Epitafi de Sícilo

Estela de marbre anomenada columna de seikilos, en text i notació musical

El Epitafi de Sícilo és la composició musical completa més antiga que es conserva actualment. Encara que les Cançons hurritas de l'Antiga Mesopotamia són més antigues, en eixe cas es tracta de fragments i no de composicions completes. L'epitafi data provablement de el I o II, i és part d'una inscripció grega escrita en una columna de marbre posada sobre la tomba que havia fet construir Sícilo per a la seua esposa Euterpe, prop de Trales (en Àsia Menor), actual ciutat d'Aydın, a uns 30 km de la ciutat costera d'Éfeso (en Turquia). L'autor és anònim.

Història

Va ser descobert en 1883 per William Mitchell Connor Ramsay en Turquia i conservat en un museu d'Esmirna fins que es va perdre durant el Holocaust d'Àsia Menor (1919-1922), en el que la ciutat de Esmirna va ser devastada. Posteriorment es va retrobar, desgastada en la seua base i en l'última llínea del text borrada, en poder d'una dòna del poble que l'usava per a recolzar un test.

Actualment es troba en el Museu Nacional de Dinamarca, en Copenhague.

Encara que existixen algunes tradicions en notació musical de més antiguetat que el sistema grec, la seua transcripció és prou controvertida. Per eixemple, hi ha fragments de música registrada en tabletas cuneïformes de Nippur, que daten del 2000 a. C., o les Cançons Hurritas d'Ugarit que daten del 1400 a. C.

Encara es considera a este epitafi de Sícilo com la composició musical més antiga conservada completa de la que es té registre.^[1]

Dins del propi imaginari grec el pensament present dins de l'epitafi pot associar-se a diferents corrents pròpies de la mentalitat grega tardana d'época helenística-romana.^[2] Exhorta a "lluir mentres es vixca" i a no deixar-se dominar per la pena, reflectix una ètica del present molt relacionada en la Grècia tardana. Ademés de l'influència del pensament Carpe Diem.^[3]

No es tracta d'un hedonisme desmesurat, sino d'una consciència lúcida sobre la frugalidad de la vida, expressada en moderació i equilibri. Esta actitut pot conectar-se en idees difoses tant per corrents com l'epicureisme com per un saber popular més àmplia, present en epigrama funeraris i sentències mortals.^[4]

En el context del sigle I d. c. Grècia ya formava part de l'Imperi Romà, pero conservava la seua llengua, educació i sensibilitat cultural. Este epitafi mostra eixa continuïtat. Es va usar un grec Koiné senzill i accessible.^[4]

El text

L'inscripció es dividix en tres parts: la descripció, el poema i la dedicatòria.

Grec	Transliteración fonètica	Espanyol
ΕΙΚΩΝ Η ΛΙΘΟΣ ΕΙΜΙ. ΤΙΘΗΣΙ ΜΕ ΣΕΙΚΙΛΟΣ ΕΝΘΑ ΜΝΗΜΗΣ ΑΘΑΝΑΤΟΥ ΣΗΜΑ ΠΟΛΥΧΡΟΝΙΟΝ	EIKŌN Ē LITHOS EIMI. TITHĒSI ME SEIKILOS ENTHA MNĒMNĒ ATHANATU SĒMA POLYKHRONION	Soc una image de pedra, Sícilo m'ha colocat, a on soc, per sempre, senyal d'etern recort.

Poema: L'epitafi consta d'este text poètic, sobre el que s'anota la melodia.

Grec	Transliteración fonètica	Espanyol
Ὅσον ζῇς, φαίνου, μηδὲν ὅλως σὺ λυποῦ· πρὸς ὀλίγον ἐστὶ τὸ ζῆν, τὸ τέλος ὁ xρόνος ἀπαιτεῖ.	Hōsón zē̂is faínu mēdèn holōs sỳ lypû· pròs olígon estì tò zē̂n. tò télos o khrónos apaiteî.	Mentres vives, lluïx, no temes res en absolut. Que la vida dura poc, i el temps exigix el final.

Dedicatòria:

Grec	Transliteración fonètica	Espanyol
ΣΕΙΚΙΛΟΣ ΕΥΤΕΡΠ[Ηι]	SEIKILOS EUTERP[ēi]	Sícilo a Euterpe.

Vore també

Història de la notació en la música occidental

Referències

↑ (2004) The musician and his art, First paperback edition, transferred to digital printing edició, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-38911-2.
↑ (2004) Harmonic and acoustic theory, First paperback edition edició, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-61697-3.
↑ West, M. L. (1992). Ancient Greek music, Clarendon Press ; Oxford University Press. ISBN 978-0-19-814897-5.
↑ ^4,0 ^4,1 (1968) The Greek anthology. Vol. 2: 2. The Garland of Philip and some contemporary epigrams Commentary and indexes, Univ. Press. ISBN 978-0-521-05874-2.

Bibliografia

Historical Anthology of Music (2 volums). Cambridge (Massachusetts): Harvard University Press, 1949. ISBN 0-674-39300-7.

Palisca, C. V. i J. P. Burkholder: Epitaph of Seikilos, 2006. Barker, Andrew (ed.). Greek Musical Writings. Vol. I. The Musician and his Art. Cambridge, Cambridge University Press, 1984. Greek Musical Writings. Vol. II. Harmonic and Acoustic Theory. Cambridge, Cambridge University Press, 1989. Burkholder, J. Peter. Study and listening guide for a History of Western Music. London, W. W. Norton, 2006. Burkholder, J. Peter; Grout, Donald i Palisca, Claude V.: A History of Western Music. London and New York, W. W. Norton Company, 2006, 7ª edició. Burkholder, J. Peter i Palisca, Claude V. Norton: Anthology of Western Music. London and New York, W. W. Norton Company, 2006, 5ª edició, 2 vols. Comotti, Giovanni. Storia de la musica, vol. I (Part primera): La musica nella cultura greca i romana [Storia della Musica de la Societat Italiana de Musicologia]. Torino, E. D. T. Edizioni vaig donar Torino, 1977. Edició espanyola, coordinada i revisada per Andrés Ruiz-Tarazona, i traduïda per Rubén Fernández Piccardo, Història de la Música, 1. La música en la cultura grega i romana. Madrit, Tumer, 1986.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Epitafio de Sícilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] (2004) The musician and his art, First paperback edition, transferred to digital printing edició, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-38911-2.

[2] (2004) Harmonic and acoustic theory, First paperback edition edició, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-61697-3.

[3] West, M. L. (1992). Ancient Greek music, Clarendon Press ; Oxford University Press. ISBN 978-0-19-814897-5.

[dup-0-69-4] 4,0 ^4,1 (1968) The Greek anthology. Vol. 2: 2. The Garland of Philip and some contemporary epigrams Commentary and indexes, Univ. Press. ISBN 978-0-521-05874-2.

[1]

[2]

[3]

[4]