Província de Huamanga

La província de Huamanga és una de les onze que conformen el departament de Ayacucho. Llimita pel nort en la província de Huanta, per l'est en la província de la Mar i el departament de Apurímac, pel sur en la província de Vilcashuamán i la província de Cangallo, i per l'oest en el departament de Huancavelica.

Toponímia

Artícul principal → AyacuchoToponímia.

L'orige del nom provablement ve de *wama-nqa que significa '(lloc) a on ix la llum'.

Divisió administrativa

La província té una extensió de 2 981,37 km² i es troba dividida en 16 districtes:

• Acocro
• Acos Vinchos
• Andrés Avelino Càceres Dorregaray
• Ayacucho
• Carmen Alt
• Chiara
• Jesús Nazareno
• Ocros
• Pacaycasa
• Quinua
• Sant Josep de Ticllas
• Sant Joan Batiste
• Santiago de Pischa
• Socos
• Tambillo
• Vinchos

Població

La província té una població aproximada de 281 270 habitants.

Capital

La capital de la província és la ciutat d'Ayacucho, també coneguda com Huamanga.

Autoritats

Regionals

• Consellers regionals
  • 2023-2026
  1. Leoncio Reis Benítez (Moviment Regional Wari Llaqta)
  2. Flor Nilda Cornejo Algomer (Moviment Regional Wari Llaqta)
  3. Teófilo Cuba Condori (Moviment Regional Aigua)

Municipals

Artícul principal → Anex:Alcaldes de Ayacucho.

• 2023-2026
  • Alcalde: Juan Carlos Arango Claudio, de Moviment Regional Aigua

.

• • Regidors:
  1. Arturo Chuchon Huamaní (Moviment Regional Aigua)
  2. Biviana Eleana Challapa Zeballos (Moviment Regional Aigua)
  3. Fredy Quispe Ataucusi (Moviment Regional Aigua)
  4. Yanet Martínez Roca (Moviment Regional Aigua)
  5. César Augusto Murillo Calderón (Moviment Regional Aigua)
  6. Estefani Meidi Bañico Ccasani (Moviment Regional Aigua)
  7. Grover Torres Tambra (Moviment Regional Aigua)
  8. Anarella Uribe Tapahuasco (Moviment Regional Wari llaqta)
  9. Jhowao Elías Gómez Granados (Moviment Regional Wari Llaqta )
  10. César Meneses Huayanay (Aliança pel nostre Desenroll)
  11. José Urquizo Màgia (Moviment Regional Gana Ayacucho)

Festivitats

• Carnestoltes de Ayacucho
• Semana Santa en Ayacucho

Història

Época prehispánica

Dins de la regió de Huamanga es troba la província de Vilcashuamán, a on es varen concentrar les activitats econòmiques lligades a l'imperi incaico, el qual va eixercir una dominació política i econòmica a partir de l'horisó tardà. En esta zona cèntrica es va instalar el sistema del mitmaqkuna, que consistia en desplaçar persones dels seus pobles d'orige per a integrar-les a la producció econòmica per mig del treball forçat. Huamanga conta en una gran diversitat ètnica tributària des de l'época prehispánica. En la cosmovisión andina, el principi de reciprocitat és el que organisa i manté un equilibri entre distintes societats a pesar de la dominació política.

Fundació espanyola i organisació colonial

La ciutat de Huamanga (corresponent a Ayacucho en l'actualitat) va ser fundada pels conquistadors espanyols en 1539. Es varen instalar des d'eixe moment les encomanes, els qui es varen encarregar de reproduir el sistema polític i econòmic del feudalisme europeu. Els obrajes instalats en la regió huamanguina varen contar en gran rellevància en l'implantació de negocis interns per la seua proximitat en ciutats cèntriques com lo varen ser Llima (capital del virreinato), Cuzco (antiga capital de l'imperi Inca) i Potosí que va contar en importants jaciments miners, crucials en l'economia mercantilista espanyola.

En ser fundada la ciutat de Huamanga, es va formar el cabildo en 1541, els membres del qual dirigien la zona per mig del seu alt poder econòmic i polític. Els cridats veïns es repartien les propietats a on eixercien la seua jurisdicció, i cada u contava en certa cantitat d'indis encomanats per a portar a terme alguna empresa. Per l'auge de la mineria en esta part del virreinato, la major part dels encomendero varen buscar participar en ella d'alguna manera, ya que representava considerables guanys.

