Espanyol chilote

El espanyol chilote o castellà chilote és el conjunt de modalitats del idioma espanyol que es parlen en l'archipèlec de Chiloé i les seues afores, en el sur de Chile.

És considerat una de les quatre zones en que es dividix l'espanyol de Chile, a on és «la més rellevant [...] pel caràcter arcaic de la seua llengua».

Història

La població indígena de Chiloé estava composta per huilliches, payos i chonos; els dos primers parlaven veliche, el dialecte chilote del mapudungun, mentres que els chonos tenien un idioma propi del que no se sap casi res.

A mitan de el XVI, Chiloé va ser colonisat pels espanyols, els qui en aplegar a l'Illa Gran la varen cridar «Nova Galícia» per la seua similitut paisagística en eixa regió espanyola. L'archipèlec va ser l'últim domini de la Corona espanyola en l'actual territori chilé; va ser incorporat a la República de Chile en 1826 per mig del tractat de Tantauco, després del triumfo patriota en la denominada «Conquista de Chiloé».

Els conquistadors varen fundar pobles i varen sometre als indígenes al treball en el sistema d'encomanas, pero pronte les condicions d'aïllament de les demés colónies varen ocasionar un procés de mestiçage entre els distints grups ètnics. Despuix de la batalla de Curalaba (1598), que va carrejar la destrucció o el despoblació de les ciutats entre el riu Biobío i el canal de Chacao, la població espanyola de l'archipèlec va resultar encara més aïllada. Per esta raó, els habitants de l'archipèlec es varen vore abandonats els seus propis recursos i, en el pas del temps, varen donar orige a una cultura pròpia, en la que el llenguage també va adoptar una forma particular. Durant els sigles XVII i XVIII, la major part de la població era bilingüe i, segons el nàufrec anglés John Byron, molts espanyols preferien usar la llengua huilliche per considerar-la «més bonica». Per la mateixa época, el governador Narciso de Santa María es va queixar de que els espanyols s'expressaven mal en castellà i be en veliche i que la segona llengua s'usava més.

Despuix de l'expulsió dels jesuïtes per mig de la Pragmàtica Sanció de 1767, les noves órdens religioses varen incentivar l'us del castellà i, a fins de el XVIII, un sacerdot va senyalar que ya hi havia més familiarización en la llengua espanyola, tant entre espanyols i mestizos com entre indígenes, pero que seguien fent-se les confessions en veliche. Encara que este dialecte va desaparéixer a fins de el XIX, el castellà parlat en Chiloé acusa una gran influència d'ell en el vocabulari i en certes construccions gramaticals; este últim també conté molts arcaismes de l'espanyol parlat en l'época colonial, ya desusados en atres variants de l'idioma, a tal punt que, a principis de el XX, un viager chilé va afirmar no entendre la llengua que parlaven uns boteros chilotes en un port^{cita requerida}; no obstant, hui en dia l'educació uniforme, l'existència dels mijos de comunicació massius que usen l'espanyol estàndar o l'espanyol chilé i l'escàs prestigi de l'espanyol chilote han causat que cada volta menys chilotes usen la seua parla local, a tal punt que moltes persones no són compreses en usar-la.

Fonologia i fonètica

• De la mateixa manera que en l'espanyol chilé, la s s'aspira al final de sílaba i la d intervocàlica es tendix a eliminar.
• Realisació aspirada de j.
• Trasformación dels grups bo, bu, go i gu en wo i wu.
• Conservació de la consonante nassal velar /ŋ/ (escrita "ng" o "gn") en paraules d'orige mapuche. Este fonema no existix en castellà estàndar. Ej.: culenges [ku'liŋeh] (En el restant de Chile, es diu culengues [ku'liŋgeh]).
• Diferència en el tractament per a i i ll: Des de Castro cap al nort no es fa diferència entre elles, ya que abdós es pronuncien com [j] (yeísmo). En sectors del centre i el sur es pronuncien diferent, poden ser [je] i [dʒ], [j] i [ʒ] o [dʒ] i [ʒ]. També existixen atres llocs en la partix sur i occidental a on abdós es pronuncien [ʒ].
• És habitual que l'africada ch es pronuncie com fricativa [ʃ], a semblança d'una sh anglesa. Esta pronunciació fricativa no és ben vista en Chile.
• En alguns llocs el grup tr es pronuncia diferent segons l'etimologia de la paraula: si prové del castellà, es pronuncien clarament abdós consonants, mentres que si el vocablo prové del mapudungun, es pronuncia [t^ɹ], semblant a una chr. No obstant, en el restant de llocs, les paraules d'orige mapuche que tenien esta consonante el han reemplaçat per la ch i en les restants este grup es pronuncia [tɾ] com en la majoria dels dialectes de l'espanyol, a diferència de lo que ocorre en espanyol chilé, en que es tendix a usar [t^ɹ] sense importar la procedència de la paraula.
• Paragoge: Al final de paraules terminades en r o c s'agrega una vocal. Ejs.: anar [an'donarə], Quenac [ke'nakə].

Els aspectes prosódicos de l'espanyol de Chiloé han segut estudiats recentment i donen conte d'un entonament ascendent.

Bibliografia

• «Diccionari llingüístic de Chiloé». www.geocities.com. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2004. Consultat el 21 de juny de 2006.
• Cárdenas (1992). «L'espanyol en Chiloé», Chiloé a 500 anys: text consultiu per a l'educació mija chilena (C. Gómez i D. Montiel, eds), Santiago: Vages.
• (1914) Chiloé i els chilotes, Santiago: Imprenta Universitària, pp. 448 ([llibre en format digital disponible en www.memoriachilena.cl]).
• Moreno Fernández (2014). La llengua espanyola en la seua geografia, Madrit: Arc/Llibres.
• (2000).Onomázein.(5)

135-141.