Vasconcellea pubescens
.jpg)
Vasconcellea pubescens, cridada popularment papaya (Chile), papaya arequipeña (sur de Perú), toronche (Equador i nort de Perú), papayuela o chilacuán (sur de Colòmbia), és una espècie de planta en flor de la família de les Caricaceae.
És nativa del nort i centre de Sudamérica, sent molt comú en Colòmbia i Perú,[1] en zones de cultius comercials des de Panamà fins a Argentina, Chile i Perú; el seu pis tèrmic està en elevació entre els 1000 i els 3300 m s. n. m.. És un frut que, per exportació, és més consumit en el suroest asiàtic, sent l'ingredient principal de plats forts, darreries i begudes.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust o arbre menut perenne, alcança els 10 m d'altura, en fulls estrelats i talle gros i rugoso. El frut poden oscilar en el seu tamany de 6 a 15 cm i 3 a 8 cm, en cinc senyals llongitudinals des de la base al àpiç. Les plantes a sovint alcancen altures de 10 m i tenen una apariència similar a la papaya.
És un frut comestible similar a la papaya i és ric en enzimas digestives com la papaína. El frut es consumix cuit per l'enzima.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Vasconcellea pubescens va ser descrita per Alphonse Pyrame de Candolle i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 15(1): 419. 1864.[3]
- Sinonímia
- Carica candamarcensis Hook.f.
- Carica cestriflora Solms
- Carica chiriquensis Woodson
- Carica cundinamarcensis Linden
- Carica pubescens Lenné & K.Koch
- Carica pubescens Solms
- Papaya cundinamarcencis Kuntze
- Papaya pubescens (A. DC.) Kuntze
- Vasconcellea cestriflora A. DC.
- Vasconcellea cundinamarcensis V.M. Badillo[4]
Usos
[editar | editar còdic]Se sol brindar com a menjar als animals d'esc, és dir, al ganado vacú, ademés que la seua planta és usada com a font de llenya, si no #haver a lloc més per a cuinar, pero això solament succeïx en el cas de poblats a on no abunden arbres maderables, ya que, pel seu alt nivell d'aigua, no ardix apropiadament.CR
En el frut es fan diferents classe de preparacions, i en assemblar-se a la papaya, ha vist incrementar el seu us com a base per a plats forts en el surest d'Àsia, a a on ha segut exportat i/o plantat, en prou èxit.CR
Preparacions
[editar | editar còdic]Begudes i infusions
[editar | editar còdic]Se sol preparar, en l'afegitó de toronjil, yerbabuena o limonaria entre unes atres; una infusió, en la que s'afigen ademés maracuyá, poma, i atres fruts, per a combatre el fret i les malalties gripales, pròpies del altiplano central de Colòmbia. S'usa com a base i endulzante la preparació d'aguapanela, lo que realça el seu sabor.[5]
És largamente usada dita beguda com a part dels negocis de venda ambulant de begudes calentes.CR
La medicina tradicional usa #decocció d'esta fruta per a tractar la tós i la grip. S'està explorant el potencial de l'espècie contra ferides i úlceres, per eixemple en el tractament del peu diabètic.[6][7]
Darreries
[editar | editar còdic]En la regió d'Arequipa, Perú es prepara melada o gelea d'este frut.
Est és un de les darreries tradicionals de Colòmbia més específicament del centre del país com les regions de Boyacá, Cundinamarca, Santander i en el sur en el departament de Nariño.[8] La seua preparació és molt senzilla: Es pelen les papayuelas, es tallen en gajos o trossos, seguint la fibra. Es reserven en 4 tasses d'aigua durant 30 minuts o fins que queden blanes, se li agreguen les dos tasses d'aigua restants i el sucre. Es deixen caramelizar a fòc llent per 30 minuts, sense regirar, llevant la bromera que es pot formar. S'afigen unes gotes de llima. Si li'l desija, es pot preservar com conserva, o almagasenar en dulcera.[9]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Chamburo, chamburú, chigualcán, chilacuán, chiluacán, papayuelo, toronche (tots els abans citats són térmens propis de l'Equador), papaya (Chile), papaya andina, papaya arequipeña, papaya de terra freda, papayita, papayuela, sápira o siglalón.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La Papayuela en Colòmbia
- ↑ Característiques Físic−Químiques del Làtex de Papayuelo (Vasconcellea cundinamarcensis Badillo, Caricaceae) Centre d'Informació Tecnològica, Chile - Consultat el 8 de juliol de 2012
- ↑ «Vasconcellea pubescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 d'octubre de 2013.
- ↑ Vasconcellea pubescens en PlantList
- ↑ a-els-dias-frios/
- ↑ «Papayuela». iNaturalist. Consultat el 2 de giner de 2023.
- ↑ «Food Uses, Functional Activities, and Bioactive Compounds of Three Ecuadorian Vasconcellea fruits: Bibliometric analysis and review».Journal of Agriculture and Food Research.
- 101244.ISSN 2666-1543.doi:10.1016/j.jafr.2024.101244.Consultat el 2024-06-04.
- ↑ La dolça Colòmbia
- ↑ Recepta del dolç de papayuela
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2013. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Neill, D. A. & C. Ulloa Ulloa. 2011. #Adició Fl. Equador: Segon Supl., 2005-2010 1–202. Fundació Jatun Sacha, Quito.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Vasconcellea pubescens en el Viccionari.
- Germplasm Resources Information Network: Vasconcellea cundinamarcensis
- Vasconcellea cundinamarcensis
- University of Ghent: Vasconcellea cundinamarcensis
- Tradewinds Fruit Database
- Carica papaya pictures
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vasconcellea pubescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.