Terremot de Valdivia de 1575

Archiu:Pedro De Valdivia Siedlungen in Chile 1540 bis 1553.jpg

Terremot de Valdivia de 1575

El terremot de Valdivia de 1575 va ser un sisme registrat a les 14:30 (hora local) del 16 de decembre de 1575, en un epicentre ubicat en les rodalies de la recent fundada ciutat chilena de Valdivia. El sisme es va sentir en la totalitat del cridat Regne de Chile, una governació del Imperi espanyol, afectant principalment a les ciutats de Valdivia, Santiago, Concepció i els forts i ciutats al sur del riu Biobío. S'estima que el terremot va tindre una magnitut propenca als 9,0 M_S, i va generar un maremoto devastador.

Descripció

El 17 de març del mateix any, un terremot de 7,3 M_S va assotar Santiago, deixant únicament danys menors; lo que va ser considerat per la població (profundament catòlica) com una senyal de precaució donada per Deu.

El terremot que va afectar principalment a la ciutat de Valdivia, va generar gran caos i va destruir casi la totalitat de les edificacions del lloc. Segons les cròniques de l'época, el riu Calle-Carrer es va partir en dos, en un sector travesser sec deixant dos corrents en sentits oposts. Posteriorment, la mar es va arreplegar per a alvançar en forma de maremoto arrasant en les ruïnes de la ciutat.

No es pot pintar ni descobrir la manera d'esta furiosa tempestat que semblava ser el fi del món, la pressa del qual va ser tal que no va donar lloc a moltes persones a eixir de les seues cases, i aixina varen perir enterrades en vida, caent sobre elles les grans màquines dels edificis. [...] Es va vore en el caudaloso riu, per a on els navío solen pujar sense risc, una cosa notabilísima, i va anar que en certa part d'ell es va dividir l'aigua corrent l'una partix d'ella cap a la mar, i l'atra part ric dalt [...] Ultra d'açò va eixir la mar dels seus llímits i linderos, corrent en tanta velocitat per la terra adins com el riu de més ímpetu del món. I va anar tant el seu furor i el seu braveza, que va entrar tres llegües per la terra adins, a on va deixar gran suma de peixos morts, de les espècies dels quals mai s'havien vist en este regne. I entre estes borrascas i moles es varen perdre dos navío que estaven en este port, i la ciutat va quedar arrasada per terra, sense quedar paret en ella que no s'arruïnara.

Crònica de l'época

El Governador Rodrigo de Quiroga va enviar una missiva al Rei datada en Santiago el 2 de febrer de 1576. La part referida al terremot es reproduïx textualment:

Alguns prodigis hi ha hagut en este regne de dos mesos a esta part, perque als dèu i sis de decembre de l'any passat va haver un terremot i tremolació tan gran que en un moment va derribar les cases i temples de cinc ciutats, que varen ser L'Imperial, Villarrica, Osorno, Castro i Valdivia, i va eixir la mar del seu curs ordinari, de tal manera que en la costa de l'Imperial es varen ofegar casi cent ánimas d'indis, i en el port de Valdivia varen donar al través dos navío que allí estaven surtos, i va matar la tremolació veintitantas persones, entre hòmens, dònes i chiquets. Yo he procurat i procure en tota calor la reparació de tot això per la millor orde que m'ha semblat. Espere en El nostre Senyor hi haurà bon efecte, yo he manat fer pregàries i processons suplicant al nostre Senyor alce de sobre nosatres la seua indignació.

Rodrigo de Quiroga

Atres ciutats es varen vore greument afectades. Les cases i temples de L'Imperial, Villarrica, Osorno i Castro varen quedar destruïdes, lo que es va sumar a l'inici d'una nova rebelió mapuche en les zones conquistades. Un cerro es va derrocar en la desembocadura del llac Riñihue acumulant les aigües del complex dels Sèt Lagos; finalment en abril de l'any següent, la pressió de l'aigua acumulada va trencar la represa i esta va baixar a lo llarc de la conca del riu Sant Pedro, inundant en forma desastrosa una extensa regió en la que estava inclosa la ciutat de Valdivia.

Les característiques d'este terremot han segut freqüentment comparades en les del Gran Terremot que va assotar la mateixa zona en 1960 i que, en 9,5 graus en l'escala sismológica de magnitut de moment, és el més fort registrat en l'història de la humanitat. Dins de les semblances es troben el devastador maremoto, i l'acumulació de material en el llac Riñihue (que en 1960 donaria orige al famós Riñihuazo).

Estudis actuals realisats pels geógrafos Marcos Cisternes i Marcelo Lagos han demostrat que terremots similars (denominats Jagants) tenen un patró d'ocurrència propenc als 300 anys, trobant-se evidència que data events similars en els sigles I, VII, XI i XIV.