Anar al contingut

Drogues enteogéniques i registre arqueològic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estela del Portador del cactus enteógeno San Pedro en la Plaça Circular del centre ceremonial Chavín de Huántar.

La relació de l'humanitat en les drogues enteogénicas és llarga i té variats i múltiples registres en l'arqueologia. Les drogues enteogénicas han segut utilisades per diversos grups durant mils d'anys. Existixen numerosos informes històrics, aixina com informes moderns contemporàneus de grups indígenes que usen enteógenos.[1][2] No obstant, hi ha molt debat sobre quin paper han eixercitat els enteógenos en les societats antigues i quines societats han fet us d'enteógenos.[3][4][5]

Problemes en el registre arqueològic

Hi ha varis problemes en l'identificació de drogues enteogénicas dins d'una societat antiga.

  • Identificació d'una substància enteogénica. ¿Es fumava? ¿S'ingeria?
  • Prova d'inspiració enteogénica en artefactes. ¿L'artefacte dona proves directes del consum de drogues per a fins enteogénicos

Registres etnogràfics

Existixen cultures tradicionals contemporànees que seguixen usant substàncies psicotrópicas en fins religiosos que poden donar orientacions sobre l'us ancestral. Algunes d'estes cultures són els chamans de Siberia (que ampren el fongo matamoscas per a induir alucinacions), els huicholes de Mèxic (que utilisen cactus Peyote), els curanderos de la taula nortenya en Perú (que utilisen el cactus San Pedro),[6][7] les tribus de la regió del Putumayo en l'Amazònia suramericana (que utilisen ayahuasca o yagé) i els rastafaris del Carib (que usen la marihuana).

En Amèrica

L'us mesoamericà de drogues enteogénicas és el més icònic en la consciència popular. Els mayas, olmeques, azteques posseïen complexos enteogénicos ben documentats.

Les cultures indígenes d'Amèrica del Nort tenien també una llarga tradició en l'us de drogues rituals.

Enteógenos olmecas

Artícul principal → Olmecas.


Els olmecas (1200 a 400 a. C.) varen viure en Mesoamérica i són considerats per molts com la cultura mare dels mayas i azteques. Els olmecas no varen deixar obres escrites de les seues estructures i creència, per lo que moltes interpretacions sobre les creències olmecas es basen en gran mida en l'interpretació dels murals i artefactes. Els arqueòlecs varen ser conduïts a creure que els olmecas varen utilisar enteógenos per tres raons:

  • Sepelis de sapos bufo acompanyant als seus sacerdots.
  • L'us posterior d'enteógenos en cultures baix l'influència directa de la civilisació olmeca.
  • Escultures de chamans i atres figures fortament teriantrópicas.

Enteógenos mayas

Artícul principal → Cultura maya.


Els mayas (250 a. C. a 900 d. C.) varen florir en Mesoamérica i varen ser prevalentes, inclús fins a l'arribada dels espanyols. La tradició religiosa maya és molt complexa i molt ben desenrollada. A diferència dels olmecas, els mayas tenen texts religiosos que han sobrevixcut fins al dia de hui. La religió maya mostra la característica mitologia mesoamericana, en un fort émfasis en un individu que és un comunicador entre el món físic i el món espiritual. Efigies de bolets de pedra, del 700 d. C., donen proves de que els bolets eren venerats per lo manco en una forma religiosa. L'evidència més directa de l'us modern maya d'enteógenos prové dels descendents dels mayas, els quals usen drogues enteogénicas fins a hui.

Enteógenos mexicas

Xochipilli, representació en el Còdex Borgia.

El complex enteogénico mexica està molt ben documentat. A través de senyes històriques, hi ha evidències de que els mexicas varen utilisar varis tipos de drogues psicoactivas. Estos medicaments inclouen ololiuqui (la llavor de Rivea corymbosa), teonanácatl (traduït com a ‘bolet dels deus’, un fongo psilocybe)[8][9] i sinicuichi (una flor afegida a les begudes). L'estàtua de Xochipilli, d'acort en Wasson,[10] presenta vàries plantes enteogénicas. Este mateix autor ha sugerit que la categoria péyotl és l'orige etimològic de la paraula mexicana piule,[11] utilisada en l'actualitat per a referir-se als enteógenos i a l'embriaguea visionària en general.[12]

Atres proves de l'us d'enteógenos pels mexicas vénen del Còdex Florentino, una série de 12 llibres que descriuen vívidament l'us de drogues enteogénicas dins de la cultura i de la societat mexica.


