Orige dels mapuches

El orige dels mapuches és la descripció de la forma en que els ancestros de dit poble indígena, o els aborigen que es poden denominar ya pròpiament mapuches, es varen originar en o varen aplegar al territori mapuche.

Hipòtesis

Algunes hipòtesis, en diferents graus d'acceptació, són:

• En 1909 l'antropòlec austríac Osvaldo Menghin va propondre que els mapuches s'haurien originat en l'Amazònia i que haurien emigrat, passant pel centre d'Argentina i creuant la cordillera dels Andes. La seua hipòtesis se sustentava en les traces culturals, semblants als d'un subgrup de l'Amazònia.
• En 1921 l'arqueòlec, etnólogo i folclorista Ricardo E. Latcham va postular que els mapuches haurien migrado originalment de la pampa argentina i haurien entrat a l'actual territori chilé a través dels passos andinos. Esta hipòtesis afirmava que era un poble guerrer i seminómada que s'hauria introduït com una falca entre els picunches i huilliches, pacífics i sedentaris, fins a llavors units en cultura i territori. Este poble guerrer s'hauria ubicat entre els rius Biobío i Toltén. Per a l'acadèmic, hi hauria hagut dos poblaments:
  • el primer de peixcadors i mariscadores a lo llarc de la llínea costera que haurien evolucionat a una cultura de caçadors-recolectors, i
  • el segon, en el que al primer poblament s'hauria sumat un poble procedent del nort, molt més cult i que coneixia be el treball agrícola i ganader, ademés dels teixits i l'alfarería.

Per mig de migracions successives, estos grups s'haurien traslladat al sur d'Amèrica dominant a les comunitats primitives de Chile i imponent-los les seues costums, religió i la seua llengua, el mapudungun —encara que també hi ha partidaris de que els invasores haurien adoptat la llengua i part de la cultura dels seus veïns—. Posteriorment, el hipòtesis de Latcham va ser recolzada per l'historiador Francisco Antonio Carrasca, lo que la va popularisar en passar a ser de domini públic a través dels antics texts escolars de història. Segons el historiador Clímaco Hermosilla, les teories de Ricardo E. Latcham seguixen en plena vigència.

• En 1925 Tomás Guevara va plantejar un desplaçament de nort a sur per part de grups de mariscadores i peixcadors, d'afinitat en la cultura Tiahuanaco, indicant que les diferències culturals entre els grups mapuches del nort, centre i sur s'expliquen pel contacte en pobles estrangers invasores —és dir, els inques en el XV i els espanyols en el XVI—.

• L'arqueòloga Grete Mostny va afirmar que hi havia una conexió entre les primeres manifestacions agroalfareras descobertes en la zona sur, les troballes arqueològiques relacionades en la cultura El Molle de la zona de les valls travesseres i les primeres cultures del noroest argentí.
• En la década de 1980, un grup de treball liderat per Francisco Rothhammer va confirmar l'existència de migracions de nort a sur en el poblament de Chile basada en mides craneométricas.
• El historiador argentí Roberto Porcel va adherir a el hipòtesis del ___protected_title_0___ dels mapuches, calificant-los com aymaras que s'haurien desplaçat al sur de Chile per les guerres entre l'Antisuyo i el Contisuyo. Ademés, senyala que pehuenches i tehuelches serien originàriament argentins.^{Verificació fallanca}

D'estes hipòtesis, la de Latcham va ser la que va guanyar popularitat fins a la segona mitat de el XX; ^{cita requerida}. ^{cita requerida}.

Senyes arqueològiques, llingüístics i genètiques

Senyes arqueològiques

Existixen diverses cultures testimoniades arqueológicament en Chile en el territori històric ocupat pels mapuches:

• El complex arqueològic del Vergel, datat entre el XII i el XVI, mostra una cultura del periodo agroalfarero tardà de Chile. Donada la rodalia de dates als primers mapuches registrats històricament i la coincidència de la regió geogràfica sembla prou segur que el complex del Vergel des dels seus inicis es deguera a gents de llengua mapudungun. Esta cultura té un antecedent:
• La cultura Aconcagua, datada entre els sigles X i XVI, era una cultura neolítica tardana o periodo agroalfarero intermig que ocupava la regió compresa entre els rius Aconcagua pel nort, especialment el cridat vall de l'Aconcagua, i el Cachapoal pel sur, quan es va produir l'aplegada dels espanyols. Esta cultura es va vore antecedida a la seua volta per:

• La cultura Pitrén, datada a partir de el VII, i per tant pertanyent al periodo agroalfarero primerenc de Chile. Les comunitats compreses baix esta denominació es varen ubicar entre el riu Biobío i el llac Llanquihue, ubicat en la regió dels Lagos.

Senyes etnogràfiques i llingüístics

Els mapuches històrics no eren completament homogéneus ni cultural ni llingüísticament, existint algunes diferències menors entre ells. Els mapuches en sentit ampli engloben als cridats picunches (grups septentrionals) i huiliches (grups meridionals), si ben etnográficament poden trobar-se més divisions:

• Picunches
  • Huaycoches o mapochoes, picunches del vall del Mapocho, a on es va fundar la ciutat de Santiago,
  • Promaucaes, picunches de les conques del Maipo i el Maule.
• Mapuches (pròpiament tal) o araucanos
  • Araucanos, grup de la costa de Arauco, l'apelatiu de la qual (dau pels espanyols) es va estendre a tots els atres grups.
  • Lafkenches o costinos (mapuches de la costa des del Biobío a Valdivia).
  • Nguluches (mapuches de les valls de L'Araucanía i Valdivia).
    • Arribanos o wenteche.
    • Abajinos o nagche.
• Huilliches
  • Cuncos, subgrup coster.
  • Llanistas, subgrup de l'interior.
  • Veliches, subgrup de Chiloé.
• Grups araucanizados (Chile oriental i Argentina)
  • Pehuenches (pobles araucanizados dels Andes)
  • Ranqueles (poble pampeano araucanizado).
  • Salineros.
  • Manzaneros.
  • Puelches araucanizados.
  • Tehuelches araucanizados.

