Coquimbo

Coquimbo

Coquimbo és una ciutat portuària i comuna de la província del Elqui, Regió de Coquimbo, en el Nort Chic de Chile. Llimita a l'oest en el oceà Pacífic, al nort en la comuna de La Serena, a l'est en la comuna d'Andacollo, i al sur en la comuna d'Ovalle. Forma part de la Conurbación La Serena-Coquimbo. Dins del seu territori es troben les localitats de Totorallo, Tongoy i Guanaqueros, conegudes per les seues plajas i balnearis, junt a coneguts resorts com Les Tacas i Port Veler.

Toponímia

L'orige del topònim «Coquimbo» ha segut discutit durant molts anys. A l'arribada dels conquistadors espanyols, este nom era utilisat per a denominar la vall situada en la part baixa del vall del Elqui, a on segons els cronistes espanyols residiria el apunchic o governador Anien, per la conquista incaica d'estes terres. És per açò que, si ben el nom podria procedir d'alguna de les poblacions oriundes que varen habitar els voltants, com els changos o els diaguitas, la teoria més acceptada senyala que provindria del quechua qullqi tampu (‘tambo d'argent’), que posteriorment mutaría a qullquimpu, cuquimpu o coquimpu fins a aplegar a la paraula «Coquimbo».

Per la seua importància política i llogística, el nom es va estendre per a denominar la baïa, La Serena i la regió des d'époques colonials, per a recaure finalment a mitan del XIX en el port de la baïa de Coquimbo.

Història

Artícul principal → Història de Coquimbo.

Pla del port de Coquimbo, 1850. Tomás Bland Garland.

La zona ocupada per esta ciutat (baïa i cerros) va ser habitada per indígenas, que la varen utilisar com morada i lloc de peixca. Tant Pedro de Valdivia, quan ho va creuar en la seua expedició en direcció a la futura Santiago (relatant-ho aixina en una carta al rei Carlos V en l'any 1550), com Juan Bohón en fundar La Serena, varen coincidir que era un bon lloc per a establir un port. Les bondats de les seues costes varen ser també descrites en les bitàcoles de diversos navegants i corsarios de l'época, tals com Bartolomé Sharp (que va desembarcar en les seues costes en 1680) i Edward Davis (en 1686). Segons pareix, la primera ama de les terres que ocupa este port hauria segut Isabel Beatriz Colla, producte d'una herència. No obstant, va anar Bernardo Álvarez de Tobar, escribano del Cabildo de La Serena, qui va solicitar la propietat d'estos terrenys a la Real Audiència, basat en la seua víncul matrimonial en donya Isabel. Anys més vesprada, va passar a ser domini d'Agustina Álvarez de Tobar que, en 1670, va vendre una porció de dit terreny a Juan Álvarez i Dellà. Este últim, en 1710 va vendre, a la seua volta, una part al convent de Sant Francisco, que ho va mantindre com una capellanía.

Erro al crear miniatura:

Pla de Coquimbo (1895).

Al començament del XIX (1825) el port de Coquimbo era descrit com un lloc pràcticament deshabitat salve per alguns empleats de l'aduana. Açò es devia provablement a l'absència de servicis bàsics d'habitabilitat com l'aigua dolça per a beure, la qual devia ser transportada en recipients des de la quebrada de Peñuelas per a l'us domèstic dels escassos pobladors. En les següents décades el port va tindre un creiximent poblacional mínim. En este mateix periodo gran part dels terrenys del port pertanyien a Pablo Garriga Martínez; a la seua mort en 1833 estos terrenys varen ser traspassats a la seua esposa Buenaventura Argandoña Subercaseaux, la qual cap a 1840 donó les terres per a edificar la futura plaça d'Armes, el cementeri, la primera escola pública i la iglésia de Sant Pedro, construcció que ella mateixa va finançar. Ademés va cedir els seus drets d'aigua per a abastir a la població.

