Cultura Llolleo
La Cultura Llolleo va ser una cultura del cridat Chile prehispánico, des del 200 al 700 d. C. Eren caçadors-recolectors que practicaven l'alfarería.
Primers assentaments
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Primers assentaments.
Els primers assentaments humans evidenciats en l'espai que es desenrolla entre el riu Maipo[1] i el riu Mapocho[2] en el territori que correspon actualment a la Comuna de Talagante,[3] Chile, daten de fa 200 anys abans de Crist (a. C.) i pertanyen a dos grups que practicaven la caça d'animals (guanacs, rabosots, aus, rosegadors) i la recolecció de vegetals selvats propis del paisage d'aquella época.
Tradició Bat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tradició Bat.
El primer grup, i el més antic, correspon a la Tradició Bat que s'establix entre els anys 300 a. C. i 400 despuix de Crist (d. C.).[nota 1]
Cultura Llolleo
[editar | editar còdic]El segon grup primerenc ho constituïx la Tradició Llolleo, també denominada Complex Cultural Llolleo, establit entre els anys 200 i 800 despuix de Crist (d. C.), el qual coexistix en aquell de la Tradició Bat.
Complex cultural Llolleo
[editar | editar còdic]Ubicació geogràfica
[editar | editar còdic]El Complex Cultural Llolleo va ocupar un ampli territori des del llímit nort de la conca del riu Choapa,[4] Regió de Coquimbo de Chile, fins al llímit sur de la conca del riu Lontué,[5] VII regió de Chile i entre el riu Aconcagua[6] i el riu Tinguiririca.[7] Per la costa, els seus llocs es concentren entre Valparaíso i el riu Rapel.[7] En l'interior, en les valls del riu Mapocho,[2] Rancagua, el riu Cachapoal i també la conca de Santiago, RM. Esta és una regió de clima templat i en una gradient que, en prop de 100 km. va des del nivell de la mar a més dels 6000m d'altitut en la Cordillera dels Vages. Els grups Llolleo varen ocupar la regió central de Chile, entre els rius Aconcagua i Cachapoal.
Organisació social
[editar | editar còdic]Es coneix molt poc sobre l'organisació social d'este grup. Es pensa que funcionaven en menuts núcleus familiars relativament independents, entre els quals l'única autoritat era el cap de família. Dedicaven gran part del seu temps a l'agricultura, complementada en alguna caça d'animals i aus. No hi ha evidències clares de jerarquia dins de la societat. Pero la presència de cràneus en deformacions intencionals podria indicar l'existència d'un marcador o diferenciador d'estatus social. El poder va deure radicar en els caps de famílies, els quals poden haver format certes aliances en els seus veïns més propencs.
Patró d'assentament
[editar | editar còdic]El seu patró d'assentament és dispers i no compromet a grups més numerosos que el d'una família extensa, en llocs de habitació permanent en l'interior i de curta duració en la costa des de Llolleo a El Quisco. Alguns llocs habitacionales alcancen dimensions relativament grans, a on habitaven vàries famílies. No obstant no constituïen llogarets pròpiament tals, ya que cada família s'ubicava a certa distància dels seus veïns i existien molts llocs a on s'assentava únicament una família. Els assentaments es distribuïen prop de les àrees de cultiu, sense que existiren jerarquia entre ells.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències i notes de peu
[editar | editar còdic]- Notes aclaratorias
- ↑ Cultura el Bat (300-800 a. C.): assentada en la zona central de Chile, en l'àrea compresa entre la desembocadura del riu Petorca (Regió de Valparaíso) i el riu Cachapoal (Regió d'O'Higgins). Les famílies d'esta cultura –que varen viure en la fase primerenca del Agroalfarero– sepultaven als seus morts en posició fl ectada i baix el pis de les seues habitacions, junt a un aixovar mortuorio constituït pels tembetás, un adorn que insertaven entre el llavi inferior i el mentó. En el cas dels assentaments en la costa, els difunts s'enterraven entre els conchalés sense ofrenes.La seua ceràmica es caracterisava per recrear formes d'animals i vegetals, provablement de camélidos i de carabassas.