Obrajes : desenroll econòmic

Varen ser els mateixos natius els qui varen construir els primers centres obrajeros en Huamanga. Els runas (persones en quechua) de la zona ya estaven familiarizados en un sistema similar al tributari. Al voltant dels anys 1570 i en continuïtat en el funcionament inca precedent, es va instalar el sistema de la mita que funcionava segons el treball forçat dels indis, els qui laboraban inicialment en els obrajes per a després ser desplaçats a mines com la de Potosí. Els treballadors dels obrajes varen ser sobretot tributaris, tenien que pagar imposts a partir de lo que ells mateixos produïen, o a partir del seu reduït salari. Este sistema va contribuir a mantindre una situació de dependència econòmica que assegurava el seu lloc en el sistema productiu encomendero.

Antonio de Vaig orar és un membre de la noblea de les illes Canàries que s'unió a les tropes espanyoles en Perú. Vaig orar va ser part del cabildo des de la seua creació. El seu perfil encomendero es distinguia ya que no era com a tal un conquistador, pero el seu títul de noblea li va permetre instalar-se en el cabildo com una figura influent, aplegant a ser regidor d'este. Va obtindre aixina numerosos recursos territorials i de mà d'obra en els quals va crear empreses que varen ampliar el seu patrimoni econòmic. Va fundar el seu primer taller : el obraje de Canària. Es va erigir en el treball dels hanan chillques, ètnia que va formar el seu repartiment. Les llegislacions obrajeras definides per la Real Audiència de Lima en autorisació del Consell de les Índies, no eren respectades pels encomendero. Estes no feyen menció de cap forma de salari per a la mà d'obra, la qual cosa els va deixar la total llibertat i poder de decisió. Açò va provocar conflictes entre els empresaris i les autoritats, el obraje de Canària va ser clausurat, pero immediatament despuix Antonio de Vaig orar va fundar junt en el seu fill, Gerónimo de Vaig orar, el obraje de Chincheros a on varen continuar en la seua activitat.

Hernán Guillén de Mendoza va ser un conquistador que es va instalar com a veí en Huamanga, a on va participar en el cabildo, del com va ser procurador en 1561. El ser part d'un cabildo significava poder damunt del ya adquirit com a encomendero, obtenint accés a més privilegis i recursos. Tenia baix el seu encomana a l'ètnia dels tanquigua, els qui es trobaven en Vilcashuamán, prop de la ciutat. Ahí va fundar el obraje de Sant Joan Evangeliste de Cacamarca. Les dures condicions laborals varen aplegar a tal nivell que varen provocar morts en cantitats desmesurades, generant una forma d'extinció de la força laboral. En conseqüència, Hernán Guillén es va quedar sense capacitat productiva, arruïnant la seua fortuna i les seues empreses.

Els obrajes se situaven en cossos d'aigua per a poder instalar una estructura essencial : el batán. Esta màquina era l'element distintiu dels edificis obrajeros, servix per a compactar les teles i funciona en l'energia hidràulica dels rius. Els assentaments obrajeros es formaven per una estructura quadrada els diferents quartos de la qual representaven una etapa distinta de la producció. L'estructura física mateixa dels obrajes estava construïda en l'idea de seguir un método productiu en cadena. Primer es trobaven els recursos de llana que eren minuciosament seleccionats, seguits per tallers de hilado, que manaven els fils preparats per a ser teixits i, finalment, el resultat era almagasenat.

Impacte social i demogràfic

L'organisació jerarquizada dels emprendimientos textils en Huamanga va seguir el model prèviament instalat pels incas. Mentres els espanyols varen impondre un método laboral d'alta demanda i de producció intensiva, es varen poder conservar certs aspectes dels organismes manufactureros textils. Els kurakas eren majordoms encarregats d'assegurar la presència, la comunicació i el bon funcionament del treball. Com la població obrajera era considerable, també varen requerir ajuda de quipucamayos els qui gestionaven aspectes econòmics, rendint contes en els quipus. Açò testifica una conservació de les formes antigues d'organisar les societats incas per mig dels sistemes contadors antics.

Les condicions insalubres junt en el desgast i la vulnerabilitat física dels treballadors varen generar un ambient apte per a l'aparició de malalties i epidèmies. Quan es va escomençar a demandar major calitat dels panys, la llabor es va tornar molt més minuciosa, precisa. Els treballadors, tenint que complir en certa cantitat de tasques al dia, tardaven més en realisar-les i eren severament castigats pels supervisors. La població en Huamanga i afores contava en aproximadament 40 000 tributaris en 1532, en 1570 eren 26 052 i en aplegar el XVII, eren 16 542. És dir que la crisis demogràfica va representar la pèrdua de més del 50% de la població nativa.

