Anar al contingut

Araucanía (regió històrica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Araucanía (regió històrica)» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 25 de setembre de 2024.
Mapa de la Araucanía entre el riu Biobío i el Valdivia en 1870.
El Chile Araucano, descrit entre el riu Biobío i el Valdivia, en el pla General del Reyno de Chile en l'Amèrica Meridional d'Andrés Baleato de 1793.

Araucanía, Arauco, Estat d'Arauco,[2] Estats d'Arauco[2] i Chile Araucano[4] són els noms que se li va donar a la zona i aliança d'aillarehues mapuche adjacent a la cordillera de Nahuelbuta en el sur de Chile durant els periodos de la conquista i colónia.[6]

Etimologia

S'ha postulat que «Arauco» podria derivar d'una castellanisació de la paraula mapuche ragko, 'aigua gredosa', que els espanyols haurien usat per als habitants d'un lloc cridat aixina i que despuix per metonímia s'hauria estés a tots els restants pobles de l'àrea.[7] Ademés el nom «araucano» té el seu orige en el poema épico publicat en 1569 La Araucana d'Alonso d'Ercilla i Zúñiga.

Història

Mapa de Chile de 1635 en a on ix «Arauco» entre els noms.

Despuix del gran alçament de moluches i huilliches, ocorregut despuix de la batalla de Curalaba en 1598 durant la guerra d'Arauco, els espanyols varen ser expulsats de la ribera sur del riu Biobío. Despuix de moltes décades de guerra adicional, els rius Biobío i Toltén varen ser reconeguts com els llímits de la Araucanía pels espanyols. En un començ, la Capitania General de Chile va denominar a la zona limítrofa nort en la Araucanía com «La Frontera», per a despuix cridar aixina, per extensió, a tot lo que s'entén hui com la regió històrica de la Araucanía, incloent el llímit sur.

Parlaments com el de Quilín, i posteriors reconeixen l'autodeterminació dels indis de Chile,[8][9] la seua plena autonomia front a la Corona de la que són súbdits, el que en les seues regions els espanyols no podien governar ni poblar, encara que sí intentar evangelizar. Per això estos territoris no eren considerats com res nullius (cosa sense amo), per part de potències estrangeres.

En les notes del mapa del marí hispà Andrés Baleato es referix a la regió d'esta forma:

... els noms del qual van escrits en lletra de Carmin, són les que aparenten amistat en els Espanyols. En elles estan comprehendidos els Araucanos que es troben entre el Rio Viovio i el de Valdivia. Estos dividixen tot el seu Pais de N. a S. en quatro Uthanmapus o Principats paralels i casi d'un mateix ample als quals nomenen segun les seues situacions respescto a la Mar i a la Cordillera dels Andes, açò és, al G. criden Lauquenmapu o Pais Martitimo; a l'H. Lolgunmapu, o Pais pla; a l'I. Ynapiremapu o Pais subandino, i al J. Piremapu o Pais Andino. A cada Uthanmapu ho dividixen en cinc Aillarehue o Províncies, i cada Aillarehue en nuebe Rehues o Prefectures. El Principat Maritimo Comprehende de Septentrion a Mediodia les Províncies d'Arauco, Tucapel, Yllicura, Boroa, Nagtolten: el Principat pla abrase els d'Encol, Purén, Repocura, Maquehue i Marieta; el Subandino conté les de Marbén, Colhue, Chacaico, Quecheregua i Guanabue, i en el Principat Andino es conten totes les valls de la Cordillera situats dins de les seues llimites.[10][11]
Andrés Baleato, 1793

Actualment, esta regió correspon aproximadament a la regió de la Araucanía, i a la província d'Arauco, i al sur de les províncies de Concepció i de Biobío en la regió del Biobío.

Vore també

Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  2. ↑ 2,0 2,1 [1]. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «FOOTNOTEZavala CepedaDillehay434» está definido varias veces con contenidos diferentes
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  4. ↑ «La fundació de la frontera hispà-mapuche en el Biobío d'Orde del Rei: 1612». Scielo. Consultat el 2022-11-28.
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  6. ↑ [5].
  7. ↑ «Història general de Chile. Capítul tercer» (en és). www. cervantesvirtual. com. Consultat el 2 de juliol de 2018.
  8. ↑ «AMBROSIO O´HIGGINS I ELS PARLAMENTS HISPANOMAPUCHES, 1771-1803: POLITICA INDÍGENA, ESCRITURA ADMINISTRATIVA I MEDIACIÓ LINGÜÍSTICOCULTURAL EN L'ÉPOCA BORBÒNICA CHILENA». Memòria Americana. Quaderns d'Etnohistoria. Consultat el 3 d'abril de 2024.
  9. ↑ «Tractat hispà-mapuche de Negrete de 1803». Universitat de Buenos Aires.
  10. ↑ Pla General del Reyno de Chile en l'Amèrica Meridional d'Andrés Baleato (1793)
  11. ↑ [1]

Bibliografia

  • (2010).«El "Estat d'Arauco" front a la conquista espanyola: estructuració sociopolítica i ritual dels araucano-mapuches en les valls nahuelbutanos durant els sigles XVI i XVII».Chungará, Revista d'Antropologia Chilena.42(2)
433-450.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Araucanía_(regió_històrica)&oldid=1578949»