Pas del Portillo

El Pas Internacional "Portillo de Piuquenes" és un port de montanya habilitat, practicable per a caminantes per un senda de montanya de llarga història, ubicat en la frontera de Chile i Argentina.

Administrativamente es localisa en Chile en la comuna de Sant Josep de Maipo, Província de Cordillera, Regió Metropolitana de Santiago. Es troba emplaçat en la cordonera principal de la Cordillera dels Andes, al nort del cerro Marmolejo i al sur del nevat de Piuquenes, sobre les divisòries de les aigües que corren al Pacífic i l'Atlàntic respectivament. Des del costat chilé s'accedix per una série d'empinats caragols zigzagueantes que ascendixen des de la vall del riu L'Algeps, mentres que des d'Argentina es tracta d'un ascens de menor pendent, que remonta des de la vall del riu Palomares. El pas ha segut usat, per eixemple, per la columna del general Lemos (distractiva) del Eixèrcit dels Andes, per José de Sant Martín despuix d'haver abandonat Perú despuix de l'entrevista de Guayaquil, per Charles Darwin, Marcelo Gimenez, Joaquin Weiss, Pablo Gimenez, numerosos viagers, arrieros i caps de ganado a lo llarc dels sigles.

Funciona en forma temporal, és dir, des de l'1 de novembre i fins al 30 d'abril de cada any, com a pas habilitat únicament per a turisme i deport. El clima és fret, tenint com a temperatures extremes en estiu: 18°, i extremes en hivern: - 20°. Pel costat chilé està controlat per Carabineros de Chile i el SAG (per a assunts fitosanitarios) en sèu en Sant Gabriel.

Tipo de Camí

Chile: camí consolidat en ripio millorat des de Sant Josep de Maipo fins a Parage L'Algeps, continuant després senda natural fins al pas.

El creuament de l'Eixèrcit dels Andes

Artícul principal → Creue dels Andes.

Les Sis Rutes Sanmartinianas
Pas del Portillo
Cap de l'Expedició	Capità de cavalleria José León Lemos
Objectiu	Distraure l'atenció de les forces realistes reconcentrades en Santiago de Chile i fer creure que per eixe pas seguien atres forces patriotes.
Data d'Eixida	del "Forta de Sant Carlos", en setembre de 1816
Efectius	25 blandengues de la guarnició del fort, i en novembre reforçat en 30 milicians

El capità Lemos eixercitava el càrrec de cap del "Fort de Sant Carlos" i després de que es varen retirar els pehuenches que havien anat a parlamentar en José de Sant Martín, va rebre l'orde en setembre de 1816 de marchar en l'efectiu que constituïa la guarnició del mateix i s'establira en el vall dels Chacayes, camí al pas del Portillo. Com en novembre, a causa del derretimiento de les neus, s'iniciava el tràfic cap a Santiago, el destacament va ser reforçat en 30 milicians del regiment de milícies de Sant Carlos, en 2 oficials.

No s'ha pogut conéixer el dia exacte que el destacament va creuar la cordillera. La primera comunicació rebuda per l'intendent de Que el seu està datada el dia 7 de febrer en Peñón Rajado, en les proximitats de l'Estany Negre sobre el caixó del ric Algeps, en ella es comunicava que eixe mateix dia havia tractat de sorprendre la guàrdia de Sant Gabriel i que havia fracassat en el seu intent a causa d'un temporal; la guàrdia realista havia abandonat el lloc donant-se a la fuga. ya que havia complit la seua missió de fer-se notar i donar l'impressió d'una invasió, les forces atacants es varen retirar.

Després Lemos va acampar en Els Piuquenes (territori chilé) i posteriorment es va unir a San Martín.

Bibliografia

• Juliol Olmos Zárate, Les Sis Rutes Sanmartinianas, Institut Nacional Sanmartiniano, Buenos Aires, 2005
• Portillo de Piuquenes, Direcció Nacional de Fronteres i Llímits de l'Estat, Chile

Vore també

Especials Clarín: Sant Martín, Documents del Creuament [1] archivat en Wayback Machine.