Mitema

En l'estudi de la mitologia, un mitema és una unitat irreducible d'un mit, un element constant (a diferència d'un meme cultural) que sempre apareix intercanviat i reensamblado —«nugat» era l'image de Lévi-Strauss— en atres mitemas relacionats de diverses formes, o unit en relacions més complicades, com a àtoms enllaçant-se per a formar una molècula. Per eixemple, els mits d'Adonis i Osiris compartixen varis elements, lo que du a alguns investigadors a concloure que compartixen una mateixa font.

El catalogador de llegendes populars Vladímir Propp considerava que l'unitat d'anàlisis era el conte individual. Pel contrari, el mitema és l'equivalent en la mitologia als fonemas, morfemas i sememas en els que la llingüística estructural dividix la llengua: les unitats de significat més chicotetes possibles dins d'un sistema llingüístic.

En els anys 1950 Claude Lévi-Strauss va adaptar per volta primera esta tècnica d'anàlisis llingüístic a la crítica analítica dels mits. En el seu treball sobre els sistemes mitològics de tribus primitives, realisat sobre l'analogia en l'estructura llingüística, va adoptar el terme mythème, en l'afirmació de que el sistema de significat dins dels mits és molt anàlec al d'un sistema llingüístic. Esta idea és un tant discutida per Roman Jakobson, qui considera que el mitema és un concepte (o fonema) que no té significat en sí mateixa, sino que este apareix per mig d'anàlisis sociològic.

Lev Manovich també usa els térmens sema i mitema en el seu llibre El llenguage dels nous mijos per a descriure aspectes de la cultura en el que entren en diàlec les imàgens generades per ordenador.

El teòric lliterari José Manuel Losada, creador de la mitocrítica Cultural, definix el mitema com la mínima unitat temàtica i mitològica l'indispensable dimensió de la qual transcendent o sobrenatural ho capacita per a interactuar en atres mitemas en la formació d'un mit.^[1] Si els temes tenen raó mítica, és dir, travessada de transcendència, són mitemas; de lo contrari, són únicament temes narratius.^[2] El teòric subralla que els mits poden compartir mitemas, ya que poden interactuar lliurement entre sí i crear varis mits en el seu propi «ADN». No obstant, els mitemas no són infinits, per lo que existixen mits en la mateixa configuració de mitemas, lo que significa que són variacions del mateix mit, idèntics en el seu «El estudio estructural del mito».^[3]

Vore també

Referències

↑ Losada, José Manuel (2015). «Estructura del mit i tipologia de les seues crisis», J.M. Losada i A. Lipscomb (ed.). Myths in Crisis: The Crisis of Myth, Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, pp. 33-62. ISBN 978-1-4438-7814-2.
↑ Losada, José Manuel (2022). Mitocrítica cultural. Una definició del mit, Madrit: Akal, pp. 542. ISBN 978-84-460-5267-8.
↑ Losada, José Manuel (2015). «Estructura del mit i tipologia de les seues crisis», J.M. Losada i A. Lipscomb (ed.). Myths in Crisis: The Crisis of Myth (en Inglés), Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, pp. 5-9. ISBN 978-1-4438-7814-2.

Bibliografia

Claude Lévi-Strauss, 1955. «L'estudi estructural del mit» en Journal of American Folklore, n.º 68 p. 428-555.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Mitema» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Losada, José Manuel (2015). «Estructura del mit i tipologia de les seues crisis», J.M. Losada i A. Lipscomb (ed.). Myths in Crisis: The Crisis of Myth, Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, pp. 33-62. ISBN 978-1-4438-7814-2.

[2] Losada, José Manuel (2022). Mitocrítica cultural. Una definició del mit, Madrit: Akal, pp. 542. ISBN 978-84-460-5267-8.

[3] Losada, José Manuel (2015). «Estructura del mit i tipologia de les seues crisis», J.M. Losada i A. Lipscomb (ed.). Myths in Crisis: The Crisis of Myth (en Inglés), Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, pp. 5-9. ISBN 978-1-4438-7814-2.

[1]

[2]

[3]