Riu Maipo
El riu Maipo és un curs d'aigua que fluïx en la Regió Metropolitana i després en la Regió de Valparaíso fins a desembocar en l'oceà Pacífic al sur de Sant Antonio. Per la cantitat de població i les activitats productives en la seua conca és un dels més importants de Chile.
Les seues aigües provenen tant de precipitacions hivernals com de desgels cordilleranos. La conca del riu drena uns 15 380 km² i el seu cabal promig és de 92,3 m³/s.
El seu nom prové del mapudungun maipun: treballar la terra; llaurar.
Trayecte
[editar | editar còdic]
El Maipo naix en l'estany Naiximent, en els faldeos del Volcà Maipo, per a després aumentar de cabal en la confluència dels rius Cruz de Pedra, Alvarado i Argüelles. En la cordillera mateixa, rep les aigües de tres grans tributaris: els rius Volcà, Colorat i Algeps. Aigües avall, en la conca de Santiago, desagua en ell les seues aigües el riu Mapocho (que solca Santiago). Atres afluents del Maipo, són els rius Clarillo i Angostura, aixina com el riu Puangue, l'estero Cholqui i finalment l'estero Popeta.
Despuix de recórrer 250 quilómetros, el Maipo desemboca en l'Oceà Pacífic, en la localitat de Llolleo, en la Regió de Valparaíso.
L'àrea drenada pel riu ascendix a 14 939 km², du el número 057 i rep el nom del riu en l'inventari de conques de Chile. Està dividida en 5 subcuencas i 37 subsubcuencas.[1]
Conca superior
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Caixó del Maipo.
Depressió intermija
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Entanque del Maipo.
La vall del Maipo seguix el curs del riu, des de que abandona les últimes estribaciones de la cordillera dels Vages fins al seu creuament a través de la Cordillera de la Costa.
La zona es caracterisa per ser de gran tradició vitivinícola, havent unes 3000 hectàrees plantades en ceps de vis tinto i blancs.
La Vall del Maipo acull a algunes de les majors ciutats de la Regió Metropolitana: Buin, Santiago, Pirque, Talagante, Melipilla, Sant Josep de Maipo, Sant Bernardo, i de la Regió de Valparaíso, com lo és Sant Antonio.
El clima en la vall és templat càlit, en estius secs (decembre-març). Les seues altes temperatures i sol pedregoso permeten les millors expressions als nobles ceps. La seua extensa geografia dona cabuda a diferents zones en les seues pròpies característiques per al cultiu de la vinya, lo que resulta en una gran variació en vins, inclús dins d'un mateix cep.
Algunes vinyes en plantacions en la Vall de Maipo: Vinya Maipo, Vinya Odfjell Vineyards, Vinya Santa Carolina, Vinya Cousiño Macul, Vinya Concha i Bou, Vinya Pérez Cruz, Vinya Intriga, Vinya Santa Rita, Vinya Caves del Maipú, Vinya Portal de l'Alt, Vinya Tarapacá ex Zavala, Vinya Santa Inés de Martino, Vinya de Celler de Licors Quinta Normal i Vinya Undurraga Planta Santa Ana.
El Maipo rep aigües del riu Angostura, que naix i fluïx en la zona de Sant Francisco de Mostazal en la Regió d'O'Higgins
Creuament de la cordillera de la Costa i desembocadura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Chapull Ric Maipo.
Passos d'importància del riu Maipo
[editar | editar còdic]El riu Maipo té diversos ponts i els més coneguts són:
- Pont Maipo, de l'Autopista Central.
- Pont Sant Ramón, de l'avinguda Concha i Bou, que conecta Pont Alt en Pirque.
- Puentecito Caixó, del camí al caixó del Maipo.
- Pont Ingenier Marambio, construït pel mateix del camí Melipilla-Les Cabres.
- Pont Lo Gallardo, ubicat prop de la seua desembocadura; és el més ample i conecta Sant Dumenge en Sant Antonio.
