerlán havia tornat la província als fills Aydın.
Aydın va ser el principal centre administratiu del vilayato fins a 1850, que comprenia les zones corresponents a les actuals províncies de Aydın i Muğla, aixina com el sur de la província de Esmirna. El districte o sancak (sistema administratiu otomà) de Aydın es corresponien de forma aproximada en l'actual província de Aydın. En 1850, la capital provincial va passar a ser Esmirna, que havia escomençat a superar en tamany a Aydın en convertir-se en un important port de comerç internacional, encara que el nom de la província va seguir sent "vilayato de Aydın" fins a la fundació de la República de Turquia.
En el XIX, Aydın va continuar beneficiant-se de la seua situació en el centre de la vall del riu i la població va aumentar.[6] En aquella época, a banda de la figa i l'oli d'oliva, cultius tradicionals de la regió, el cotó va guanyar importància gràcies als numerosos inversors europeus que varen buscar atres centres de producció durant la guerra civil nortamericana. La primera llínea de ferrocarril de l'Imperi otomà va ser construïda per l'empresa britànica Levant Company i conectava Aydın en Esmirna. Tenia una llongitut de 130 km i va ser inaugurada el 23 de setembre de 1856.[7] Encara es conserva l'estació original en Aydın.
Ocupació grega
[editar | editar còdic]Durant la guerra greco-turca (1919-1922), es varen produir violents enfrontaments en Aydın i les seues afores, especialment en la primera fase de la guerra, durant la Batalla de Aydın entre el 27 de juny i el 4 de juliol de 1919. La població civil de la ciutat, tant turca com a grega,[8] va ser molt castigada. També la població judeua de la ciutat, en 3.500 persones en 1917, va resultar afectada.[9]
La resistència dels "Efe"
[editar | editar còdic]Aydın va permanéixer en ruïnes fins que l'eixèrcit turc la reconquistó el 7 de setembre de 1922. Aquells que varen integrar la resistència, entre els que es trobava l'efe Yörük Ali, es varen amagar en les montanyes circumdants i varen dirigir una guerrilla contra l'eixèrcit grec, convertint-se en héroes nacionals. Despuix de la guerra i la fundació de la República de Turquia, la població grega de Aydın va ser intercanviada en els turcs que vivien en Grècia per mig de l'acort de 1923 d'intercanvi de població entre Grècia i Turquia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Estrabón, Geografia, XIV,1,42.
- ↑ Hazlit, William (1851). The Classical Gazetteer, pp. 353.
- ↑ Estrabón, Geografia: llibres XI-XIV, p.507, nota 126 de Mª Pau de Hoz García-Bellido, Madrit: Gredos (2003), ISBN 84-249-2373-1.
- ↑ Estrabón, op. cit. XII,8,18.
- ↑ Pàgina de la jerarquia catòlica (en anglés)
- ↑ Segons les sifres de 1912, el sancak de Aydın contava en una població total de 220.000 habitants, dels que 39.000 a 54.500, segons les fonts, eren grecs. La gran cantitat de població grega es deu, de la mateixa manera que en moltes atres localitats de l'oest de Anatolia, a la migració econòmica des de les illes del Egeo o la península grega a les fèrtils valls anatolios a principis del sigle XIX i especialment durant la segona mitat. Un informe britànic de 1856 presentat al Secretari d'Estat per a la Guerra descriu la regió de Aydın de forma elogiosa i afirma que tant la ciutat com la vall són completament turcs. (text complet) Informe sobre Esmirna de George Rolleston per al Secretari d'Estat per a la Guerra. Secció sobre Aydın, p. 104-108
- ↑ Mustafa Cavusoglu. «Fast lines take priority in Turkish investment». Railway Gazette International. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2008. Consultat el 29 de maig de 2006.
- ↑ «Ocupació grega de Esmirna i els territoris circumdants - Informe de la Comissió Interaliada d'Investigació (maig-setembre de 1919)» (en anglés). SAM Papers No. 2/99. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2007.
- ↑ «Ensage sobre la comunitat judeua de Aydın des del periodo de la Tanzimat fins a la República» (en turc). Simpòsium de Cultura i Identitat, Estambul. Associació per a l'Investigació Cultural - Universitat de Koç. Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2007.
- The Aegean and Mediterranean Coasts, Turquia: Blue Guide, pp. 353-54.
- Talbert, Richard. Barrington Atles of the Greek and Roman World, pp. 61.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aydın» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.