En els anys 1560 va sorgir el contramovimiento religiós del Taki Ongoy, a on diverses ètnia de la regió es varen rebelar davant els espanyols. Va ser una corrent que celebrava i enyorava a les cultures precedents a la presència espanyola. Els seus ritos i creències de procedència Wari i Inca varen reunir poblacions que també estaven relacionades en els obrajes de Cacamarca i Canàries. La manifestació del descontent en els obrajes va demostrar el resentiment d'els qui treballaven en ells. Com a resposta, els encomendero varen intentar dur una doctrina evangelista més marcada per a reduir l'amenaça que representava este tipo de moviments per a les seues produccions.

En els anys 1570, baixe el regne de Felipe II i en Francisco de Toledo com virrey, es varen portar a terme numeroses iniciatives per part de la Corona espanyola per a recobrar control sobre les activitats dominades pels encomendero. Un dels recursos va ser defendre els drets laborals i salarials dels treballadors tributaris. Despuix de numeroses visites a obrajes a través del virreinato (entre ells el de Cacamarca), es varen expedir cèdules llimitant la llabor forçada i establint reglamentacions salarials precises. Per mig de les reformes aprovades per la Real Audiència de Lima en 1584, la Corona afectava a l'economia en poder que tenien els encomendero en la regió de Huamanga. La clausura del obraje de Canàries es va realisar en causa d'estos voluminosos deutes salarials que tenien els amos Vaig orar.

Participació política de les dònes huamanguinas

A raïl del CAI, les dònes huamanguinas varen escomençar a participar en activitats polítiques i treballs designats dins de la seua comunitat en la finalitat de sobreviure i en la busca de justícia, per lo que la sororidad va estar present en tant es varen educar entre dònes en temes relacionades en la autofinanciación i el liderage. En esta nova participació comunitària de les dònes huamanguinas, l'educació i l'economia es varen posicionar com a ferramentes empoderantes, tals són els casos de les organisacions ANFASEP i gots de llet.

En el cas de l'ANFASEP, va servir com un mig per a denunciar davant l'Estat la vulneració als drets humans, la busca de justícia, aixina com la preservació de la memòria. Ademés, va anar un espai per a la formació i participació política comunitària de les dònes després del CAI, evidenciandose que les dònes tenien major protagonisme polític en espais separatistes, puix les seues veus varen ser més influents en les decisions futures d'esta organisació. Per un atre costat, va funcionar com un centre educatiu de autosustento i independència econòmica, lo que posteriorment va servir per a que anaren agents actives de la seua comunitat, formant inclusivament, part de consells directius.

Antecedents de la participació política de les dònes Huamanguinas

Estructura de dominació cap a la dòna andina

La cultura patriarcal es definix per relegar a la dòna a rols subalternos dins de l'estructura social en la que es desenvuelve. En el context de la cultura andina, esta subordinació femenina es manifesta com una arraïlada tradició en estes comunitats. La dòna andina peruana ha experimentat la dominació masculina com una faceta inherent a l'organisació social basada en gèneros, a on el seu confinament a l'àmbit domèstic també s'inscriu en una tradició ancestral.

Pel que fa a la societat ayacuchana, la dòna no ha segut aliena a tindre que afrontar la cultura patriarcal, puix no obstant es va donar la lliberació de la colónia, va seguir sent la subordinada a merced de un varó. Es menciona, com a evidència de lo abans expost, que per als ayacuchanos hi havia una necessitat de definir i determinar les característiques dels seus habitants després de l'emancipació, encara que no existien lleis o normes que buscaren la lliberació de les dònes, sent víctimes d'amenaces, censura i prejuïns que les varen relegar a àmbits inferiors al dels varons.

Es veu llavors que la societat ayacuchana subordina les dònes a rols específics, llimitant-les al recapte de la llar. Encara que existixen térmens de classificació social per als ayacuchanos, la dòna queda exclosa d'estes categories en ser considerada com un subjecte subyugado.

