Anar al contingut

Jayhuamachay

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Jayhuamachay o Jaywamachay és el nom d'una cova situada prop de la ciutat d'Ayacucho, en el Perú. És un jaciment arqueològic descobert i estudiat per l'arqueòlec nortamericà Richard MacNeish en 1969. Conté evidències de la presència humana des del periodo lítico fins al arcaic. Per algun temps es va considerar al home de Jayhuamachay com el primer domesticador de camélidos d'Amèrica, pero eixe mèrit correspondria més be al home de Telarmachay, que va viure en les punas de Junín (serra central peruana).

Ubicació

[editar | editar còdic]

La cova de Jayhuamachay està ubicada a 16 km a l'est de la ciutat de Ayacucho, en el curs superior del riu Cachi, prop de Casacancha, en l'antic districte de Socos-Vinchos, província de Huamanga, departament de Ayacucho. Es troba a una altitut de 3.340 m s. n. m.

Jayhuamachay I (Lítico)

[editar | editar còdic]

A fins de la década de 1960 l'arqueòlec nortamericà Richard MacNeish (1918-2001) va montar un Proyecte Arqueològic-Botànic en zones del departament de Ayacucho. Va trobar numerosos llocs arqueològics, pero els seus principals treballs es varen centrar en dos coves: Piquimachay i Jayhuamachay.

En el nivell més inferior de Piquimachay (a la que va denominar fase Pacaicasa) MacNeish va trobar peces líticas associades en ossos de fauna pleistocénica (megaterios, cavalls, etc.) als que va otorgar un antiguetat de 22.000 anys, el datat més antic per al periodo lítico andino. No obstant, açò va ser qüestionat per atres especialistes com Augusto Cárdich, que varen considerar més provable que eixes peces líticas no siguen de factura humana sino simples trossos de roques desgajados de modo natural del sostre de la cova.

Mentres que en Jayhuamachay, MacNeish va trobar les proves més confiables de l'activitat del caçador de feya 10.000 a. C. Junt als restants òsseus de cavalls i fauna moderna va trobar unes puntes de proyectil en característiques similars a les trobades en el jaciment d'El Inga en Equador, prop de Quito. Estes puntes, fetes d'obsidiana, es caracterisen sobretot perque tenen la forma d'un full de llim ample i un pedúncul en forma de coa de peix. Restants d'este tipo de punta lítica existixen en realitat des del llac Madden en Panamà fins a la Cova Fell en Patagonia, de modo que correspon a una traça distintiva dels pobladors suramericans d'eixa época.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Del Bust Duthurburu, José Antonio: Perú preincaico, pp. 40. Colecció d'obres triades de José Antonio del Bust. Lima, Empresa Editora El Comerç S.A., 2011. ISBN 978-612-306-033-6
  • Cardich, Augusto: Orige del home i de la cultura andinos. Tom I de l'Història del Perú, pp. 104-107. Lima, Editorial Juan Mejía Baca, 1982. Quarta edició. ISBN 84-499-1606-2
  • Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 1, p. 117. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-213-4

Kaulicke, Peter: Els orígens de la civilisació andina. Tom I de l'Història General del Perú. Lima, Editorial BRASA S.A., 1994.

  • Lumbreras, Luis: Les fundacions de Huamanga. Cap a una prehistòria de Ayacucho. Publicació feta pel Club Huamanga en homenage al sesquicentenario de la batalla de Ayacucho. Lima, Ed. Nova Educació, 1974.
  • Silva Sifuentes, Jorge E. T.: «Orige de les civilisacions andinas». Inclosa en la Història del Perú, pp. 37-38; 78. Lima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-35-4