En 1850, durant l'administració de Manuel Bulnes es varen aprovar els plans per a la vila del port. L'instalació del ferrocarril en 1862, que ho va unir als jaciments minerals de l'interior (Fundició Lambert), les fundició de coure i l'instalació de l'aigua potable per a la població en 1865 varen permetre un creiximent sostingut del poblat. A mitan de sigle es va construir la Iglésia de Sant Pedro, el principal centre religiós de la localitat. Després en el govern de José Joaquín Pérez Mascayano, per mig d'una llei de 24 de setembre de 1864 es va crear el Departament del port de Coquimbo. La Municipalitat de Coquimbo va ser creada el 12 de maig de 1865, sent José Joaquín Edwards Ossandón el seu primer alcalde. Se li va otorgar la calitat de ciutat el 4 de setembre de 1879, durant el govern d'Aníbal Pinte.

Francisco Astaburuaga va escriure en 1899 en la seua Diccionari Geogràfic de la República de Chile sobre elloc:

Coquimbo (Port de).-—Ciutat capital del departament del seu títul, en un dels millors ports de Chile. Yacer en els 29° 57' Lat. i 71° 22' Lon. sobre la marge del fondo suroest de la bella baïa del seu mateix nom. Deixa cap al NE. i á la seua vista la ciutat de la Serena i á una distància de 15 quilómetros, orillándose la curvidad d'eixa baïa per una plaja d'excelent huello; pròxima á la qual seguix també un ferrocarril d'iguallongitut, que aixina mateix comunica abdós poblacions. La del port conté 6,270 habitants, en caseriu regular assentat sobre un pla llongitudinal entre la baïa o fondeadero per l'I. i una llínea d'altures peñascosas per l'O. que terminen al NNE. en la punta de la Tortuga en que s'alça el far del port á 38 metros del nivell de l'aigua; estenent-se els seus carrers en eixa direcció, tallades per atres més curtes que donen á la baïa. Posseïx un bon edifici d'aduana, conclós en 1855, en el seu corresponent moll, una iglésia en la advocación de Sant Pedro, erigida en parroquial en 28 de novembre de 1857, oficines de registre civil, correu i de telégraf, cinc escoles gratuïtes, establiments de fundició de minerals, uns atres de comerç, &c. Conté també l'estació de terme del ferrocarril que va á la Serena i del que partix cap al S. en direcció á la ciutat d'Ovalle, el qual va quedar corrent en agost de 1862 fins a la costera de les Cardas. Deixa veïns pel seu costat del sur la baïa de la Ferradura i port de Guayacán. El seu títul de ciutat ho va autorisar l'ordenança de 4 de setembre de 1879.

El bombardeig de l'esquadra fondejada en Coquimbo, en 1931.

A partir del tercer quarto del XIX, les exportacions de coure cap a Swansea, l'indústria i el comerç duta per britànics, nortamericans i francesos fan créixer la ciutat ràpidament. Es constituïx el caixco històric del port per mig de l'arquitectura en fusta dels "carpinteros de mar", actualment posada en valor com una zona turística, gastronòmica i cultural, denominada "Barri Inglés". Este periodo de bonança decau en l'auge del salitre en el nort gran, els agotament dels minerals de coure i definitivament en la crisis de la década del 30. En 1922 la zona va ser afectada pel tsunami produït per un terremot originat en la província d'Atacama. Est va alcançar uns 7 m s. n. m., provocant la mort de centenars de persones. La mar va pujar aproximadament fins al carrer Aldunate i Baquedano, en el centre de Coquimbo, i fins a la llínea de ferrocarrils a l'orient de la baïa. El geógrafo chilé Luis Risopatrón ho descriu a Coquimbo en el seu llibre Diccionari Geogràfic de Chile en l'any 1924:

