Cerro Blanco (Santiago de Chile)
El cerro Blanco és un cerro illa ubicat en Santiago, la capital de Chile. Es troba en la comuna de Recoleta, en el sector surponiente de l'avinguda homònima. Té una altitut de 625 m s. n. m. i una prominència de 64 m.[1] Segons cròniques espanyoles, el fundador de la capital chilena, Pedro de Valdivia, va armar el seu primer campament en les seues vores i va observar la conca del riu Mapocho des del seu cim.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]El cerro Blanco va nàixer com a part del massiç rocós que descendix des de la cordillera dels Vages i que conforma una chicoteta cadena, el principal exponent de la qual és el propenc cerro Sant Cristóbal. Una quebrada obriria un clavill en el massiç i en el pas de mils d'anys, va separar al cerro Blanco del Sant Cristóbal. Posteriorment, els sediments que varen reblir la conca de Santiago convertirien al cerro Blanco en un cerro illa, tapant la quebrada sobre la que actualment passa l'Avinguda Recoleta.[1]
Història
[editar | editar còdic]Periodo agroalfarero primerenc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Periodo agroalfarero enjorn.
Existix el cridat sitie Cerro Blanco, que podria atribuir-se a la tradició cultural Bat.[3][4][1]
Periodo promaucae
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Promaucaes.
Els pobles indígenes varen utilisar el cerro com un important centre de reunió. Les tribus picunches varen instalar un centre ceremonial i varen deixar registre a través de les cridades «pedres tacitas»,[2] clavills en grans roques (en forma similar a una tassa) en les que els indígenes molien llavors de peumo.
El cerro servia com un gran mirador per a les tribus de la zona, per lo que als peus del cerro va habitar el mitimae Huechuraba, senyor de la zona a l'arribada dels espanyols que varen denominar en dit nom al cerro. No obstant, el seu nom original sagrat i ceremonial era Apu Wechuraba, a on apu és una paraula quechua que significa 'montanya sagrada' i Wechuraba, el reconegut curaca dels pobles picunches que habitaven la conca, demostrant l'integració entre les llengües d'abdós cultures indígenes.[1][2]
Conquista de Chile
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Conquista de Chile.
Es creu que l'actual nom del cerro provindria de el XVIII per l'utilisació del cerro com pedrera de pedra blanca per a la construcció de diverses obres d'arquitectura, com els pilars del Pont de Calicanto o l'iglésia de Sant Dumenge. El mateix Joaquín Toesca va visitar el cerro per a elegir les roques que servirien de fonament per al Palau de la Moneda.
Parròquia Verge de Monserrat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia La Viñita.
Temple catòlic ubicat en el sector surest del cerro (</noinclude>), en el seu peu. Està declarat monument nacional i va ser construït durant la colónia. És popularment coneguda com a Capella La Viñita. El cult a la també cridada Verge Morena va aplegar a Chile en Inés de Suárez, devota de la Patrona de Catalunya. Va ser ella qui va manar a construir una ermita en la part alta del cerro Huechuraba (actual Cerro Blanco) en 1545 i va ser la primera construcció religiosa del país.[5] L'image de la Verge data de 1574 i hauria segut trobada per un indígena que tallava llenya en el cerro. Conta la llegenda que despuix de somiar en una dama que ho guiava pel bosc, va trobar el bust a mig esculpir en el tronc d'un arbre. Ell la va dur al capellà, qui la va manar a terminar a Lima. L'image hauria segut pintada, retallada i regrés a esculpir. La figura del chiquet, en braços de la Verge, va ser regalada per una "família respectable" del Santiago colonial.[5]
Segona capella
[editar | editar còdic]A fins de el XVI es va alçar una nova capella als peus del cerro, en mig de frondosos vinyes, d'ahí el nom de la Viñita. Esta capella es va vindre avall en el terremot de maig de 1647, per lo que es va alçar una tercera, la que també va ser demolida.
