Cova del Guitarrero

La cova del Guitarrero és una cova natural i jaciment arqueològic situat en el Perú, en el Carreró de Huaylas, 2 km al nort del poblat de Shupluy i 1 km a l'oest de Mancos, a la vora occidental del riu Santa (districte de Shupluy, província de Yungay, departament de Áncash). Va ser ocupada durant periodo lítico (época dels caçadors nómades) i l'arcaic (etapa de l'agricultura incipient), per lo que en els seus diversos estrats es troben restants fòssils d'eixa evolució.

Va ser descoberta per a la ciència pel arqueòlec nortamericana Thomas F. Lynch. Conté els vestigis d'un dels assentaments humans més antics del Perú, l'antiguetat del qual es remonta al XII mileni a. C. (cap a 11000 a. C., periodo lítico). Les proves de la presència humana d'eixa remota época consistixen en artefactes toscos de pedra, fragments òsseus humans i ossos de la fauna local. De l'época arcaica s'han trobat, ademés d'instruments líticos i ossos d'animals, artefactes de fusta i os, i teixits nugats de fibres vegetals.També es va detectar la presència de moltes plantes, entre elles algunes domèstiques, com el frejol, l'antiguetat del qual va ser fixada en 8500 a. C. aproximadament, lo que convertia a l'home de Guitarrero en el primer horticultor o agricultor incipient del Perú i d'Amèrica en general. No obstant, en 1999, el mateix Lynch va corregir eixa datació, disminuint-la significativament en varis milenis. El home de Guitarrero va deixar llavors de ser considerat el més antic horticultor del Perú i Amèrica, mèrit que actualment s'atribuïx al home de Nanchoc, que va viure en la vall de l'alt Zaña, al sur del departament de Cajamarca. Dins dels animals identificats en els ossos trobats, s'inclouen els de cérvols, aus i rosegadors.^[1]

Les investigacions de Lynch han trobat polen i restants arqueobotànics del cactus de Sant Pedro (Echinopsis pachanoi) en la cova.^[2]

Descripció

Guitarrero és una cova la boca de la qual dona a l'est, per a on ix el Sol. La seua entrada té la forma d'un arc irregular. El seu recint és d'uns 100 m² d'extensió i 10 m de profunditat. Es troba a 150 metros sobre el nivell del riu Santa, a una altitut de 2580 m s. n. m., en l'ala oriental de la Cordillera Negra, per lo que pertany a la regió Quechua.

Estudis

La cova del Guitarrero va ser estudiada per l'arqueòlec nortamericà Thomas Lynch i el seu equip de l'Universitat de Cornell, a partir de 1969. Va trobar restants de la vida dels moradores de la cova, que va classificar en productes de manufactura, atres utensilis, restants d'aliments i restants òsseus humans. Les excelents condicions de conservació determinades per la sequetat de la cova li varen permetre recuperar una vasta informació sobre els restants vegetals i animals que varen compondre la dieta dels habitants de Guitarrero.^[2] Inicialment, la fama d'este jaciment es va deure a que, segons Lynch, contenia les més antigues evidències de l'activitat agrícola del Perú i d'Amèrica, per les llavors de frejol i pallar trobades, datades entre el 8500 i 6000 a. C.; no obstant, esta data es va corregir posteriorment, disminuint-se en alguns milenis. Actualment, l'importància del Guitarrero es deu a que conté els vestigis de l'assentament humà més antic del Perú, del periodo lítico, cap a 11000 a. C..

Vore també

Referències

↑ «Cordage, Textils, and the Clapix Pleistocene Peopling of the Andes».Current Anthropology.52(2)
285–296.ISSN 0011-3204.doi:10.1086/659336.Consultat el 2023-03-08.
↑ ^2,0 ^2,1 «The oldest archeological data evidencing the relationship of Homo sapiens with psychoactive plants: A worldwide overview».Journal of Psychedelic Studies.3(2)
63–80.doi:10.1556/2054.2019.008.Consultat el 2023-12-20.

Bibliografia

Del Bust Duthurburu, José Antonio: Perú preincaico, p. 43 Colecció d'obres triades de José Antonio del Bust. Lima, Empresa Editora El Comerç S.A., 2011. ISBN 978-612-306-033-6
Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 1, p. 116-117. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-213-4
Kaulicke, Peter: El Perú Antic I. Els periodos arcaic i formatiu. Colecció Història del Perú, editada per l'Empresa Editora El Comerç S.A. Llima, 2010. ISBN 978-612-4069-86-4

«Cronologia de la Cova de Guitarrero».Cent Anys de l'Arqueologia en la Serra de Ancash.Institut d'Estudis Huarinos.Huari:

45-52.Consultat el 22 de maig de 2019.

Silva Sifuentes, Jorge E. T.: «Orige de les civilisacions andinas». Inclosa en la Història del Perú, pp. 44-45. Lima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-35-4
Tauro del Pi, Alberto: Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Tercera Edició. FER/GUZ. Tom 7. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-156-1
Varis autors: Gran Història del Perú. Lima, Edició Libris, 2000. Publicada per fascículos per l'Empresa Editora El Comerç S.A.
Villanueva Sotomayor, Juliol R.: El Perú en els temps antics. Història Preínca i Inca. Publicat pel diari “Ull”, edició fascicular, 2001. Edició i impressió: Quebecor World Perú S.A. Depòsit Llegal: 150103 2001 - 2408

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva del Guitarrero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] «Cordage, Textils, and the Clapix Pleistocene Peopling of the Andes».Current Anthropology.52(2)
285–296.ISSN 0011-3204.doi:10.1086/659336.Consultat el 2023-03-08.

[:1-2] 2,0 ^2,1 «The oldest archeological data evidencing the relationship of Homo sapiens with psychoactive plants: A worldwide overview».Journal of Psychedelic Studies.3(2)
63–80.doi:10.1556/2054.2019.008.Consultat el 2023-12-20.

[1]

[2]