Llingüísticament, el mapudungun (en una varietat meridional divergent cridada chesungun), la llengua dels mapuches, és una llengua aïllada. Això significa que no existix un parentesc provat en atres llengües ni de la regió ni de fòra d'ella. Si be han existit numeroses propostes de possibles parentesc, típicament comparacions en gününa yajič (puelche) o en les llengües chon, la revisió d'eixes propostes sugerix que no existix cap parentesc en eixes llengües regionals.

Atres parentesc proposts, que mai varen tindre gran acceptació i hui es consideren completament descartats, són les propostes de Louisa Stark i Eric Hamp, a principis dels anys 1970, en llengües de Mesoamérica o en l'igualment abandonada proposta de considerar-la part de les llengües yungas. Lyle Campbell discutix estes propostes i mostra contundents evidències que les fan inviables. Més recentment Mary R. Key (1978) va propondre una possible relació en atres llengües de Chile meridional: el kawésqar i el yagán (les propostes de Key ademés relacionen estes llengües en llengües de Bolívia i Perú, que tampoc han tingut cap acceptació). Joseph Greenberg va reprendre sense molt èxit algunes de les propostes anteriors conjeturando un grup andino a on va situar al mapuche junt en alguns dels grups mencionats anteriorment. Aixina, la major part dels especialistes considera que el mapuche és una llengua no emparentada en cap atra llengua coneguda.

Senyes genètiques

En poblacions natives d'Amèrica i Extrem Orient hi ha zones de predomini del haplogrupo B, en este mapa marcades de color vert.

Les poblacions d'indígenes andinos i chilens mostren un excés d'alels poc freqüents sobre lo trobat en la part oriental d'Amèrica del Sur. Açò succeïx quan la població d'una regió està en continu aument, lo que és compatible en el fet de que la regió andina tenia les majors densitat de població des del sorgiment de les societats agrícoles complexes cap al 4000 a. C., mentres que les poblacions del restant del continent estaven més fragmentades i en general tenien un menor nivell de desenroll socioeconòmic i demogràfic.

Les senyes arqueològiques i genètics sugerixen que les poblacions humanes haurien entrat en Sudamérica durant el pleistoceno. Ademés, les senyes de difusió genètica provable sugerixen que la regió andina des de molt antic va deure ser la més poblada, lo que també és sugerit per les senyes arqueològiques.

Algunes senyes adicionals mostren que els mapuches i els yaganes no presenten casi mai l'haplogrupo A (ADNmt), mentres que l'haplogrupo B (ADNmt) és escàs. En canvi, entre els pehuenches, estos haplotipos sí es presenten, lo que apunta a que els pehuenches tenen un orige diferent al dels mapuches, lo que concorda en l'idea de que en part els pehuenches són un grup mapuchizado. Aixina i tot, el restant de haplogrupos trobats en pehuenches i mapuches mostren menor distància entre sí que en les poblacions del sur de Chile.

Una investigació de l'Universitat de Tarapacá, liderada en 2019 pel doctor en genètica humana Francisco Rothhammer Engel —premie nacional de Ciències Naturals en 2016—, va concloure que:

• «efectivament va existir fluix gènic de l'Amazònia a la població mapuche a través d'a lo manco dos vies migratòries, una utilisant els territoris que actualment ocupen Perú i Bolívia (terres altes) i l'atra en forma independentment a través de Bolívia (terres baixes) i Argentina (nort)»; és dir, fa mils d'anys va haver desplaçaments i mescla poblacional de grups de l'Amazònia, els Andes centrals, Chile i Argentina;
• el poblament inicial de Chile va ocórrer de nort a sur;
• hi ha proximitat genètica entre pehuenches, mapuches, huilliches, tehuelches, alacalufes, yaganes i onas; i «els huilliches són genèticament indistinguibles dels tehuelches».

Vore també

• Expansió mapuche

• Araucanía (regió històrica)
• Calfucurá

Bibliografia

• (2002) Jorge Calbucura (ed.). Usos i mecanismes lliteraris en el discurs mapuche - Des dels ___protected_title_1___ a la nova poesia, Ñuke Mapuförlaget. ISBN 91-89629-07-8.
• Bengoa, José (2003). Història dels Antics Mapuches del Sur. Des d'abans de l'arribada dels espanyols fins a les paus de Quilín, Santiago de Chile: Ed. Catalonia. ISBN 9789568303761.
• Bustamante Díaz (2007). Rupestreweb (ed.). Aplicació del concepte entorn a l'anàlisis i interpretació dels llocs Els Mellizos i Les Bellacas, Alt Riu Illapel, IV Regió, Chile..
• Hidalgo (2000). Prehistòria: des dels seus orígens fins a les albors del la Conquista, Santiago de Chile: Editorial Andrés Bell. ISBN 9789561308794.
• Latcham, Ricardo E. (1936). La prehistòria chilena, Santiago de Chile: Oficina del Lliure.
• (1960) Cultures precolombinas de Chile, Santiago de Chile: Editorial Universitària.
• (1996) Centre d'Investigacions Diego Fancs Arana (ed.). Introducció a l'etnohistoria mapuche, Santiago de Chile: Direcció de Biblioteques, Archius i Museus. ISBN 9789562440523.