Despuix de l'imposició forçosa del catolicisme en Amèrica, els mexicas varen seguir practicant l'us d'enteógenos pero baix caraça cristiana.[13]

Us d'enteógenos en Amèrica del Nort

Hi ha varis grups indígenes contemporàneus que utilisen enteógenos especialment els natius americans del suroest dels Estats Units. Diverses tribus de Califòrnia són coneguts per l'us de begudes alcohòliques fortes, aixina com Peyote,[14] a fi de conseguir visions i experiències religioses.

l'Iglésia nativa americana (en anglés: Native American Church) és una religió nativa americana que ensenya una combinació de les creències tradicionals dels natius nortamericans i el cristianisme, en l'us sacramental de l'enteógeno peyote.[15]

Un flare franciscano va ser el primer blanc que va descriure l'efecte d'este cactus i l'us sagrat que li donaven els indígenes. Este conegut misionero de l'época colonial ho va detallar d'esta forma:

Ai una atra yerva que es diu peiotl... hazese hazia la part del nort: els que la mengen o beuen veuen visions espantoses o de rialles, dura este emborrachamiento dos o tres dies i despuix es lleva. És com un manjar dels chichimecas que els manté i dona ànim per a barallar i no tindre por, ni sigau ni fam i diuen que els guarda de tot perill.
Franciscano fra Bernardino de Sahagún, 1560[16]

Us d'enteógenos en Amèrica del Sur

Enteógenos en la Cultura Llolleo

Artícul principal → Cultura Llolleo.


És molt comú trobar pipes de ceràmica o de pedra en llocs de la Cultura Llolleo, una cultura del Chile prehispánico, lo que permet inferir sobre l'us de substàncies alucinógenas com a part dels rituals d'esta societat. De fet, s'han trobat llocs arqueològics que podrien correspondre a llocs ceremoniales a on es reunia una gran cantitat de persones i en a on l'us de les pipes va jugar un rol central, a jujar per la gran cantitat d'estos implementos trobats en eixos llocs.

Enteógenos en la tradició Bat

Artícul principal → Tradició Bat.


En relació en troballes arqueològiques de la Tradició Bat,(Chile) es varen trobar pipes, les que solien tindre forma de “T” invertida. Moltes d'estes societats usava alucinogens en les seues pràctiques rituals, importades des del Planalto Brasileiro d'a on eren originàries.cita requerida

Us d'enteógenos en els atacameños

Artícul principal → Atacameños.


El "segon periodo" atacameño és dir, entre 900 i 1200, mostra l'ocupació d'una alfarería negra polida, l'influència de la cultura del Tiahuanaco o Tiwanaku, l'ocupació de les tabletas per a aspirar alucinogens, principalment el cebil i cacto " sant pedro " en figures esculpidas de hòmens, còndors i felinos i l'us del tembetá (paraula d'orige guaraní) o adorn labial.[17] L'us d'alucinogens o "enteógenos", com en totes les atres ètnia originàries d'Amèrica abans de la conquista europea, era ritual, és dir únicament es podien consumir en molt específiques situacions, per eixemple quan un chaman devia intentar fer una adivinaació posant-se en contacte -segons creïen- en els deus.

Us d'enteógenos en les cultures originàries en Perú

L'evidència més antiga d'us d'enteógenos en els Andes peruans es troba en la Cova de Guitarrero en la regió Áncash, en restants arqueobotànics d'aproximadament 10 600 anys AP del cactus San Pedro trobats per l'arqueòlec Thomas Lynch.[18][2] Posteriorment, en llocs com Les Aldas l'arqueòloga Rosa Fung també va trobar restants arqueobotànics de San Pedro en la década de 1960, que conté l'alcaloide psicoactivo mescalina.[19]


Ya en el periodo denominat Formatiu Tardà o Horisó Primerenc, des del 1500 a. C. fins al 500 a C., segons pareix l'us del cactus va ser més difòs en cultures com Chavin i Cupisnique, evidenciat tant en les ceràmiques i escultures en pedra de l'época.[20] Del mateix periodo, també hi ha dibuixos representant al cactus Sant Pedro sobre els textils del lloc Karwa, associat a la cultura Chavin.[21]

Posteriorment, en el periodo Intermig Primerenc, en cultures com Moche i Naixca l'us del cactus es mostra en vàries ceràmiques de l'época. L'antropòlec Douglas Sharon va publicar un treball sobre el material cultural en a on es troba la representació del cactus Sant Pedro en els objectes ceràmics i de pedra de les cultures mencionades.[22] Adicionalment a la representació directa de l'espècie botànica, moltes de les ceràmiques mostren als animals de poder o aliats aixina com la transformació chamánica dels especialistes rituals.

En el centre ceremonial Chavín de Huántar una estela de pedra en el cactus en la seua iconografia va ser trobada per l'arqueòlec peruà Luis Lumbreras en les excavacions a inicis de la década de 1970 en la denominada Plaça Circular. S'assumix que el Sant Pedro va ser usat ací en la llitúrgia que reunia a la casta sacerdotal i creents locals i foràneus.

