Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib
La Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) és l'organisme depenent de l'Organisació de les Nacions Unides responsable de promoure el desenroll econòmic i social de la regió.[1]
Creada en 1948, la CEPAL es dedica a l'investigació social, econòmica i de relacions internacionals. Des d'octubre de 2022 el seu secretari eixecutiu és José Manuel Salazar-Xirinachs de Costa Rica.
Història
Orige i Industrialisació per Substitució d'Importacions
El Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC) va crear el 25 de febrer de 1948, per la resolució 106 (VI), cinc comissions econòmiques regionals en l'objectiu d'ajudar i colaborar en els governs de les respectives zones en l'investigació i anàlisis dels temes econòmics regionals i nacionals. Les àrees de treball triades varen ser Europa, Àfrica, la regió Àsia-Pacífic, el Mig Oriente i Amèrica Llatina.
En decembre de 1948 inicia, llavors la seua activitat la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina (CEPAL), la sèu de la qual va ser establida en Av. Providència N.º 871, Santiago de Chile. El seu primer secretari eixecutiu va ser el mexicà Gustavo Martínez Cabanyes, qui va sostindre el càrrec entre decembre de 1948 i abril de 1950.
En 1950 succeïx a Martínez Cabanyes com a secretari eixecutiu de la CEPAL l'economiste argentí Raúl Prebisch, reconegut pel seu llibre El desenroll econòmic d'Amèrica Llatina i alguns dels seus principals problemes[2] i principal promotor de la Comissió en Mèxic. Junt a la destacada economista mexicana Ifigenia Martínez, Prebisch havia participat activament en la formació de la CEPAL.
En la década dels cinquanta, l'organisació va propondre una série de reformes econòmiques als països de la regió, particularment enfocades en l'Industrialisació per Substitució d'Importacions (ISI), impulsant un desenroll productiu dirigit per l'Estat com a forma d'enfortir a les economies llatinoamericanes front a les vicissituts del comerç internacional, particularment des del prisma dels térmens d'intercanvi. Aixina mateix, es va plantejar la necessitat d'una reforma agrària en la zona, idea que seria font d'inspiració per a diversos governs, com els d'Eduardo Frei Montalva i Salvador Dellà en Chile.[3] L'ideari de la CEPAL es va inspirar en el pensament keynesiano i les escoles historicistas i institucionalistas centreeuropees.[4]
Junt en la difusió del seu pensament econòmic, la CEPAL estén la seua presència física, inaugurant en juny de 1951 una sèu en Mèxic D. F. per a la subregión d'América Central, a la que se sumaria, en decembre de 1966, una atra per a la subregión del Carib, ubicada en Port Espanya. El 29 d'agost de 1966 s'inaugura la nova sèu de l'organisació en un terreny de 4 hectàrees donado per l'Estat de Chile a l'ONU en la comuna de Vitacura en Santiago de Chile.
Impuls de la trinitat
En el Dècim Periodo de Sessions de la CEPAL en Mar de l'Argent, Argentina, celebrat en maig de 1963, es va anunciar el nomenament de l'economiste veneçolà José Antonio Mayobre com a secretari eixecutiu de la CEPAL, càrrec que assumiria en agost del mateix any.[5]
En giner de 1967 el secretari general de les Nacions Unides, O Thant, va designar a l'ingenier mexicà Carlos Quintana com a secretari eixecutiu de la CEPAL, succeint en el seu càrrec a Mayobre.
El pensament cepalino en la década de 1960 estaria marcat per una aprofundiment de l'industrialisació en la regió, enfocat particularment en reformes per a impulsar dit procés per mig de la substitució d'importacions.
Homogeneïsació social i diversificació pro-exportadora
El 27 de març de 1972 assumix com a nou secretari eixecutiu l'economiste uruguayà Enrique Iglésies, previ President del Consell Directiu del ILPES des de 1967.
En els setanta, la CEPAL posaria un émfasis en temes de desigualtat social i de matriu productiva, impulsant polítiques de desenroll econòmic i social –o, com es denominaven en eixe temps, "estils de desenroll"– tendents a reduir els problemes d'inequidad presents en la regió i, per un atre costat, posant sobre la taula la necessitat de diversificar les activitats productives dels països de la regió, de modo d'aumentar la seua competitivitat internacional.
Ajust en creiximent
L'economiste argentí Norberto González assumix en la Secretaria Eixecutiva l'1 de març de 1985.
En els huitanta, la CEPAL va tindre que enfrontar, primer en Iglésies i després en González al cap, la crisis del deute llatinoamericà, provocada per incapacitat dels excessivament endeutats països de la regió de pagar els seus compromisos de deute extern. Davant açò, la proposta de la Cepal va ser la del cridat "ajust en creiximent", un enfocament basat en la necessitat d'alcançar el creiximent econòmic intern de cada país com a solució als seus problemes de deute.
Per una atra part, per mig de la resolució 1984/67, el 27 de juliol de 1984 el camp d'acció de la CEPAL va ser ampliat per a cobrir la zona del Carib, i aixina canvia el seu nom a Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib, conservant, no obstant, la seua sigla en espanyol: CEPAL.
