Altiplà cundiboyacense
]] L'altiplà cundiboyacense és una zona de terres altes i planes ubicada en la cordillera Oriental dels Andes, dins dels departaments colombians de Cundinamarca i Boyacá, la qual inclou el districte de la capital de Bogotà. El seu territori coincidix en gran mida en l'antic territori ocupat pels muiscas, una civilisació nativa de gran importància local a l'arribada dels espanyols en lo que hui és Colòmbia.
El altiplà comprén tres regions planes molt distinguibles, que són: la sabana de Bogotà, la vall d'Ubaté i Chiquinquirá (vall de la conca del riu Ubaté, l'Estany de Fúquene i el riu Suárez), i la vall de Tunja, Duitama i Sogamoso (vall de l'alt Chicamocha). Durant les temporades d'hivern, els altiplans reben, ademés dels grans aportes de les pluges, l'aigua que genera la ret de drenage dels alvertents per rius i quebrades i complixen una funció hidràulica reguladora important en la recarrega d'aqüífers i en la amortiguación de creixents.
Història
En este lloc va existir la cultura abriense (entre el 10 000 i el 600 a. C.). Despuix varen ocupar esta regió els muiscas, poble que el seu idioma fa part de les llengües chibcha.
El pas de vida nómada a la sedentaria en el altiplà cundiboyacense va ocórrer de forma paulatina entre el sigle IV a.C. i el sigle IX d.C (Cultura Herrera). Este canvi es va consolidar en l'inici de l'agricultura i la ceràmica, formant els primers llogarets que més tart donarien orige a la cultura muisca o confederació muisca (Zipazgo).[1]
En el altiplà està el lloc de la pacífica trobada de tres conquistadors espanyols, Gonzalo Jiménez de Quesada, Sebastián de Belalcázar i Nicolás de Federmann en 1538 despuix de la fundació de Santafé de Bogotà.
En el centre geogràfic de tot el altiplà es troba l'històrica ciutat de Tunja, la qual es va construir a partir d'Hunza (Chunsa en muysccubun), una de les capitals de la Confederació Muisca, ademés de ser centre espiritual, administratiu i polític dels esta. Després, en l'época de la colónia, aplegaria a ser la ciutat més important de tot el territori ubicat entre les actuals capitals de Veneçuela i Colòmbia. Actualment, és la segona ciutat més important de tot el altiplà cundiboyacense, capital boyacense i important centre universitari, cultural, històric i turístic.
Llímits
El altiplà es troba rodejat de numeroses montanyes, ya que queda en el mig de la Cordillera Oriental. Al sur, es troba la Sabana de Bogotà, l'altiplà més extens dels Andes colombians, que al mateix temps llimita en el Páramo de Sumapaz. Al Nort, llimita en les montanyes del departament de Santander, a l'orient llimita en els numerosos cerros de la cordillera que ho separen del Piedemonte llanero i a l'occident en els atres cerros que ho separen del calorós Valle del Magdalena dels departaments del Tolima, Caldas i Antioquia.
Referències
- ↑ «Cronologia dels periodos precolombinos: Herrera i Muisca». CADB, Comparative Archaeology Database. Consultat el 18 de maig de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Altiplano cundiboyacense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.