Anar al contingut

Nevats de Chillán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nevados de Chillán volcanic group.jpg
Nevats de Chillán
Per a l'estació d'esquí vore Nevats de Chillán (centre d'esquí).
Archiu:Chillan y Nevados de Chillan 1.jpg
Complex volcànic Chillán, mirant cap a l'est des de la carretera a les Trancas. Destaquen els Nevats de Chillán a l'esquerra i els volcans propencs Chillán Nou i Chillán Vell a la dreta.

Nevats de Chillán és un complex volcànic chileno compost per díhuit volcans[1][2] ubicats en la Cordillera dels Vages de la Regió de Ñuble, com llimita les províncies de Diguillín i Punilla.[1]

Està rodejat per diverses valls menudes cuales conformen rius que desemboquen en uns atres de major tamany, és el cas del riu Renegat que alimenta les aigües del riu Chillán[1] i els rius Gat i Les Mines que desemboquen en el riu Ñuble.[1] Ademés està rodejat per menuts pobles com Les Trancas, Els Lleuques, Recint, Carrizales, Coironal i el vall de Shangri-La,[1] els centres d'esquí Nevats de Chillán i Termes de Chillán[1] i les reserves nacionals Els Huemules Del Niblinto i Ñuble.

Geografia

[editar | editar còdic]

El complex volcànic està format per depòsits formats en el cuaternario, ademés de diorites, granodiorita i tonalitas del mioceno.[3] A això cal agregar la presència de restants de basalt format per lava del plioceno i les últimes erupció.[3] Les altituts més altes són les del Volcà Nevat de 3.212 m i el Volcà Chillán de 3.172 m[4]

Els Nevats de Chillán estan dividits en dos subcomplejos, el primer comprén als volcans Santa Gertrudis, Gat, Cerro Blanco, Colcura, Calfú, Pichicalfú i Els Banys, mentres que el segon conté al Volcà Chillán Nou, Shangri-La, Vell, Pata de gos, Parador, Chudcún, Lagunillas, Sebastián, Arrau i Nicanor.[5][2]

Història

[editar | editar còdic]

Segons les investigacions del Servici Nacional de Geologia i Mineria de Chile (Sernageomin), el complex va ser format fa 650.000 anys.[1] Entre 1861 i 1865 el complex va fer erupció per a formar el volcà Santa Gertrudis, entre 1906 i 1948 també va haver un atre periodo d'erupció en el qual es va formar el Volcà Chillán Nou i entre 1973 i 1986 va sorgir el volcà Arrau.[1]

Per a 2005 es va formar el volcà Chudcún,[1] mentres que el volcà Sebastián va nàixer en el 2008.[1] Entre el 31 de decembre de 2015 i el 8 de giner de 2016 es va registrar activitat en el volcà Nou decretant-se «alerta groga» pel Sernageomin, la qual es va mantindre en els mesos posteriors,[6] la causa es va deure a la formació del cràter del volcà Nicanor.[2] Posteriorment varen ser registrats nous polsos de cendres en febrer,[7] maig,[8] i agost de 2016.[9][10] Actualment, des del dia 5 d'abril de 2018 es decreta «alerta taronja» per part de la mateixa entitat governamental per aument del número de sismes i activitat volcànica en el lloc.[11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Servici Nacional de Geologia i Mineria. «Complex Volcànic Nevats de Chillán». Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2018. Consultat el 7 d'abril de 2018.
  2. 2,0 2,1 2,2 Ara Notícies. «Apareix nou cràter en complex volcànic Nevats de Chillán». Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2018. Consultat el 7 d'abril de 2018.
  3. 3,0 3,1 Servici Nacional de Geologia i Mineria. «Mapa Geològic de Chile».
  4. Taronger, JA; Gilbert, {{{nom2}}}; Sparks, {{{nom3}}} (2008). Geologia del Complex Volcànic Nevats de Chillán, Regió del Biobío. (en espanyol), Andros Impressors.
  5. Servici Nacional de Geologia i Mineria. «Imágen satelital del Complex Volcànic Nevats de Chillán».
  6. «de-pols-de-cendres-en-volcan-nevats-de-chillen/ ». Consultat el 7 d'abril de 2018.
  7. 24hores.cl. «Volcà nevats de Chillán presenta nou pols de cendres».
  8. «[VIDEO Es produïx un pols eruptivo en Nevats de Chillán]». Consultat el 7 d'abril de 2018.
  9. «[1]». Consultat el 7 d'abril de 2018.
  10. «Registren nou pols eruptivo en volcà Nevats de Chillán». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2016. Consultat el 8 d'agost de 2016.
  11. «[2]». Consultat el 7 d'abril de 2018.