Cryptocarya alba

Cryptocarya alba (Cryptocarya alba)

Cryptocarya alba, el peumo o pegu (en mapudungún), és un arbre perennifolio, de la família Lauraceae, és el faneròfit més comú dels siempreverdes en la ecorregió del xara chilé, en Chile central.

Descripció

El peumo és un arbre sempre vert, de la família de les Lauraceae.

És un arbre monoico, té fulles perennes, aromàtiques, simples, alternes i opostes, de 2,5 a 8 cm de llarc per 1 a 4 d'ample; aovada ampla i lòbuls sancers, alguna cosa ondulats.

El fuste és recte o a penes torçut; de ritidoma grisáceo-pardo, relativament pla, en pocs clavills i escates desprendibles quan vell. Branques centrals grosses i ascendents; branques terminals primes i colgantes.

Florix de novembre a giner en l'àrea austral. Les flors estan en panojas o arracades denses, groc-verdosas i 3 a 4 mm de llongitut; hermafroditas, 6 pétals carnosos desiguals, en pèls.

Presenta un frut comestible de color roig cridat "peumo", en llavors grans, pesades i de fàcil germinació.

Distribució

Esta espècie és part de la flora de Chile, sent endèmica de la regió central del país. Es distribuïx des del sur de la Regió de Coquimbo fins a la Regió de la Araucanía entre els 33° i els 40° latitut sur, tant en la Cordillera de la Costa com en la dels Andes; no obstant pot cultivar-se més al sur de la seua zona endèmica, fins a la regió dels Lagos; equivalent a la zona de rusticidad 9b.

L'espècie prospera en llocs humits del bosc esclerófilo. No supera els 25 m d'altura, pero en funció del clima, pot achaparrarse en arbust.

Cultiu sempre vert

De creiximent ràpit en condicions òptimes: terrenys solts, profunts i prou humitat. Produïx fàcilment renovales si es talla des de la base.

Els arbres plantats en el nort de Califòrnia s'han desenrollat i aclimatado perfectament be. Són rarament vists en Espanya.

Usos

És apreciada com espècie ornamental, i pel seu potencial com flora apícola i frutícola.

El seu frut és comestible, pero per a llevar-li el amargor, es deu realisar un cocimiento en aigua; i per a consumir fresc deu deixar-se en la boca uns minuts per a que solte lo dolç i ablanixca. Com a ingredient d'aliment elaborat, s'usa per a preparar melades, entre atres preparacions.

Medicinalment s'indica, citat en est lliure Duc 1931, que el 2.96% del frut són resines a les que se'ls atribuïx propietats antirreumáticas. En la llavor es fabrica una pomada que s'aplica en friccions contra els refredats, diarrea i dolors reumáticos. Arbre endèmic de Chile. En el llibre "Espècies Vegetals Promisorias dels països del Conveni Andrés Bell" es descriuen usos de la corfa i fulls amprats en lavativas per a malalties del fege. També es consigna informació sobre la decocció de la corfa, la qual s'usa per a banys contra el reumatisme, aixina com també per a hemorràgies vaginals.

Respecte a la seua fusta, esta és molt dura i resistent a l'aigua; s'utilisava per a fabricar formes de sabates i peces de carretas. Corfa molt taninosa, s'utilisa en curtiembres i per a teñir de anaranjado.

Taxonomia

Cryptocarya alba va ser descrita per (Molina) Looser i publicat en Rev. Univ., Chile 35: NO. 1, 65, in obs. 1950.

Sinonímia

• Peumus alba Molina
• Peumus mammosa Molina
• Peumus rubra Molina
• Laurus peumo Dombey ex Lam.
• Laurus peumus Molina
• Icosandra rufescens Phil.
• Cryptocarya peumus Nees
• Cryptocarya stenantha Phil.
• Cryptocarya laxiflora Phil.
• Cryptocarya rubra (Molina) Skeels
• Cryptocarya peumo (Dombey ex Lam.) Kosterm.
• Cryptocarya mammosa (Molina) Kosterm.

Vore també

• Crataegus monogyna ("Peumo" estranger o alemà)
• Peumus boldus (Boldo)
• Beilschmiedia berteroana (Belloto del sur, Chile)
• Gomortega keule (Queule)
• Lithraea caustica (Litre)

Referències

Bibliografia

• Correja, Jaime Enrique. 1993. Espècies Vegetals Promisorias dels països del Conveni Andrés Bell. Prevecab; Secab; Ministeri d'Educació i Ciència d'Espanya; Caf. V 11. Bogotà.
• Donoso, C. 2005. Arbres natius de Chile. Guia de reconeiximent. Edició 4. Marisa Cuneo Edicions, Valdivia, Chile. 136p.
• Hoffman, Adriana. 1998. Flora Selvada de Chile, Zona Central. Edició 4. Fundació Claudio Gai, Santiago. 254p.
• Rodríguez, R. i M. Quezada. 2001. Laurales. En C. Marticorena i R. Rodríguez [eds.], Flora de Chile Vol. 2, pp 10-19. Universitat de Concepció, Concepció.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Cryptocarya alba.

• «Cryptocarya alba». Encyclopedia de la Flora Chilena. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.
• «Cryptocarya alba». Chilebosque. Consultat el 27 de juny de 2009.
• «Cryptocarya alba en la ciutat de Fremont, Califòrnia». Fremontica. Consultat el 27 de juny de 2009.
• «Cryptocarya alba en Barcelona, Catalunya, Espanya». Jardí Botànic de Barcelona. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.