Terremot de Santiago de 1647

El terremot de Santiago de 1647 va ser un moviment sísmic registrat a les 22:30 (hora local) del dilluns 13 de maig de 1647. El sisme es va sentir en la totalitat del Regne de Chile, per llavors partix del Imperi espanyol, afectant principalment a la seua capital, la ciutat de Santiago de Nova Extremadura, encara que els seus efectes es varen sentir entre els rius Choapa i Maule. Conegut com el Terremot Magne, va tindre una magnitut estimada de 8.5 en la Magnitut d'ona superficial (___MATH_0___).

S'estima que entre 600 i 1000 persones varen fallir producte del moviment sísmic, que va arrasar en casi la totalitat de les construccions colonials de les ciutats afectades. Per estes sifres, este terremot és el quint més mortífero en la història de Chile, puix encara que va afectar a un número molt menor de persones, en relació en els events que ho superen en sifra de fallits ocorreguts en el XX, quan la població era molt superior a la del Chile colonial; la proporció de víctimes és major, estimant-se en un quint dels habitants de Santiago (20 %).

Antecedents

Després d'una série de terremots que varen afectar al país durant el XVI, sent els més destacats el terremot de Concepció de 1570 i el terremot de Valdivia de 1575, va haver una relativa «calma sísmica». Segons l'historiador Rebuig Vicuña Mackenna, «les diverses generacions que constituïen cada família havien perdut fins a la reminiscència dels súbits trastorns que varen inquietar als primers pobladors» Una tremolació menuda va ocórrer el 6 de setembre de 1643 generant pavor en els veïns de Santiago, pese a la seua baixa intensitat.

Donada l'intensitat del moviment sísmic i l'absència de maremoto associat, alguns investigadors interpreten este sisme com d'intraplaca. Dins de les possibles fonts intraplaca es troba una possible activació recent de la Falla de Ramón, encara que no existixen evidències independents que permeten confirmar esta hipòtesis. Si este fòra el cas, es planteja un problemàtic escenari de risc per a la regió més poblada del país. No obstant, estudis més recents conclouen que el terremot hauria segut de subducción, com la majoria dels grans sismes de Chile, o be de intraplaca oceànica, com el terremot de Chillán de 1939.

Descripció

A les 22:30 del dilluns 13 de maig de 1647, es va sentir el terremot més destructiu en l'història de Santiago. Segons descripcions de l'época, el sisme va tindre una duració del «temps que es demora un en resar entre tres o quatre Credos» (és dir, entre 135 i 200 segons). La majoria de les construccions de Santiago es desmoronaron de colp i repent, degut principalment a l'abandó de les mides de protecció antisísmico producte de l'absència prolongada de terremots.

Va caure tan a plom la ciutat i en tant silenci , afigen atres testics no menys autorisats que ningú va creure que sino en la seua casa només havia succeït

Carta del Bisbe Villarroel al President del Consell d'Índies García Haro de Avellaneda de el 9 de juny de 1647

Tots els edificis privats (menys un) varen caure. De la Catedral només es varen mantindre en peu alguns arcs de pedra.

Es varen obrir clavills en tot Santiago que lliberaven gasos sulfurosos. A les 4:00 a. m. del dia següent es va produir una copiosa pluja i tormenta que va terminar d'empijorar les coses.