Crisis del deute llatinoamericà

La crisis del deute llatinoamericà, també coneguda com la «década perduda d'Amèrica Llatina», va ser una crisis financera que es va desenrollar a inicis dels anys 1980, quan els països llatinoamericans varen alcançar un punt en a on el seu deute extern va excedir el seu poder adquisitiu i no eren capaços de fer front als compromisos adquirits de pagament.

Antecedents

Preus del petròleu cru en Mèxic de 1861 a 2011

En els anys 1960 i 1970 molts països llatinoamericans, especialment Argentina, Brasil i Mèxic, varen demanar grans sumes de diners a acreedors internacionals per a portar a terme plans d'industrialisació, especialment per a programes d'infraestructura. Estos països tenien economies creixents en aquell temps, per lo que els acreedors estaven disposts a seguir concedint préstams. Entre 1975 i 1982, el deute llatinoamericà en els bancs comercials va aumentar a una taxa anual acumulativa de 20,4%. Açò va dur a que Llatinoamèrica cuadruplicara el seu deute extern de 75 mil millons de dólars en 1975 a més de 315 mil millons de dólars en 1983, lo que significava el 50% del producte intern brut (PIB) de la regió. El servici del deute (pagament d'interesses i de la devolució del principal) va créixer encara més ràpit, alcançant 66 mil millons de dólars en 1982, front als 12 mil millons de dólars en 1975. El creiximent econòmic dels anys anteriors havia permés situar als països llatinoamericans en un lloc intermig entre les economies més industrialisades i el restant del món, en via de desenroll.

Començ de la crisis

Quan l'economia mundial va entrar en recessió en els anys 1970 i va continuar en principis dels 1980 i els preus del petròleu es varen disparar per la Crisis del petròleu de 1973, es va crear un punt mort per a la majoria dels països de la regió. Els països en vies de desenroll es varen trobar en una desesperada crisis de liquidea. Els països exportadors de petròleu —abundants en diners despuix de les alces en el preu de dita matèria primera en 1973 i 1974— varen invertir els seus diners en bancs internacionals, que "varen reciclar" la major part del capital en forma de préstams als governs llatinoamericans. Ya que les taxes d'interés varen aumentar en Estats Units i en Europa en 1979, els pagaments de deutes també varen aumentar, per lo que va ser més difícil per als països pagar els seus deutes contrets. La deterioració del tipo de canvi en el dólar nortamericà va significar que els governs llatinoamericans terminaren devent enormes cantitats en les seues monedes nacionals, per lo que es va perdre el poder adquisitiu. La contracció del comerç mundial en 1981 va fer que els preus de les matèries primeres (la major exportació d'Amèrica Llatina) caigueren.

Mentres la perillosa acumulació de deute extern es va produir durant varis anys, la crisis del deute va començar quan els mercats internacionals de capitals es varen donar conte de que Amèrica Llatina no seria capaç de pagar els seus préstams. Açò va ocórrer en agost de 1982, quan el secretari de Facenda de Mèxic, Jesús Silva-Herzog Flores, va afirmar que el país ya no seria capaç de pagar el seu deute. Mèxic va declarar que no podia complir en les dates de venciment dels pagaments i va anunciar unilateralment una moratòria de 90 dies, també va solicitar una renegociación dels determinis de pagament i nous préstams en la finalitat de complir les seues obligacions prèvies.

A raïl de l'incompliment de Mèxic, els bancs comercials varen reduir significativament o varen detindre l'entrega de nous préstams a Amèrica Llatina. Com a gran part dels préstams llatinoamericans eren a curt determini, la crisis va sobrevindre quan va ser rebujada la seua refinançació. Mils de millons de dólars de préstams que havien segut refinanciados, eren ara deguts en venciment immediat.

Els bancs varen tindre que reestructurar d'alguna forma els deutes per a evitar el pànic financer; açò va supondre nous préstams en condicions molt estrictes, aixina com l'exigència de que els països deutors acceptaren l'intervenció del Fondo Monetari Internacional (FMI).