Teonanácatl
Teonanácatl és part dels fongos psilocibios de Mèxic i conegut des dels temps anteriors a la conquista espanyola.[1] El seu nom científic és Panaeolus campanulatus var. sphinctrinus, encara que alguns sostenen que també és Psilocybe mexicana.
Relació en els deus
[editar | editar còdic]
En el Codex Vindobonensis (Còdex de Viena) es pot identificar una image de Quetzalcóatl que du a una dòna a les seues esquenes de la mateixa manera com els nóvios duyen a les seues esposes en l'antic Mèxic. La dòna porta tres fongos, Un d'ells té les característiques de teonanácatl.
En el Codex Magliabechiano es pot apreciar un home assentat menjant fongos. Sobre ell vola l'image d'un deu difícil d'identificar. Als seus peus broten tres foncs del sol. Han segut coloreados en el color vert del jade, el símbol dels sagrat dins dels azteca.
El caràcter ritual d'estos foncs va quedar registrat pel pare dominic Diego Durán. En la seua descripció de la coronació de l'emperador asteca Ahuitzotl en 1486 conte que es varen servir "fongos embriagants" (Davis, 109). Per la seua banda Tezozómoc va descriure que un ritual similar es va celebrar en la coronació del seu yayo Moctezuma en 1502.
Aixina mateix, el franciscano Bernardino de Sahagún va descriure en Història de les coses de la Nova Espanya «un chicotet fongo negre que criden nanacatl que eixercia en els indígenes de manera terrorífica, excitant, perturbant o imprimia en ells una alegria notòria.»
També es referix a ells Toribio de Benavente en el seu "Història dels indis de la Nova Espanya" de 1541: Tenien una atra manera d'embriaguea que els cap a mes cruels: era en uns foncs o bolets menuts, que menjats crus i per ser amarcs, beuen despuix d'ells o mengen en ells una miqueta de mel; i de alli a poc temps veian mil visions, en especial culebras, i com salian fora de tot sentit, parecials que les cames i el cos tenian plens de cucs que els comian vius, i en esta bestial embriaguea i treball que sentian, acontecia alguna volta aforcar-se, i tambien eren contra els atres mes cruels. A estos foncs criden en la seua llengua Teonanacatl, quequiere dir carn de Deu, del dimoni que ells adoraven; i de la dita manera en aquell amarc manjar el seu cruel deu els comuigaba.
Història
[editar | editar còdic]Conegut per varis grups indígenes de Mèxic com el "fongo sagrat", l'història d'este fongo ha segut resumida per Wade Davis en el segon capítul de El riu, exploracions i descobriments en la selva amazónica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Neurologia (English Edition).30(1)
- 42–49.ISSN 2173-5808.doi:10.1016/j.nrleng.2011.07.010.Consultat el 2021-01-06.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teonanácatl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.