El cactus de Sant Pedro s'utilisa fins al present com a part del curanderisme norteny, especialment en els rituals de la taula nortenya de la costa i serra nort de Perú, i el sur d'Equador.[7] Des del 14 de novembre de 2022, esta tradició d'us és Patrimoni Cultural de la Nació en Perú.[23]

Calcu mapuche

Vore també: Calcu i Latua pubiflora

El Calcu de la mateixa manera que la Machi també pot tindre clients, pero els clients del Calcu poden demanar-li ajuda per a prendre venjança o fer mal a atres persones, a sovint a raïl de situacions de celosies. Es diu que els calcu (persona) poden assumir tres funcions: Kalkutufe, Dawfe i Choñchoñ; i si són poderosos poden realisar-les totes simultàneament. Els calcu merodearían pels cementeris per a apoderar-se del pillü (fantasma del mort recent), en el propòsit d'utilisar-ho en les seues fetilla del calcutun. Açò últim és un dels motius de la realisació del Encara (Ritual funerari), per a evitar l'acció dels Calcus.


El Calcu ademés utilisaria numeroses pócimas, destacant el kalku-mamüll també conegut com latúe, latuy; que significa "el mortífero" o "la terra dels morts". conegut en el pelativo espanyol de "arbre dels bruixos", "pal mate" o "pal de bruixos", i conegut actualment en la nomenclatura científica actual Latua pubiflora. esta planta es caracterisa per ser un alucinogen clàssic de l'etnologia mapuche.

Enteógenos en el Carib precolombí

Vore també: Taíno i Cohoba

També els taínos en el Carib es valien, durant el rito de la cohoba, de l'us d'una substància alucinógena derivada del tamarindo mascle i d'una mescla de caragols. Este ritual és molt similar al practicat per grups indígenes de la selves de Veneçuela, a on esta substància es coneix com ebena o yopo.

