Piedemonte llanero
El Piedemonte llanero és una subregión de Colòmbia, que es caracterisa per ser el llímit entre les cordilleres i els Plans Orientals. S'ubica en les estribaciones de la Cordillera Oriental i comprén part dels departaments d'Arauca, Boyacá, Casanare, Cundinamarca, Meta i Nort de Santander.[1]
Esta subregión es troba entre els 700 i 300 m s. n. m., en temperatures miges de 23 a 30 °C i un règim de pluges biestacional en 3.000 a 4.000 mm de precipitació anual. Està coberta en una gran zona per una densa selva tropical rica en flora i fauna, sent considerada biogeográficamente com una extensió de la selva orinoquense i al mateix temps una prolongació de la selva amazónica.[1]
Agrícolamente, el producte en major extensió és la banana, si be es cultiven molts més, tals com els cítrics (llima Tahití, mandarina i taronja), papaya i patilla.[2] Per a la comunicació en atres regions del país, la zona solament conta en dos carreteres: la via Villavicencio-Bogotà i la via Villavicencio-Barranca d'Upía -Yopal-Sogamoso.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Efraín Otero Álvarez, Lina Mosquera Aguirre, Gerardo Silva Castro, Juliol César Guzmán Victoria. «El Piedemonte», La Orinoquia de Colòmbia, Bogotà: Banc d'Occident. ISBN 95896774968. Consultat el 23 de decembre de 2012.
- ↑ «Identificació». Manual de l'Exportador. Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 23 de decembre de 2012.
- ↑ «Infraestructura». Manual de l'Exportador. Archivat des de l'original, el 22 d'agost de 2017. Consultat el 23 de decembre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedemonte llanero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.