Per un atre costat, les dònes eren considerades com “no treballadores” pese a que tenien al seu càrrec les tasques domèstiques i atres funcions com dedicar-se a les vendes, la qual cosa reflectia una jerarquia de gènero. Com a conseqüència d'això, no accedien ni a fonts de poder ni a l'educació Ademés, existixen regles, normes i valors culturals que determinen la divisió del treball a l'interior de l'unitat familiar. Estes regles es rigen per criteris d'equilibri en l'us de mà d'obra familiar, per lo que les dònes casi mai han pogut assumir els treballs designats al sector masculí És d'esta manera que es desenrollava la dòna ayacuchana dins de la seua cultura ans que s'inicie el Conflicte Armat Intern (CAI), baixe un context de subordinació per causes de la cultura patriarcal costumista.

També, algunes de les llabors recurrents que realisa la dòna ayacuchana dins de l'estructura social és encarregar-se de l'almagasenament d'aliments i de llabors de transformació. Estes llabors es relacionaven en els moments de carestia, segons el periodo agrícola d'acort a la presència de les pluges i maneig de l'aigua. Estes eren les úniques funcions que podia desenrollar la dòna dins de les distintes províncies ayacuchanas com la seua capital, Huamanga.

A pesar de ser una província en a on existien un gran número d'intelectuals, solament tenien propostes de desenroll basats en els beneficis cap al propi home i en respectar la tradició d'exclusió patriarcal.  En dita societat, la dòna llauradora participa en totes les tasques del cicle agrícola o pecuari, ademés està especialisada en les activitats que exigixen desenroll d'activitats pràctiques D'eixe modo, la dòna dins de la capital de Ayacucho, de la mateixa manera que en atres regions andinas del Perú: solament es dedicava a càrrecs inferiors al varó.

Nou rol educatiu en els 70's

A pesar dels pensaments basats en estereotips, en la década dels 70 es comença a implementar una educació que otorgava a les dònes un rol crucial d'acort en les demandes de la nova realitat, ya que elles varen començar a generar vies per a elevar i transformar les seues potencialitats personals i intelectuals, al punt de considerar-se més capaços i independents per a sí mateixes. Aixina, la dòna ayacuchana, va tindre una agència important en redefinir el seu rol en la societat. Va ser per això que l'incorporació activa de les dònes en la societat es va donar gràcies a l'educació.Dits ideals, reflectien cuestionamientos per part de sectors socials tradicionals, puix es qüestionaven suposts que llegitimaven i naturalizaban l'inferioritat de la dòna sobre els varons

És aixina que es pot considerar que a partir de les reformes educatives que es realisen en la década dels xixanta, dins de la ciutat de Huamanga, és que es vol generar un nou ideal de la dòna, en la qual s'especifica que esta té una funció de intelectualidad i forma part del progrés social. En això s'eixecuten noves mirades entorn a la maternitat i el conte dels fills com un antecedent històric per mig de l'educació, pero que no va tindre major repercussió dins de la seua estructura patriarcal. Per causa de l'educació, comencen a forjar nous pensaments polítics, és aixina que comencen a gestionar certs centres d'ajuda com els clubs de mares que varen aumentar a nivell rural com una resposta a la violència produïda durant el CAI. Esta organisació estava conformada per dònes en la capacitat de propiciar respostes colectives entorn a la defensa dels drets humans i front a la necessitat de sobrevivencia. D'eixe modo, a partir de la intelectualidad és que es començava a desenrollar una participació de la dòna ayacuchana en les seues comunitats abans de l'inici de el CAI, pero solament varen ser algunes d'elles, ya que la gran majoria afrontava l'inferioritat de la cultura patriarcal andina.

Participació política de les dònes Huamanguinas en l'actualitat

A partir de la violació dels drets humans cap als pobladors de Ayacucho durant el periodo de el CAI és que les dònes comencen a formar una nova forma de participació dins de la seua comunitat. La participació comunitària és un procés social en el que grups específics identifiquen problemes en la comunitat i busquen solucions. Esta sorgix com un modo en el qual els pobladors d'una certa comunitat lluiten per a poder afrontar problemàtiques de distinta índole social, en el cas presentat, com a conseqüència de la vulneració dels drets humans de les dònes ayacuchanas.

Entre les raons que varen dur a una nova forma de participació de les dònes de Huamanga es troben els impactes de la violència, ya que moltes varen perdre a esposos i fills. Com a resposta, varen escomençar a desenrollar resistència i a treballar juntes per a protegir-se a sí mateixes, a les seues famílies i a la seua comunitat. A través de la solidaritat i la cooperació en atres dònes, buscaven assegurar la supervivència familiar, el respecte als drets humans, posar fi a la violència, buscar la veritat i la justícia, i esforçar-se per construir una cultura de pau. D'esta manera, la primera acció en les seues comunitats va ser formar una cooperació entre elles com una manera d'enfrontar la violència que estaven experimentant.