Vore també

Referències i notes de peu

Notes aclaratorias
Notes al

peu

  1. ↑ Berlanda, Néstor; Viegas, {{{nom2}}} (2012). Ayahuasca, medicina de l'ànima. OCLC 876261176. ISBN 978-987-691-086-6.
  2. ↑ 2,0 2,1 «The oldest archeological data evidencing the relationship of Homo sapiens with psychoactive plants: A worldwide overview».Journal of Psychedelic Studies.3(2)
    63–80.doi:10.1556/2054.2019.008.Consultat el 2023-10-31.
  3. ↑ «Festes en alcohol alucinogen varen ajudar a antics gobernant andinos a mantindre's en el poder | DW | 13.01.2022» (en és-es). DW.COM. Consultat el 2023-03-15.
  4. ↑ «Festes en alcohol i drogues varen ajudar a forjar un antic...» (en és). Autopista. Consultat el 2023-03-15.
  5. ↑ «[1]». Consultat el 15 de març de 2023.
  6. ↑ Sharon (2004 [1978]). El Chaman dels Quatre Vents (en castellà), Mèxic DF: Sigle XXI Editors. ISBN 9789682310065.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Traditional medicinal plant use in Northern Peru: tracking two thousand years of healing culture».Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine.2(1)
    47.ISSN 1746-4269.doi:10.1186/1746-4269-2-47.Consultat el 2023-12-04.
  8. ↑ Albert Hofmann: "El camí cap a Eleusis".
  9. ↑ Jonathan Ott, Jeremy Bigwood, R. Gordon Wasson, Dolores Belmonte, Albert Hofmann, Andrew Weil, i R. Evans Schulte: Teonanácalt, foncs alucinogens d'Europa i Amèrica del Nort. Espanya: El Compàs d'Or, Swan, 1985.
  10. ↑ Wasson, RG, S. Kramrisch, J. Ott and CAP Ruck. Wasson, RG, S. Kramrisch, J. Ott i CAP Ruck. (1986).Pesephone Quest: Entheogens i els Orígens de la Religió. ISBN 0-300-05266-9
  11. ↑ Existixen numeroses proves arqueològiques de que els mexicas que vivien en la vall de Mèxic ―a on hui s'alça la populosa capital d'este país― i també atres grups indígenes que habitaven més al nort, ya veneraven el cactus del peyote com a font d'inspiració i revelació divines, i ho consumien en les seues cerimònies religioses. R.G. Wasson ha sugerit que la categoria péyotl és l'orige etimològic de la paraula mexicana piule, utilisada en l'actualitat per a referir-se als enteógenos i a l'embriaguea visionària en general (citat per OTT, 1996:77, i propost ya en 1919
  12. ↑ OTT, 1996:77, i propost ya en 1919 per B. P. Reko
  13. ↑ El peyote i les noves religions mistéricas americanes III.
  14. ↑ El peyote creix en grans cantitats al nort de Mèxic i al suroest dels EE. UU., en els deserts calcáreos i en les valls dels rius que solquen la geografia local. A pesar del seu tamany relativament menut, entre 10 i 12 cm de diàmetro i 3 a 6 cm d'altura, este cactus creix molt llentament: una sola planta aplega a necessitar fins a 15 anys per a alcançar el seu estat de maduració plena (OTT, 1996). De cada cactus s'ingerix tan sol la corona superior, lo que popularment es denomina el "botó de peyote" o "botó de mescal", i l'efecte posterior podria resumir-se dient que induïx una experiència dialógica de caràcter molt visionari i lluminós que és vixcuda com un contacte o revelació provinent del ser íntim de cada u, en el sí mateixa en expressió sicològica, encara que lo més general és proyectar-ho cap a personages o sers vixcuts com a externs al propi subjecte embriagado: este mateix fet va ser posat de relleu a lo llarc dels sigles XII a XIV per diversos místics cristians que propugnaven l'existència de Deu en sí mateixos, "Deu soc yo mateixa", per lo que eren sistemàticament excomulgados o, encara pijor, condenats per l'Inquisició a raïl de les seues "visions demoníaques". Baix l'efecte del peyote s'experimenta una explosió visionària que sumix al subjecte en un profunt estat modificat de consciència l'atmòsfera interior de la qual predominant és l'emocional.
  15. ↑ «CSP - 'A Brief History of the Native American Church'». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2007. Consultat el 2023-12-04.
  16. ↑ Bernardino de Sahagún, 1982; es tracta dels materials recopilats en náhuatl per l'autor en 1569
  17. ↑ (2014).«Lo Propi i lo Alié. Definició de l'estil Sant Pedro en la parafernalia alucinógena dels oasis del Salar d'Atacama».Chungara Revista d'Antropologia Chilena.Arica:46(4)
    559-583.ISSN 0717-7356.doi:10.4067/S0717-73562014000400003.Consultat el 3 de març de 2017.
  18. ↑ «Archaeology: Guitarrero Cave: Early Man in the Andes.».American Anthropologist.doi:10.1525/aa.1981.83.1.02a00750.Consultat el 21 de novembre de 2016.
  19. ↑ «Les Aldas: la seua ubicació dins del procés històric del Perú antic».Dédalo.
  20. ↑ «Chavín de Huántar: Evidence for an Evolved Shamanism».Taules & Cosmologies in the Central Andes.
    101-112.
  21. ↑ «Psychoactive Painted Peruvian Plants: The Shamanism Textile».Journal of Ethnobiology.(Vol. 2, Nr 2)
    144-153.Consultat el 21 de novembre de 2016.
  22. ↑ Sharon (2000). Chamanisme i el cactus sagrat: evidència etnoarqueológica per a l'us de Sant Pedro en el nort de Perú, Museu del Home de Sant Diego.
  23. ↑ «Declaren Patrimoni Cultural de la Nació als coneiximents, sabers i usos del cactus Sant Pedro» (en és). elperuano.pe. Consultat el 2024-07-10.

Bibliografia

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Dibble, Charles E., et al. Dibble, Charles E., et al. (trans). "El Còdex Florentino : Llibre 11 - coses d'este món". The School of American Research. L'Escola d'Investigació. Santa Fe, New Mexico, 1963. Santa Fe, Nou Mèxic, 1963.
  • Furst, PT (with contributions from Wasson and others) 1972 Carn dels Deus: El Ritual d'Us d'Alucinogens
  • Hofmann, A. "Teonanácatl i Ololiuqui, dos drogues de la màgia antiga Mèxic." En UNODC Bulletin on Narcotics. Bolletí de l'Oficina de Fiscalisació d'Estupefaents. Issue 1, pp. 3–14, 1971. número 1, pp. 3–14, de 1971.
  • Hofmann, Albert, Jonathan Ott, Jeremy Bigwood, R. Gordon Wasson, Dolores Belmonte, Albert Hofmann, Andrew Weil, R. Evans Schulte, Teonanácalt, Fongos alucinogens d'Europa i Amèrica del Nort. El Compàs d'Or, Swan, 1985.
13-34.ISSN 0122-8455.doi:10.17151/cult.drog.2014.19.21.2.Consultat el 25 de novembre de 2016.
  • Wasson, RG, S. Kramrisch, J. Ott, i Carl A. P. Ruck: Pesephone quest: entheogens and the origins of religion [1986].
    • Versió en espanyol: La busca de Perséfone. Els enteógenos i els orígens de la religió. Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, 1992. ISBN 968-16-3695-3.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Drogues_enteogéniques_i_registre_arqueològic&oldid=1573971»