Coquimbo (Ciutat de) 29° 57' 71° 22'. Està composta d'un centenar de pomes, tallades per tres carrers lonjitudinals, que corren paralament a la costa de N a S, entre esta i una llínea d'altures peñascosas pel W, en regular caseriu, edificis públics, servicis de correus, telégrafs, aduana, rejistro civil i escoles públiques; està travessada de llarc a llarc, pel ferrocarril a la Serena i Ovalle, inaugurat en agost de 1862, l'estació de la qual es troba en la partix N. Deixa en el centre el chicotet cerro de la Creu i es troba ubicada en la partix W de la baïa d'aquell nom; el pla de la ciutat fué aprovat per decret de 13 d'agost de 1850 i l'aument anual de la població, en el periodo de 1895- 1907, fué de 4,26%, en una proporció d'alfabets en esta última data de 55,1%. Goja de bon clima, mui agradable i templat, puix en 30 anys d'observacions, s'ha anotat 26 i 3° C com a temperatures màxima i mínima i com a promijos anuals 14,8° C per a la temperatura, 6,2° C per a l'oscilació diària, 81% per a la humitat relativa, 5,2 per a la nebulositat (0-10) i 133, 2 mm per a l'aigua caida, havent-se rejistrado 278 mm d'aigua caida, en 25 dias de pluja, en 58 mm de màxima diària, en 1919.

Carrer Aldunate del centre de Coquimbo (c. 1950).

En setembre de 1931 va ser un dels escenaris de la Sublevació de l'Esquadra. L'esquadra rebelada es trobava fondejada en este port i va ser bombardejada per avions de la Força Aérea Nacional (FAN), que s'havien concentrat en el Aeròdrom El Tuquí en la veïna ciutat d'Ovalle. En l'época de la dictadura militar, els llímits de la comuna es varen estendre àmpliament, baix el decret llei 2868 promulgat el 21 de setembre de 1979. Es varen anexar al territori de la comuna, cap al sur els districtes 25 Tangue, 26 Tongoy, 27 Guanaqueros i 28 Camarones de la comuna d'Ovalle; i cap a l'orient els districtes 5 Les Cardas, 6 Tambillos i 7 El Peñón, de la comuna d'Andacollo, aumentant la superfície de la comuna de Coquimbo més d'un terç del seu tamany original.

Sismes recents

Barcos varats en la avinguda Costanera despuix del tsunami de 2015.

El dimecres 16 de setembre de 2015, a les 19:54:31 hora local (UTC –3) va ocórrer un terremot que va alcançar magnitut de 8,4 en l'escala sismològica de magnitut de moment. L'epicentre es va ubicar a 37 km al noroest d'Els Vilos i a 37 km al suroest de Canella Baixa, en la Regió de Coquimbo. A les 20:06 hora local, del mateix 16 de setembre, SHOA va establir alarma de tsunami per a tot ellitoral chilé. En Coquimbo, les ones varen alcançar una altura màxima de 4,50 metros i varen entrar uns 200 metros llineals, arrasant en vivendes, contenidors, locals comercials i vehículs. El barri de Baquedano, la caleta, el port i els balnearis de Tongoy, Guanaqueros i Port Llogaret, varen anar els més afectats, en un saldo de 15 víctimes fatals. El dissabte 19 de giner de 2019, a les 22:24:31 hora local (UTC –3 va ocórrer un terremot de 6,7 Richter.

Geografia

Vista nocturna de la baïa de Coquimbo.

