Misteri de Samotracia

El misteri de Samotracia, com religió, va ser un dels més importants de la Grècia antiga, el qual va adquirir especial relleu en época helenística.

El món grec va ser escenari d'una notable floració de religions mistéricas, especialment en época helenística. Moltes d'elles procedien d'Orient, pero va haver misteris d'orige grec que en un principi haurien constituït la religió d'una ciutat o santuari, per a convertir-se en el temps en una secta més o menys accessible. Existix una evident afinitat entre la naturalea de les religions mistéricas i el caràcter telúric de la religió prehelénica, anterior a l'arribada de gents indoeuropeas a sol grec, en la seua religió lluminosa del cel, de la llum, de la distància. És de notar que les traces fonamentals d'aquella religió indígena de lo pròxim, de la Terra Mare i de lo ultraterreno, perduren casi sempre en més força que la religió nacional i ho fan en forma de misteris, en els que l'individu troba un sistema de dogmes i esperança, i en definitiva, un caixer a les seues necessitats espirituals.

A jujar per les inscripcions trobades en l'illa de Samotracia, predominaven els lacedemonios entre els iniciandos i, en efecte, sembla ser que els misteris de Samotracia varen estar vinculats a l'oposició política d'Atenes, ciutat afí, en canvi, als misteris d'Eleusis. Oposició que si en un moment determinat havia segut Esparta, va ser més vesprada Macedònia. Conte Plutarco (Vides paraleles, Alex., 2) que Filipo II de Macedònia va marchar a Samotracia a l'objecte de ser iniciat en els misteris i va coincidir allí en una princesa epirota arribada en la mateixa intenció; i que esta trobada va ser el precedent de la seua boda. Siga o no verídica l'anècdota, no deixa de ser sintomàtica. I no cal oblidar, per una atra part, l'interés de Filipo per sostraure Samotracia a l'esfera política ateniense. Alejandro Magne va seguir en este sentit l'actitut del seu pare, mostrant-se devot d'estos misteris que, en les seues conquistes, varen alcançar notable difusió en el món helenístic. Baix l'imperi romà l'ascendent de Samotracia i els seus misteris no va experimentar descens algun.

Els deus dels misteris de Samotracia són els cridats Cabiros i se situen en l'àmbit de la religió de la Tracia, regió a on poden detectar-se una série d'elements agraris i telúrics de fondo naturalístico que transplantats a l'ambient tancat de les illes haurien determinat el caràcter mistérico dels mateixos. En ells és característica la presència d'una parella divina acompanyada d'un deu-fill i el consegüent corteig de genis homònims. Estos mateixos elements també apareixen, per lo demés, en les illes adjacents a la costa tracia i veïnes de Samotracia: Lemnos, Imbros i Tasos.

Si obscur és el contingut de la religió cabírica, no ho és menys l'orige i naturalea d'estos deus Cabiros. Encara que el seu santuari principal estava en Samotracia, varen ser adorats inclús en Egipte (concretament en Menfis, segons Heródoto 11,51). Les explicacions dels mitógrafos són diverses. Segons Acusilao, el seu orige es remonta al deu Hefesto, el qual, unit a Cabiro, hauria engendrat a Casmilos, pare a la seua volta dels tres Cabiros. Entre atres versions diferents, és de destacar la de Mnásea de Patras, un escritor del s. III a. C. Segons el seu testimoni (transmés per un escolio a les Argonáuticas d'Apolonio de Rodas) els Cabiros eren quatre: Axieros, Axiocersa, Axiocersos i Casmilos, identificats en Deméter, Perséfone, Hades i Hermes respectivament i a voltes, entre els romans, en Júpiter, Mercurio, Juno i Minerva. Segons esta versió, que res nos diu de la seua genealogia, Cabiros només seria un nom convencional de les divinitats invocades. Els mits referents a estes divinitats són escassos. Com a components del corteig de Rea es dia que havien assistit al naiximent de Zeus sobre l'acrópolis de Pérgamo.

En definitiva, poques senyes segures tenim referents a estos misteris. Com a traça específica dels mateixos senyala Álvarez de Miranda el fet de que s'oferia als criminals una possibilitat d'absolució, de purificació (en Eleusis, pel contrari, se'ls rebujava) i que esta cerimònia assumia la forma ritual d'una confessió, fet excepcional en la religió grega i freqüent, en canvi, en la religiositat antiga.

Bibliografia

• J. L. PÉREZ IRIARTE. Misteri de Samotracia
• A. ÁLVAREZ DE MIRANDA, Les religions mistéricas, Madrit 1961.
• B. HEMBERG, Die Kabirien, Uppsala 1950.
• K. KERENYI, Mysterien der Kabiren, «Eranos» L (1944) 11-53.

Vore també

• Santuari dels Grans Deus de Samotracia