L'etapa de la CEPAL durant la década dels noranta es va denominar: transformació productiva en equitat. Etapa que no va ser exenta de crítiques [6]
Perspectiva doctrinal de la Cepal
És una escola de pensament econòmic denominada Estructuralista; el seu principal creador va ser l'economiste argentí Prebisch, funcionari de la CEPAL de les Nacions Unides. El seu plantejament sorgix d'una forma de keynesianisme llatinoamericà encara que també s'inspira en el institucionalisme americà i el historicisme europeu. A partir d'est, es generen subcorrientes fora de la CEPAL com els Dependentistas, els pensadors de la Teoria del Subdesenroll, els teòrics associats a André Gunder Frank. El desenroll d'esta teoria ha evolucionat fins a l'actualitat en la visió neoestructuralista, que assumix el lliure comerç pero en la regulació de l'Estat i dels organismes internacionals, de forma equilibrada, per a promoure més equitat.
La CEPAL ha vingut desenrollant diferents treballs per a recolzar als països en el compliment dels Objectius de Desenroll del Mileni.[7] La Cepal també té un àrea de difusió de bones pràctiques en producció estadística i coordinació interinstitucional per al monitoreo i reporte dels ODM en Amèrica Llatina i el Carib. Esta oficina s'encarrega de portar a terme revelamientos en els països membres per a evaluar les taxes de pobrea, indigència i verificar si dits països complixen en els objectius del mileni.[8]
Organisació
Divisions de la CEPAL
- Divisió de Planificació Econòmica i Social.
- Divisió de Desenroll Econòmic.
- Divisió de Comerç Internacional i Integració.
- Divisió de Desenroll Productiu i Empresarial.
- Divisió de Població i Desenroll.
- Divisió de Planificació i Gestió de Programes.
- Divisió de Documents i Publicacions.
- Divisió de Desenroll Social.
- Divisió de Desenroll Sostenible i Assentaments Humans.
- Divisió d'Assunts de Gènero.
- Divisió de Recursos Naturals i Infraestructura.
- Divisió d'Estadístiques.
- Institut Llatinoamericà i del Carib de Planificació Econòmica i Social (ILPES).
Observatoris de la CEPAL
- Observatori Fiscal d'Amèrica Llatina i el Carib.
- Observatori Regional de Planificació per al Desenroll.
- Observatori Amèrica Llatina Àsia-Pacífic.
- Observatori Demogràfic d'Amèrica Llatina.
- Observatori de Desenroll Social en Amèrica Llatina i el Carib.
- Observatori d'Igualtat de Gènero en Amèrica Llatina i el Carib.
- Observatori Regional de Banda Ampla.
- Observatori de la Societat de l'Informació en Amèrica Llatina i el Carib.
- Observatori d'Energies Sostenibles.
- Observatori del Principi 10 de la Declaració de Riu i Acort d'Escazú.
Vore també
- Biblioteca de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib
- Associació Llatinoamericana d'Integració
- Banc Interamericà de Desenroll
- Banc Mundial
- Comunitat d'Estats d'Amèrica Llatina i el Carib
- Fondo Monetari Internacional
- Institut Llatinoamericà de Planificació Econòmica i Social
- Organisació per a la Cooperació i Desenroll Econòmic
- Observatori Fiscal d'Amèrica Llatina i el Carib
- Nacions Unides
- Associació Llatinoamericana de Lliure Comerç
- Consell Empresarial Aliança per Iberoamèrica
Referències
- ↑ Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina. «Sobre la CEPAL».
- ↑ Prebisch, Raúl (1998). «El desenroll econòmic de l'Amèrica Llatina i alguns dels seus principals problemes», Bielschowsky, Ricardo (ed.). Cinquanta anys del pensament de la CEPAL: texts seleccionats, Fondo de Cultura Econòmica/Cepal, p. 63-129.
- ↑ «La Cepal i les reformes estructurals en Chile (1948-1970)». Consultat el 11 de giner de 2013.
- ↑ «SOBRE LA Cepal | Història de la Cepal». Consultat el 12 de giner de 2013.
- ↑ «SOBRE LA Cepal | Secretaris Eixecutius de la Cepal | José Antonio Mayobre, Veneçola». Consultat el 12 de giner de 2013.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. https://www.redalyc.org/pdf/916/91690104.pdf |20 d'octubre de 2025
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2013. Consultat el 14 de novembre de 2013.
- ↑ http://repositorio.cepal.org/handle/11362/4775
Bibliografia
- Cepal (1969). El pensament de la Cepal. Editorial Universitària. Santiago de Chile.
- Cepal (1998). Cepal Cinquanta anys, reflexions sobre Amèrica Llatina i el Carib, en Revista de la Cepal número extraordinari. Santiago de Chile. ISBN 92-1-321477-4. còpia en lloc de la Cepal
- Santa Cruz, Hernán. (1985). La Cepal, encarnació d'una esperança d'Amèrica Llatina. Santiago de Chile. ISBN 92-321186-4.
- Silva-Penya, I., Chelme-Busts, A., & Salgado-Llaura, I. (2003). Educació i Coneiximent: ¿Eix de la transformació productiva en Equitat?: El cas de Chile. Revista Electrònica d'Investigació Educativa, 9(1), 1–11. https://www.uv.es/RELIEVE/ v9n1/v9n1_3. htm
- (XIX).«El pensament estructuralista de la Cepal sobre el desenroll i l'integració llatinoamericana: reflexions sobre la seua vigència actual».Aportes per a l'Integració Llatinoamericana.(28)
- 1-34.Consultat el 29 d'abril de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comisión Económica para América Latina y el Caribe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.