Això, no significava que deixen d'existir factors socioculturals que desfavorixen la participació de la dòna, com lo són els estereotips relatius a la divisió de treball, explicats anteriorment. Pero tal forma canvia dins de la societat ayacuchana durant la violència dels 80's, ya que en aquell periodo no es genera una lliberació de la dòna per conseqüència d'una independència acadèmica com en les zones urbanes, sino com un fet forçat per les causals de la violència durant dit periodo. És més, moltes de les dònes que varen ser víctimes de violència varen tindre que assumir nous càrrecs dins de l'estructura de la seua societat a pesar dels traumes adquirits. Dins de les accions que varen cometre lo més resaltante és la seua participació política per a poder començar a forjar el reclam dels seus drets davant l'Estat per la desaparició dels seus esposos i fills.  

En eixe sentit, les dònes ayacuchanas que durant el CAI comencen a ser designades al front familiar, varen ser les que major esforç varen fer per a desenrollar capacitats en la finalitat de protegir a la seua família i salvar-se dels abusos. Aixina mateix, les dònes viudes de distintes províncies com Vilcashuamán, Accomarca i Huambalpa comencen a realisar accions que eren pròpies dels varons, com el treball en la chacra (elles mateixes estaven obligades a treballar-les) D'eixa manera, comencen a tindre nous rols dins de la seua estructura social, com el treball d'agricultura que era propi del varó.

Nova responsabilitat en l'Economia de la dòna Huamanguina

En lo que respecta a l'economia, la dòna ayacuchana comença a tindre una participació activa. Les dònes, com a conseqüència de la vulneració de drets humans que varen sofrir, varen generar noves formes de autodesarrollo dins de la societat ayacuchana.D'eixa manera, esta comença a assumir el rol de proveïdora de les seues llars, tasca que era característica dels varons fins a abans de l'inici dels 80's.

Nova responsabilitat política de la dòna Huamanguina- Comités d'Autodefensa

Sobre responsabilitat política, es varen crear els comités d'Autodefensa (CADs), grups paramilitars armats en les Comunitats Llauradores i Natives, i Centre Poblats Rurals . A pesar de que estos CADs varen ser influenciats pels militars els qui varen impulsar al agrupamiento dels llauradors en Centres Poblats i a organisar-se en Comités de Defensa Civil, en el marc de la agudización de la violència i militarisació de la regió, la dòna comença a participar d'estes agrupacions.

Aixina mateix, dins dels CADs les dònes, davant la falta de varons en la comunitat elles, s'encarregaven de les llabors com la producció. Aixina, les dònes viudes o fadrines participaven dels CADs, pero en funcions de subordinació (preparant els aliments o en vigilàncies nocturnes). Per eixe motiu, es considera que les dònes tenien un paper important dins dels CADs, ya que per les nits complien funcions de vigilància i informaven sobre els acontenyiments que passaven.És d'eixa manera que dins del context de el CAI la dòna ayacuchana comença a tindre una participació activa dins de la seua comunitat tant de forma social com a econòmica.

Creació d'Institucions liderades per dònes

Després de el CAI les dònes huamanguinas que varen quedar viudes varen començar a crear distintes organisacions en la finalitat de poder realisar entre elles un conte i respal mutu. Varen formar juntes directives per a poder denunciar davant l'Estat tota la vulneració dels drets humans de les que havien segut víctimes. Consolidant, aixina, una nova participació ciutadana dins de totes les llimitacions que tenien.Abans les dònes tenien escassa participació des dels seus inicis, ademés eren excloses de les activitats públiques: “Des de més abans, era pijor, a l'inici era pijor ni en res estàvem les dònes, el varó res més, i la dòna no estava en res […] per a l'assamblea, a les dònes que tenien esposos no les rebien, dien per a que participen els seus esposos (Uma)” Pero, després de culminat el conflicte, varen prendre consciència de que la lluita individual no era suficient, per lo que varen començar a organisar-se i es varen constituir com les protagonistes principals de la defensa dels drets humans. Aixina, varen gestionar la busca dels desapareguts i la preservació de l'integritat física de la comunitat. Per això, es varen movilisar marches en la finalitat d'instaurar la pau i exigir justícia a les institucions corresponents.

