Els Danaïdes (títul original en francés; en espanyol, Les danaides) és una tragédie lyrique (tragèdia lírica) en cinc actes en música d'Antonio Salieri i llibret en francés de Li Bailly du Roullet i el Baró von Tschudi, sobre el tema mitològic; originalment escrit per a Christoph Willibald Gluck, pero l'envellit compositor, qui acabava de patir un atac al cor,[1] va ser incapaç de complir l'esquema de l'òpera i d'eixa manera li va demanar a Salieri que es fera càrrec.[2]

Els Danaïdes

El llibret francés és una versió no autorisada de l'original en italià Ipermestra o Li Danaidi que el libretista Ranieri de'Calzabigi havia escrit per al compositor Giuseppe Millico.[3]

Història

L'emperador José II va assegurar que Salieri escrivia la música "casi baix el dictat de Gluck", en una carta (datada el 31 de març de 1783) al comte Mercy-Argenteau, l'embaixador austriaco en París. Llavors Mercy li va dir als directors de l'Òpera que Gluck havia compost els dos primers actes, i que Salieri va proporcionar la música del tercer acte (Mercy no es va donar conte de que l'òpera tenia cinc actes). Inclús quan es va publicar el llibret, Gluck i Salieri varen compartir programa com a compositors.[4]

La primera representació va tindre lloc en l'Académie Royale de Musique (Òpera de París), el 26 d'abril de 1784.[5] i va ser, en aquell moment, un èxit tan gran que el teatre va encarregar a Salieri atres dos obres més.[6] Només despuix de vàries representacions, quan l'òpera va tindre l'oportunitat de ser apreciada pel seu valor intrínsec, va dispersar la notícia, i Salieri ho va confirmar oficialment, que est era l'únic compositor de la música, per molt inspirat que estiguera pel seu gran mestre alemà. Es va representar en l'Òpera de París més de 120 voltes fins als anys 1820, i en el restant d'Europa, aixina com, en no menys que quatre diferents edicions, algunes de les quals es varen reduir a quatre actes en lloc dels cinc habituals en l'Òpera de París, i traduït a diferents idiomes com l'alemà. El 22 d'octubre de 1817, en particular, la quarta edició de l'òpera va ser dirigida per Gaspare Spontini, per a l'Académie Royale de Musique, en l'Ix-li Montansier de la rue Richelieu, en l'afegitó d'una "Gran Bacchanale" escrita per ell mateix i d'una atra música de Louis-Luc Loiseau de Persuis, Henri-François Berton i Ferdinando Paër.

Esta òpera rara volta es representa en l'actualitat; en les estadístiques de Operabase apareix en només 1 representació en el periodo 2005-2010.

Argument

La trama de l'òpera es basa en la tragèdia grega i es referix als ardits dels personages mitològics Danao i Hipermnestra.

Notes i referències

Notes
  1. ↑ Descripció en Oehms Classics CD (OC 909)
  2. ↑ Rough Guide to Opera, 4.ª ed., Boyden. ISBN 978-1-84353-538-6
  3. ↑ «Partitura de l'òpera».
  4. ↑ «Biblioteca musical de l'Universitat de Texas». Archivat des de l'original, el 5 de juliol de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2011.
  5. ↑ [1]
  6. ↑ Classy Classical blog
Bibliografia
  • Salvatore Caruselli (ed), Gran enciclopèdia della musica lirica, vol. 4, Longanesi &C. Periodici S.p.A., Roma
Llicència


Referències