Anar al contingut

Imbros

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tepeköy, Gökçeada.
Marins anglesos en Imbros en 1915, durant l'ocupació britànica de l'illa en la Primera Guerra Mundial.

Imbros (en turc i oficialment Gökçeada, abans İmroz; en griego: Ίμβρος, Imvros; ) és una illa del mar Egeo que pertany al districte de Gökçeada, en Turquia. És la major illa del país i forma un districte de la província de Çanakkale.

Superfície i població

Té una circumferència de 91 km, és montanyosa i boscosa, en una altura màxima de 562 metros (Ayon Ilias), en valls fèrtils i un riu, Gökçeada çayı, antigament conegut com el Ilissos. La població és de 10.721 (2023)[1] i la superfície és de 279 km².

Administració local

Ubicació de les illes d'Imbros (Gökçeada) i Tenedos (Bozcaada).

Junt a Adalar (província d'Estambul) i Bozcaada (província de Çanakkale), Imbros és una de les molt poques localitats de Turquia l'ajuntament de les quals constituïx un districte administratiu. Actualment, el governador del districte és Kamuran Taşbilek i l'alcalde és Yücel Atalay (AK Parti).

Economia

Les principals activitats econòmiques són la peixca i el turisme. Imbros és una de les huit "cittaslow" de Turquia i és la segona municipalitat turca en ser acceptada a este círcul, despuix de Seferihisar.

Història

Tant l'illa com la ciutat d'Imbros varen ser ya mencionades per Homero en la Ilíada.[2]

Imbros va ser incorporada al Imperi persa junt en Lemnos pel general Ótanes en el VI Segons Heródoto, en aquell moment abdós illes estaven habitades pels pelasgos.[3] En 494 a. C. Milcíades va desembarcar en l'illa i la va ocupar junt en Lemnos, que va poblar en atenienses. Imbros va ser aliada d'Atenes en la guerra del Peloponeso.

La pau d'Antálcidas, que va fer lliures a tots els estats grecs, va permetre a Atenes conservar Lemnos, Imbros i Esciros. Els romans, despuix de derrotar a Filipo V de Macedònia, varen restituir estes illes a Atenes (havien segut incorporades a Macedònia). La flota d'Antíoco III Megues (223 a. C.-187 a. C.) va desembarcar en Imbros abans de passar a Scíathos. Estrabón destaca el cult en l'illa als Cabiros.[4] Esteban de Bizancio afig a Hermes com a divinitat sagrada de l'illa.[5]

Durant el domini romà i el bizantino, va permanéixer dins de l'Imperi fins a 1387. En 767 va ser saquejada per pirates eslaus, que varen prendre 2500 persones de l'illa com a presoners.

En 1387, l'emperador bizantí Juan V Paleólogo va acordar la cessió al seu net (per la seua mare María Paleólogo), el genovés Francesco II Gattilusio de Lesbos,[6] junt en Tasos, Lemnos i Samotracia. En 1455 els otomans varen ocupar Lesbos, centre del govern dels Gattiluso, i l'illa d'Imbros va negociar la seua sumissió a l'Imperi en condicions acceptables que li varen ser garantisades, i aixina, en 1456, els Gattiluso varen recuperar Lesbos pero varen tindre que reconéixer la transferència de Tasos, Imbros i Samotracia, que varen ser incorporades a l'Imperi en 1457. Va permanéixer en mans dels turcs llevat en alguns moments de les guerres en Rússia, en que va ser temporalment ocupada pels barcos russos.

Els grecs la varen ocupar junt en Tenedos en novembre de 1912 durant la primera guerra dels Balcans. En 1920, iniciada la guerra greco-turca, el tractat de Sèvres la va adjudicar a Grècia, pero els grecs varen ser derrotats en 1922, i dit tractat mai va entrar en vigor, sent substituït per la Pau de Lausana de 1923. L'illa va ser restituïda a Turquia en setembre i la població grega va ser exclosa del intercanvie de poblacions pactat entre Grècia i Turquia. Es va dotar a les illes d'una certa autonomia cultural i de govern intern, pero a partir de 1926 el govern turc va incomplir el tractat i va prohibir l'ensenyança en grec.cita requerida Les terres dels grecs varen ser expropiades i progressivament es varen instalar colon turcs.cita requerida Un penal de presoners turcs d'alta perillositat va ser establit en l'illa cap al 1970 i el règim obert va provocar diversos crims. La població grega ha emigrat i hui en dia és molt minoritària.

L'obertura de l'Escola Elemental Grega de Gökçeada, inactiva des de 1964 per falta d'alumnat, va ser rebujada pel Ministeri d'Educació de Turquia en 2014.[7]

Sismes

Imbros es troba en una zona de la mar Egeo procliu als sismes. L'últim d'estos va ocórrer el 24 de maig de 2014, un moviment telúric de magnitut 6.3. Un centenar de persones varen ser ferides en l'illa.[8]

Notes i referències

  1. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Nüfus
  2. ↑ Homero, Ilíada XIII, 33; XIV, 281; XXIV, 78; XXIV, 753.
  3. ↑ Heródoto, Històries, V, 26.
  4. ↑ Estrabón, X, 3, 21.
  5. ↑ Esteban de Bizancio, veu Ίμβρος (331, 14-15).
  6. ↑ Vejau l'apartat "Descendència" de l'artícul dedicat al pare: Francesco Gattilusio
  7. ↑ «archive. org/web/20141017010321/http://www. todayszaman. com/anasayfa_greek-high-school-prevented-from-opening-on-gokceada_358536. html Greek high school prevented from opening on Gökçeada». Archivat des d'el todayszaman. com/anasayfa_greek-high-school-prevented-from-opening-on-gokceada_358536. html original, el 17 d'octubre de 2014. Consultat el 11 d'octubre de 2014.
  8. ↑ https://www. elfinanciero. com. mx/mundo/sisme-en-grecia-y-turquia-deja-mas-de-100-heridos. html

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imbros&oldid=1304489»