D'eixe modo, es varen començar a eixecutar dins d'Ayacucho diverses activitats gestionades per famílies i grups associats, per actors interns, que treballen des de la comunitat, com els gots de llet o menjadors populars. Ademés, les dònes comencen a elaborar accions que es desenrollen des de l'exterior, cap a la comunitat, com a programes socials Qaliwarma, Pensió 65, PAIS (tambo). Estes són dirigides, en la seua majoria, a les dònes. Com expressa la senyora Uchuy: “en la majoria dels programes més que res treballen les dònes, per eixemple, en el programa Breçol Més, Junts, en estos estan i treballen les dònes”.  Estos espais varen començar a contar en una forma d'organisació definida i en una junta directiva constituïda per les mateixes dònes.

ANFASEP

Dins de les organisacions polítiques que varen formar, la més important que es va crear va ser ANFASEP l'Associació Nacional de Familiars de Seqüestrats, Detinguts i Desapareguts del Perú, esta una forma de representació política liderada per dònes viudes i òrfenes, com a resposta de les desaparicions forçades. Específicament, el 2 de setembre de 1983 és la data en a on les dònes ayacuchanas decidixen formar ANFASEP. Com a conseqüència d'esta organisació, pocs dies despuix els seus principals líders varen viajar a Lima per a poder denunciar davant l'Estat per les seues víctimes desaparegudes, varen realisar una protesta en el camp de marte en a on es varen trobar en un senador ayacuchano que les va poder assessorar llegalment per a que realisen les gestions necessàries D'eixe modo és que es comença a fundar dita associació com a part de la participació política de la dòna.

Dins de ANFASEP, la participació de les dònes es basava en fer valdre i reclamar pels seus drets: seguir buscant, fer marches de protesta, marches de sacrifici a Lima, reunions en les autoritats, presentar documents per a reclamar els seus drets, ser reconeguts i alcançar la justícia.Ademés, dita associació representa als seus interlocutors a través d'una dualitat, per un costat, està la dinàmica inicial, seguir cridant a la lluita i a seguir marchant; pero també estan representades com a dòna víctima, doliente i abatuda.Aixina, en la formació d'esta entitat és que les dònes tenen una participació política comunitària que s'ha seguit fins a l'actualitat. Fundat en l'objectiu de poder fer respectar els seus drets, reclamar justícia davant els abusos dels que havien segut víctimes.

És per eixe motiu que la ANFASEP servix com un lloc segur en el que les dònes poden contar les seues experiències, “la senyora Isabel, de Pampacangallo, va senyalar que se sentia ben perque ya està familiarizada en els integrants d'ANFASEP, hi ha informació, i conversen entre elles”. I la senyora Rosa de Muyurina va dir que se sent ben alegre perque compartix els seus problemes en el grup, i rep “eixa paraula d'alé i respal moral”. D'eixe modo, per mig de dita organisació és que les dònes tendixen a tindre major presència en els espais que són dirigides per elles mateixes o els que són impulsats per actors externs a la seua comunitat, a través d'activitats dirigides a la població en general, i atres orientades exclusivament cap a les dònes. Sobre lo últim, les institucions capaciten a les dònes per a desenrollar el seu enfortiment, millorar les seues habilitats manuals artístiques i creatives i mantindre-les informades És dir, estos espais es creen dirigits exclusivament a dònes.

Sobre el seu financiamiento, ANFASEP sempre va enfrontar llimitacions de recursos, carint de fondos suficients per a portar a terme la seua lluita contra les injustícies que sofrien. Des de 1984, estes dònes es varen unir a atres organisacions com el Servici de Pau i Justícia (SERPAJ) o la Comissió Episcopal d'Acció Social (CEAS), pero en resultats llimitats per la discriminació estatal. Este periodo va marcar l'inici de la seua fase d'enfortiment.Ademés, ANFASEP va tindre diverses esferes que varen promoure mecanismes i espais de participació. Per eixemple, l'Assamblea comunal va ser fonamental per a la junta directiva comunal, sent el lloc principal a on s'abordaven assunts i problemàtiques comunals. Estes assamblees varen servir com a espais de delliberació, a on es prenien decisions, s'alcançaven acorts i informes.

Vore també

• Departament de Ayacucho
• Organisació territorial del Perú

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Huamanga.
• INEI Perú