Tradició Bat
La tradició bat o complex cultural del Bat és una cultura del Chile prehispánico que va existir entre el 860 a. C. i el 800 d. C.
Localisació
Present en tota la zona costera (des de la desembocadura del riu Petorca al riu Maipo) i pel Entanque Central fins al riu Cachapoal. Els seus llocs llitorals es concentren al nort de Valparaíso.
Descripció
La societat dels bat va integrar elements culturals de les comunitats alfareras primerenques, tals com la ceràmica en mamelones i pintura de ferro oligisto, el tembetá i les pipes i va compartir atres traces de l'alfarería en poblacions primerenques del Nort Chic i noroest argentí, entre ells l'us del torra-pont, els golletes erejats i la confecció de figures fitomorfos i zoomorfas.
Diferències culturals en atres societats coetaneas
Es va diferenciar en desenrollar traces particulars d'estil en la decoració de la seua ceràmica com els incisos llineals en camp punteados i la pintura negativa. A diferència devia les seues coetáneos llolleo, bat va ser una societat de forta tradició caçadora recolectora, més mòvil i menys homogénea.
És possible que abdós grups hagen utilisat la ceràmica com a mig d'identificació ètnica, marcant diferències entre sí, efecte que també deuen haver complit l'us del tembetá i les modalitats distintes dels seus patrons funeraris. En la cordillera, com en la zona de Lo Barnechea, abdós grups varen compartir l'espai en bandes de caçadors recolectors, els qui varen mantindre el seu modo de vida fins a temps molt tardans
Tembetá
- Artícul principal → Tembetá.
Presenta moltes característiques comunes en el Complex El Molle i en les cultures arcaiques inicials L'us de tembetás caracterisa a este grup, lo que els diferències dels Llolleo, que no ho usen. Els tembetás bat són preferentment del tipo discoidal en ales, fabricat en ceràmica o pedra; en estos mateixos materials varen confeccionar també orejeras.
Pipes
- Artícul principal → Drogues enteogénicas i registre arqueològic.
També es troben algunes pipas, les que solien tindre forma de T invertida. Moltes d'estes societats usaven alucinogens en les seues pràctiques rituals, importades des del Planalto brasileño, d'a on eren originàries.
Vivenda
Les vivendes són de famílies extenses, en pocs foguers i algunes cases delimitades per una o més rencs de pedra. Els assentaments de la costa reflectixen una movilitat major dels grups bat que en l'interior. Generalment emplaçades prop dels principals cursos d'aigua i ocasionalment en els territoris alluntats d'estos. Les àrees destinades a enterres es varen ubicar cap a la perifèria o baix les mateixes unitats habitacionales.
Cult i funebria
Les persones de la tradició bat enterraven a la seua gent en posició flectada, baix de les seues cases, ya que no tenien cementeris. En el llitoral es troben els sepelis en conchals, sense ofrenes ceràmiques.
Economia
La seua economia contemplava l'us de recursos marins, camélidos i vegetals. Eren prou pràctics d'acort a la seua relació en l'ambient. Adequaven la seua vivenda i economia a això.
Els bat varen dur una economia diversificada, en un grau important de movilitat. En el llitoral varen explotar els recursos marins i la flora i fauna de les quebrades que baixen a la costa, consumint moluscs, peixos, aus i mamífers marins i terrestres. En les valls de l'interior va tindre gran importància la recolecció de fruts selvats, junt a una horticultura de quínoa, dacsa, zapallo i porotos. La molienda era una activitat més pròpia de l'interior que de la costa. Es troben distints tipos de puntes líticas en els llocs bat.
Ceràmica
La ceràmica bat és d'excelent calitat i d'un color (monócroma), en o sense decoració incisa, alisada o polida, en modelacions naturalistes (a partir del 400 d. C.). Les vasijas tenen protuberàncies i algunes són pintades en pintura roja o ferro oligisto. Hi ha vasijas per a còure o torrar aliments i per a guardar o servir líquits. Este complex s'expandix cap a la vall d'Aconcagua, a on apareixen més i nous llocs en este periodo. En la Conca de Santiago, predominen els llocs bat per sobre els llocs llolleo.
Dieta
La dieta «costera» dels llolleo era molt distinta a la dels individus bat del llitoral, pese a ser relativament contemporàneus i a ocupar ambients semblants. La principal diferència està en un major consum de plantes C4 entre els llolleo que devia correspondre al dacsa. En canvi semblen aprofitar els mateixos tipos de recursos marins que els individus bat.
Vore també
Referències i notes de peu
Bibliografia
- Ardila, G. i G. Politis: «Noves senyes per a un vell problema: investigació i discussions en torno del poblament d'Amèrica del Sur», en el Bolletí del Museu de l'Or, n.º 23, págs. 3-45; 1989.
- Bird, Junius: «Antiquity and migration on the early inhabitants of Patagonia», en Geographical Review, 281. Nova York, 1938.
- Cornelly, F. L.: Cultura diaguita chilena i cultura del Molle. Santiago (Chile): Editorial del Pacífic, 1956.
- «Evolution of land-use patterns mountain research and development», vol. 4, n.º 2, State of knowledge report on andean ecosystems, vol. 4: The southern Andes and serres pampeanas, págs. 134-149; maig de 1984. DOI: 10.2307/3673107.
- Herdlicka, Alex: The genesis of the american indian.
- Núñez, Lautaro: «Els primers pobladors (20 000? a 9000 a. C.)», pág. 13. En: Jorge Hidalgo, Virgilio Schiappacasse, Hans Niemeyer, Carlos Aldunate i Iván Solimano (eds.): Prehistòria. Des dels seus orígens fins a les albors de la Conquista (págs. 13-31). Santiago (Chile): Andrés Bell, 1989.
Enllaços externs
- «Cultures originàries de Chile, altiplà i precordillera [...»,] artícul en el lloc web Being Indigenous.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tradición Bato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.