Cultura Herrera
Herrera és el nom del periodo de desenroll cultural vixcut entre els sigles IV a. C. i IX en l'altiplà dels Andes centrals de Colòmbia.[1] Deu el seu nom a les investigacions de Sylvia Broadbent en l'Estany del Herrera, en Mosquera Cundinamarca[2]
Encara no s'han trobat evidències, estes són unes recreació molt detallades arqueològiques de la Cultura o Periodo Herrera en numerosos llocs del Altiplano Cundiboyacense, entre uns atres en Madrit,[3] Sopó,[4] Soacha,[5] Usme,[6] Issa,[7] Gámeza,[7] Parc Arqueològic de Facatativá, Moniquirá (El Infiernito), Chía,[8] Chita, Chiscas, Soatá, Jericó, Sativasur, Covarachía, Sativanorte i El Cocuy.[9] També s'han trobat relacionats en excavacions arqueològiques en el Tolima i Santander, com a signe d'un desenroll paralel de diversos pobles.
El lloc en Soacha és un de les troballes més importants del Periodo Herrera, que data del 400 a. C. en avant, fins a l'época dels Muisca.[10][11] En el lloc s'han trobat en Soacha els restants de 2200 persones individuals, 274 vasijas completes de ceràmica, ferramentes de pedra, llavors de cotó, dacsa, frijol i curuba, 634 husos fragmentats.
La Cultura Herrera va ser antecedida pels periodos precerámico, arcaic i formatiu. Correspon aproximadament en els periodos coneguts com intermig primerenc i horisó mig de les civilisacions andinas. Regionalmente va ser seguida per la cultura Muisca.[12]
El periodo Herrera és característic pel seu alfarera en decoració d'incisions ungulades i en forma de punts, motius monocromàtics, dissenys tipo “mocasín” i alguns motius zoomorfos (serps), decorant recipients chicotets i de supost us ceremonial.[13] Sense dubte que es tractava d'una societat en una agricultura ben desenrollada.[14]
En el pla polític va haver una aglomeració de llogarets entorn als terrenys més fèrtils sense que es denote una primacia política d'un llogaret sobre una atra ni tampoc una alta diferenciació social interna. Una atra característica va ser l'evolució de l'economia des d'una agricultura de subsistència en el Herrera primerenc (sigles IV a I) a una producció d'excedents, que donaria pas a societats més complexes en el Herrera tardà (des del V fins al IX). En els assentament de la Sabana de Bogotà s'observen canvis abruptes entre el periodo Herrera Primerenc i el Herrera Tardà. El canvi més notori és un gran aument demogràfic en el Herrera Tardà lo que sugerix canvis en les dinàmiques socials i polítiques en la regió. Apareixen centres de població grans, una tendència a la centralisació i en general la distribució de la població sugerix que es formava una jerarquia social. La tendència a la centralisació es va estendre al periodo Muisca.[15]
Referències
- ↑ Langebaek, Carl Henrik (2001) Arqueologia regional en la Vall de Leiva: processos d'ocupació humana en una regió dels Andes orientals de Colòmbia. Informes Arqueològics de l'Institut Colombià d'Antropologia i Història No. 2. Bogotà.
- ↑ Broadbent, Sylvia (1970) "Reconeiximent arqueològic de l'Estany El Herrera"; Revista Colombiana d'Antropologia 15: 171-213.
- ↑ «MADRID UN YACIMIENTO RITUAL AGROALFARERO TEMPRANO EN TORNO A LA LAGUNA DE LA HERRERA.».
- ↑ Bohórquez, Ruth (22 de juliol de 2009) Els ancestros de Sopó. Consultat el 21 de setembre de 2021.
- ↑ 2.900 anys de història; L'Espectador, Bogotà, 26 de setembre de 2013. Consultat el 21 de setembre de 2021.
- ↑ En Usme, al sur de Bogotà, troben cementeri indígena en 2.000 anys de antiguedad; El Temps, Bogotà, 19 d'abril de 2008. Consultat el 21 de setembre de 2021.
- ↑ 7,0 7,1 López Estupiñán, Laura (2012) Topant pedres, sumercé. Narracions entorn a les pedres d'Issa i Gámeza, Boyacá, Colòmbia. 2dona. part; Rupestreweb.
- ↑ Cardale de Schrimpff, Marianne (1985). En busca dels primers agricultors del Altiplano Cundiboyacense, Banc de la República, p. 104. Consultat el 21 de setembre de 2021.
- ↑ Reis Zambrano, Pedro; Felipe Cárdenas Támara i Antoine M. Cleef. (1995) El páramo: un ecosistema d'alta montanya. Bogotà: Fundació Ecosistemes Andinos, Governació de Boyacá, Ch. 2.1.3.
- ↑ «Baix la supervisió pública del ICANH: EPM i Codensa salvaguarden troballa arqueològica en Soacha, en desenroll del proyecte Nova Esperanza». EPM (4 de decembre de 2013). Consultat el 21 de setembre de 2021.
- ↑ Adriaan Alsema (2014) Archaeologists uncover remains of pre-Columbian village in central Colòmbia. (en anglés); Colòmbia Reports, November 1, 2014. Consultat el 21 de setembre de 2021.
- ↑ Cardale, Marianne (1981) "Ocupacions humanes en el altiplà Cundiboyacense"; Bolletí Museu de l'Ore Any 4 (Setembre-Decembre): 1-20. Bogotà.
- ↑ Broadbent, Sylvia (1986) "Tipologia ceràmica del territori muisca"; Revista d'Antropologia 2 (1-2): 35-71.
- ↑ Cardale de Schrimpf, Marianne«En busca dels primers agricultors del Altiplano Cundiboyacense».Maguaré.5: 99-125.ISSN 0120-3045.
- ↑ Boada Rivas, Ana María(2017).«Cronologia de la Sabana de Bogotà».Comparative Archaeology Database.University of Pittsburgh.Consultat el 22 de setembre de 2021.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura Herrera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.