Tercera capella
[editar | editar còdic]Esta iglésia va ser construïda en 1834 en la tècnica colonial, d'atobó, pero correspon a l'época republicana. Va ser declarada Monument Nacional en 1990.[5] Durant el XIX, que es vinguera en pelegrinage el dia de la Verge i les famílies de la capital, durant el periodo d'Adviento, despuix de lo que passaven als faldeos del Cerro Blanco, a gojar d'una vesprada recreativa.[6]
Patrona dels delinqüents
[editar | editar còdic]Una senya curiosa és que els delinqüents d'esta ciutat s'encomanen a la Verge abans de cometre les seues fechorías, per lo que es coneix com la Verge dels Llances.[5] Llança és la germanía que identifica als delinqüents que delinquixen per mig de colps ràpits despuix de lo que arranquen a la carrera. La seua identificació en el món delictual vindria també de Barcelona, a on l'ermita original es enclavó en mig d'una montanya escarpada en forma de serra (d'ahí el nom Monserrat), lloc que va servir de refugi per a forajidos. Cap a el XVI el Cerro Blanco complia un propòsit similar.[5]
Actualitat
[editar | editar còdic]
Des de 1999, el cerro és administrat pel Parc Metropolità de Santiago, que ha instalat diversos elements alusivos el seu us com a Centre Ceremonial Indígena. El cerro Blanco és un Monument Nacional en el que s'inclou el monument històric de l'Iglésia de la Viñita ubicada als seus peus, el monument arqueològic de les pedres tacitas i la zona típica que conforma el conjunt del cerro. En el seu cim existixen algunes antenes de transmissió radiofònica.
En 2001 s'otorga en comodato al Centre de Cultura Indígena de Santiago (CONACIN) les zones 1, 2 i 4, per a utilisar-ho segons les tradicions i costums dels pobles originaris. Aixina, en la zona 1 està el Jardí Infantil Ètnic Adkintun, la zona 2 correspon a l'espai aimara i la zona 4 era el sector mapuche, pero que va ser rebatejada en el nom de Llogaret de la Pau despuix d'una visita de la caravana Arcoíris al lloc. Fins al 2016 el comodato va estar a càrrec del Centre Cultural CONACIN, a qui se li va revocar per no utilisar l'espai d'acort al contracte, passant després l'administració llegal a la Municipalitat de Recoleta. No obstant, les persones que s'adherixen a este centre cultural seguixen realisant activitats en els espais mencionats i encara no es realisa el canvi d'administració.
En 2014, la Municipalitat de Recoleta va participar en un concurs organisat per l'Intendencia Metropolitana de Santiago, junt, en eixe llavors, al excomodatario, el premi del qual era crear un nou espai urbà en un lloc considerat patrimonial. Varen participar el Cerro Blanco (Recoleta), Cerro Les Cabres (Pont Alt), Cerro Chena (Sant Bernardo-Calera de Tango) i Cerro Renca (Quilicura); l'elegit va ser el cerro Chena de la comuna de Sant Bernardo. Aixina va nàixer el Parc Metropolità Cerro Chena.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Consell de Monuments Nacionals. «Cerro Blanco» (ASP). www.monumentos.cl. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2013. Consultat el 23 de juliol de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pinte, Daniel. «Cerro Blanco: testic dels inicis de Santiago». laderasur.com. Consultat el 21 de decembre de 2023.
- ↑ Massone 1978,
- ↑ Sanhueza et al 1998
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «La Verge dels Llances». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2013. Consultat el 28 de juliol de 2012.
- ↑ Parròquia La nostra Senyora de Montserrat
- ↑ «Santiago tindrà nou parc urbà en el Cerro Chena». thisischile.cl. Image de Chile. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2016. Consultat el dimarts 25 d'octubre de 2016. «Artícul sobre el futur parc en el cerro Chena.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro Blanco (Santiago de Chile)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.