- Notes al
peu
- ↑ /portal.ferramentes/els nostres_llocs/bdrios/sitie/zona3/conca1.htm
- ↑ 2,0 2,1 /portal.ferramentes/els nostres_llocs/bdrios/sitie/zona3/scuenca4.htm
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ /portal.ferramentes/els nostres_llocs/bdrios/sitie/zona2/conca8.htm
- ↑ /portal.ferramentes/nuestroa_llocs/bdrios/sitie/zona3/conca7.htm
- ↑ /portal.ferramentes/els nostres_llocs/bdrios/sitie/zona2/conca5.htm
- ↑ 7,0 7,1 /portal.ferramentes/els nostres_llocs/bdrios/sitie/zona3/scuenca13.htm
- Bibliografia
- Herdlicka, Alex “The Genesis of the American Indian”
- Evolution of Land-Use Patterns Mountain Research and Development, Vol. 4, No. 2, State of Knowledge report on Andean Ecosystems. Vol. 4: The Southern Vages and Serres Pampeanas (May, 1984), pp. 134-149 doi:10.2307/3673107
- Cornelly, F.L., 1956: Cultura Diaguita Chilena i Cultura del Molle. Santiago: Editorial del Pacífic
- Jorge Hidalgo, Virgilio Schiappacasse, Hans Niemeyer, Carlos Aldunate i Iván Solimano Núñez, Lautaro. “cultura LloLleo. En: (Eds.), pp. 13-31. Prehistòria. Des dels seus orígens fins a les albors de la conquista. Editorial Andrés Bell. Santiago. 1989. p. 13.
- Herdlicka, Alex. “The Genesis of the American Indian”. Geographical Review 281. Nova York, 1938.
- Cultura Diaguita Chilena y Cultura de El Molle. “Noves senyes per a un vell problema: investigació i discussions en torno del poblament d'Amèrica del Sur”. Bolletí del Museu de l'Or N.º 23, pp. 3-45, 1989.
- Planella, M.T. 2005 Cultígenos prehispanos en contexts Llolleo i Aconcagua en l'àrea de desembocadura del riu Maipo. Bolletí de la Societat Chilena d'Arqueologia [1] archivat en Wayback Machine. 38:9-23.
- Planella, M.T., L. Cornejo i B. Tagle 2005 Ràfol Les Morrenas 1: evidències de cultígenos entre caçadors recolectors de finals del periodo Arcaic en Chile central. Chungara Revista d'Antropologia Chilena 37: 59-74. ISSN 0717-7356. http://dx.doi.org/10.4067/S0717-73562005000100005.
- Planella, M.T. i F. Falabella 1987 Noves perspectives entorn al periodo Alfarero Primerenc en Chile central. Clava 3:43-110. [ Links ]
- Planella, M.T, F. Falabella, B. Tagle i V. Manríquez 1997 Fonaments prehispánicos de la població "promau-cau" històrica. Proyecte Fondecyt N° 194-0457. Manuscrit en possessió de biblioteca Fondecyt. [ Links ]
- Planella, M.T. i V. McRostie 2005a Anàlisis de restants botànics del lloc El Mercuri. Terres contingudes en ceramios i urnes del context funerari. Proyecte Fondecyt N° 1040553. Manuscrit en possessió de biblioteca Fondecyt. [ Links ]
- Planella, M.T. i V. McRostie 2005b Residus botànics del sitie Estany El Peral-C. Una nova aproximació a la subsistència en un assentament arqueològic del llitoral de Chile central. Proyecte Fondecyt N° 1040553. Manuscrit en possessió de biblioteca Fondecyt. [ Links ]
- Planella, M.T, V. McRostie, C. Belmar, L.Quiroz i G. Rojas 2006 Descripció i anàlisis de grans d'almidó de mostres de referència vegetals (domèstiques i selvades) i mostres d'artefactes arqueològics en Chile central. Proyecte de Cooperació Internacional, Fondecyt N° 7050165. Manuscrit en possessió de biblioteca Fondecyt. [ Links ]
- Planella, M.T. i R. Stehberg 1997 Intervenció inka en un territori de la cultura local Aconcagua de la zona centre-sur de Chile. Tawantinsuyu 3:58-78. [ Links ]
- Planella, M.T. i B. Tagle 1998 El lloc agroalfarero primerenc de la Granja: un aporte des de la perspectiva arqueobotánica. Publicació Ocasional de el MNHN N°52.69 pp.
- Planella, M.T. i B. Tagle 2004 Inicis de presència de cultígenos en la zona central de Chile, periodos Arcaic i Agroalfarero Primerenc. Chungara Revista d'Antropologia Chilena Volum Especial Tom 1: 387-399.. ISSN 0717-7356. http://dx.doi.org/10.4067/S0717-73562004000300041.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura Llolleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.