Complex El Molle
El Complex El Molle fa referència al primer poble agroalfarero prehispánico del Nort Chic chileno, va habitar des del III fins al VIII. Descoberts per Francisco Cornelly en l'any 1938, en revisar excavacions situades en el poble d'El Molle, 30 quilómetros a l'est de la ciutat de La Serena. Localisada des de Copiapó (III Regió) fins al riu Choapa (IV Regió), és un bon eixemple d'una cultura primerenca.
Orige
L'orige d'este poble prové de la primera onada agroalfarera arribada des del Noroest Argentí, les quals es varen mesclar en els caçadors-recolectors locals per a posteriorment donar orige a este poble.[1]
Els primers rastres d'esta cultura es remonten a uns 10000 a. C. a 8000 a. C., en l'àrea d'Els Vilos, a on grups de caçadors es movilisaven d'una zona a una atra en busca d'animals per a la seua alimentació. Cap a 2500 a. C., estos caçadors entren en contacte en atres grups que ya manegen nocions d'agricultura, i en el temps, comença a establir-se una cultura agroalfarera en el Valle del Elqui, la qual du per nom El Molle pel poble del mateix nom que queda a l'est de la ciutat de La Serena.
Costums
L'us de la tembetá, relaciona a la majoria d'estos pobles agroalfareros, en el cas dels mateixos la tembetá era un objecte cilíndric elaborat a pur de pedra, insertat en el llavi inferior, la forma del qual tenia variacions en cada vall. L'ingesta d'alucinogens es realisava per mig de l'aspiració de fums en una pipa de pedra similar a una T invertida. Practicaven la deformació craneal.
Cada llogaret, a pesar de ser part d'una matriu cultural comuna mostra diferències locals, per lo que cada una d'estes unitats territorials que tenien com a centre les valls i algunes zones del interfluvi fins a la costa, controlava una série de costums. Estos pobles semblen haver tingut una gran movilitat i els últims estudis semblen dir que no tenien ganaderia, per lo que es tractaria més be de caçadors recolectors portadors de ceràmica, més que pobles agrícola ganaders pròpiament tal.
Els petroglifos i pedres tacitas trobats en el Cerro La Cadira i la Quebrada L'Encant són atribuïts a esta cultura. Els petroglifos de la cadira mostren a parracs guiant per mig de cordes a les seues raberes, en L'Encant es troben rostres antropomorfos acompanyats de gorros o pentinats coneguts com a “caps tiaras” en orientació cap als rajos solars i en la seua gran majoria miren cap a la font d'aigua. Les pedres tacitas coincidixen en certes constelacions, lo que fa supondre una representació simbòlica del cel.
De la mateixa manera que la Cultura Atacameña i unes atres d'actual Bolívia i Noroest argentí, consumien pols alucinogens (especialment cebil), que aspiraven en tubos de fusta bellament llaurats.
Sepelis
Estos variaven en les distintes valls i a la seua volta mostren una evolució temporal. En les Valls dels rius Huasco i Copiapó és habitual trobar sepelis baix túmulos o montículs de terra i pedres, a on l'individu era cobert baix dos o tres metros, en alguns casos els sepelis eren estratificados, un cos sobre un atre. En l'Elqui i el Limarí lo habitual són círculs de pedra o emplantillados profunts, l'individu era enterrat baix estos emplantillados, para l'elaboració dels quals eren usats cudols del riu de colors clars
Els artículs en els que eren sepultats també varien, estos eren collars de pedres semipreciosas, contes de closques marines polides a voltes intercalades en Malaquita, pipes, adorns discoidales d'or i argent i ceràmiques.
Alfarería
Les ceràmiques posseïxen formes verticals, gots i gerros són aixina mateix comunes els plats o escudilles. De parets primes i ben polits, alguns d'ells en delicades decoració fetes a pur de incisos, simulant figures zoomórfiques o de zapallos. Les superfícies són de color negre, roig o café grisáceo, dibuixos rojos sobre blanc i fumats. Algunes formes més complexes eren gerros en dos golletes units per una torra perforada a modo de regadera.
Agricultura i ganaderia
En el Nort Chic, les primeres pràctiques agrícoles, segurament sobre la base del rec artificial en chicoteta escala, són eixercitades pels portadors de la cultura El Molle. Aparentment regaven chicotetes àrees en els cons aluvials de les quebrades laterals, derivant aigua d'estos caixers i no del riu principal. Varen practicar de manera incipient, en els llocs més aptes de les valls, la sembra de dacsa, poroto i zapallos. L'activitat ganadera representava gran part del modo de vida, els llogarets estaven insertes en l'interfluvi, lloc més apte per al pastoreig transhumant, combinat en incursions a la cordillera en busca dels pasturages estiuencs. Aparte dels adorns elaborats en closques no es coneix alguna atra activitat que els conecte en el mar.
Evolució
La cultura El Molle desapareix o es desplaça cap a atres regions, en el periodo del 700 d. C., pero es convertirà en la base de la cultura diaguita. Estos varen deixar d'usar el tembetá, marcant llavors una àmplia diferència.[2]
També s'ha postulat que podrien haver segut els ancestros del poble mapuche.cita requerida
Vore també
Referències
Bibliografia
- Herdlicka, Alex “The Genesis of the American Indian”
Evolution of Land-Use Patterns Mountain Research and Development, Vol. 4, No. 2, State of Knowledge report on Andean Ecosystems. Vol. 4: The Southern Andes and Serres Pampeanas (May, 1984), pp. 134–149 doi:10.2307/3673107 Cornelly, F.L., 1956: Cultura Diaguita Chilena i Cultura del Molle. Santiago: Editorial del Pacífic Núñez, Lautaro. “Els primers pobladors (20.000 ? a 9.000 a. C.)”. En: Jorge Hidalgo, Virgilio Schiappacasse, Hans Niemeyer, Carlos Aldunate i Iván Solimano (Eds.), pp. 13–31. Prehistòria. Des dels seus orígens fins a les albors de la conquista. Editorial Andrés Bell. Santiago. 1989. p. 13.
- Bird, Junius. “Antiquity and migració on the early inhabitants of Patagonia”. Geographical Review 281. Nova York. 1938.
Ardila, G. i G. Politis. “Noves senyes per a un vell problema: investigació i discussions en torno del poblament d'Amèrica del Sur”. Bolletí del Museu de l'Or N.º 23, pp. 3-45. 1989.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejo El Molle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.