- Pont Els Morros, ubicat en el sector que unix Sant Bernardo i Buin.
Règim i cabals
[editar | editar còdic] |
La subcuenca superior del riu comprén des del seu naiximent fins a l'estació fluviométrica de l'El Manzano i inclou als seus principals afluents: els rius Colorat, Olivares, Algeps i Volcà. En tota esta subcuenca s'aprecia un marcat règim nival, en els seus majors cabals en decembre i giner, producte dels desgels cordilleranos. El periodo de menors cabals s'observa en els mesos de juny, juliol i agost.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
La subcuenca mija del Maipo és la que seguix a l'anterior fins a la confluència en el riu Mapocho, açò és, al sur del llímit urbà de Santiago. No existixen estacions per a medir el cabal en eixa subcuenca, encara que es pot observar un intensiu us agrícola de les seues aigües.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
La subcuenca inferior del Maipo és la superfície drenada des de la junta en el Mapocho fins a la seua desembocadura en l'oceà. En esta part del trayecte rep aigües del estero Puangue i es tenen les medicions fetes per l'estació pluviométrica de Cabimbao. S'observen en les curves l'influència nival i pluvial.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
La curva de color roig ocre (en ) mostra els cabals mensuals en un 50 % de provabilitat d'excedència. Açò vol dir que en el llarc espai de temps en que es varen fer les medicions d'eixe més, es varen medir igual cantitat de cabals majors que cabals menors a eixa cantitat. Això és la mijana (estadística), que es denota Qi, de la série de cabals d'eixe més. La mija (estadística) és el promig matemàtic dels cabals d'eixe més i es denota . Una volta calculats per a cada més, abdós valors són calculats per a tot l'any i poden ser llegits en la columna vertical al costat dret del diagrama. El significat de la provabilitat d'excedència del 5 % és que, estadísticament, això ocorre solament una volta cada 20 anys, el de 10 % una volta cada 10 anys, el de 20 % una volta cada 5 anys, el de 85 % quinze voltes cada 16 anys i la de 95 % dèsset voltes cada 18 anys.
En el curs del seu trayecte el cabal anual promig del riu aumenta des de 10 m³/s fins a la seua desembocadura a més de 110 m³/s.
Desembocadura
[editar | editar còdic]El riu Maipo desemboca en l'Oceà Pacífic en la zona central de Chile, establint al mateix temps el llímit entre les comunas de Sant Antonio (ribera nort) i Sant Dumenge (ribera sur). La desembocadura del riu Maipo posseïx una biodiversitat única: posseïx un registre històric de més de 190 espècies d'aus, i ha segut reconegut com Important Bird Area per BirdLife International, per sostindre més de l'1 % de la població biogeográfica de zarapito comuna (Numenius phaeopus).[3]
També és lloc d'importància regional de la Ret Hemisfèrica de Reserva per a Aus Playerasdes de 2015 per contar en registres superiors a l'1 % de les poblacions biogeográficas de zarapito comuna (Numenius phaeopus) i pilpilén comuna (Haematopus palliatus).[3] Ademés, forma part dels llocs d'importància per a aus playeras identificats en l'Estratègia de Conservació de les Aus Playeras de la Ruta Migratòria del Pacífic de les Américas. Una part important de la ribera sur del lloc està protegida a través del Santuari de la Naturalea Chapull Ric Maipo, administrat per Fundació Cosmos; mentres que en la ribera nort s'ha reconegut com a chapull urbà les estanys de Llolleo – Ulls de Mar.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri d'Obres Públiques (Chile), Direcció general d'Aigües, Informe tècnic: Inventari de conques, subcuencas i subsubcuencas de Chile [1] archivat en Wayback Machine., Divisió d'Estudis i Planificació, SDT N° 364, Santiago, Decembre de 2014
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Direcció general d'Aigües 2004
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Sitie: Desembocadura del riu Maipo» (en és-cl). ROC. Consultat el 2025-11-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Maipo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.