La comuna de Coquimbo es troba emplaçada en les unitats geomorfològiques de Plans de sedimentació fluvial o aluvional, Cordoneres travesseres i Planicie marina o fluviomarina. Mentres que la ciutat de Coquimbo està emplaçada sobre una península, de forma triangular; el sector antic de la ciutat es troba cap a l'orient de la mateixa, sobre una extensió de terreny, llarc i angost en sentit nort sur, a uns 10 m s. n. m. La baïa permet tindre el port protegit de l'onage de la mar oberta, que s'aprecia en l'extrem nort de la mateixa. El centre de Coquimbo comprén aproximadament des del sector denominat "El Empalme", degut a que allí va existir una estació i desviació del ferrocarril, fins a la plaça Vicuña Mackenna, una miqueta més al nort, front a l'accés del recint portuari. Al ponent del centre està el sector del cerro, conegut com la "Part Alta", una zona de forta pendent i altura. Al sur es troba el sector de "El Pla", confrontant en la zona de Guayacán, dominat pel mecanisme del port mecanisat d'embarque de ferro de la mina El Romeral. A l'orient del Pla, creuant la carretera Panamericana, està la Població Sant Joan, sorgida a partir de 1965, i al sur d'este últim el sector "Sindempart'" (acrònim de Sindicat d'Empleats Particulars), que ocupa els terrenys de l'antiga Facenda Miramar —que pertanyia a John J. Mac-Auliffe i en la qual es cultivaven hortalices i pepinos dolços—, que s'estenia fins a l'extrem ponent de La Ferradura i fins al sector El Panul, en l'eixida sur de la ciutat; també a l'orient, es troben les poblacions Les Torres i Punta Mira, sent creades en els anys 1991 i 2000 respectivament. En el sector nororiente es troben les poblacions de la Pedrera, Terres Blanques i Bosc Sant Carlos, una miqueta més al sur es troba el sector de Pa de Sucre. Al nort es troba el sector de Peñuelas. Al sur de sindempart es troba la zona de la rinconada en el sector del sauce, estes són unes de les zones més recents en térmens de creiximent poblacional i habitacional de la ciutat de Coquimbo ya que conten en una gran cantitat de proyectes immobiliaris privats i governamentals.

Clima

Segons la classificació climàtica de Köppen la comuna presenta un tipo de clima semiárido (BSk) i clima semiárido de pluja hivernal i influència costera (BSk (s) (i)), sent descrit com estepárico coster, de total influència marítima, que es caracterisa per una alta lluminositat i radiació. Les temperaturas d'estiu oscilen des dels 17°C fins als 26 °C, en molt rares ocasions casi alcançant els 30 °C. En hivern la temperatura màxima oscila entre els 12° i 16 °C, mentres que la mínima descendix fins a alcançar els 4 °C i en algunes oportunitats ronda els 0 °C. La humitat perceptible per a les persones és relativament alta. La nuvolositat pot variar entre dies totalment rebujats fins a nuvolats abundants de baixa altura, acompanyats de purnejos i en algunes ocasions per denses boires terreres. És molt freqüent que amanecer nuvolat i es rebuge cap a migdia. En algunes ocasions els nuvolats duren varis dies, en pluges que solament es desenrollen en temporada hivernal.

El dia 26 de giner de 2016 es va registrar una temperatura històrica de 26 °C.

Sector de la Pampilla en Coquimbo en a on es desenrolla la festivitat.

Hidrografia

Esta ademés es troba entre les conques hidrogràfiques de Costeres entre riu Elqui i riu Limarí, aixina com la conca del riu Elqui i riu Limarí. Ademés, la comuna posseïx diversos cossos d'aigua, entre els que es destaquen la estany Marquesa.

Mig ambient

Traçat simplificat dels ecosistemes i cossos d'aigua presents en la comuna de Coquimbo.

Components biòtics

Dins del territori de la comuna es poden trobar els següents ecosistemes:

• Xara desértico mediterràneu coster a on predominen Oxalis virgosa i Heliotropium stenophyllum (Preocupació menor)
• Xara desértico mediterràneu interior a on predominen Flourensia thurifera i Colliguaja odorifera (Preocupació menor)
• Xara desértico mediterràneu interior a on predominen Heliotropium stenophyllum i Flourensia thurifera (Preocupació menor)

Mides de protecció ambiental i conflictes socioambientals

Fins a 2022, la comuna de Coquimbo conta en les següents zones que conten en algun nivell de protecció ambiental:

• Bosc Fra Jorge (Reserva Biósfera)
• Chapulls Costers de la Baïa Tongoy (Lloc Ramsar, Ben Nacional Protegit, Santuari de la Naturalea)
• Ret de Chapulls Costers de Comuna de Coquimbo (Llocs Llei 19.300)

Demografia

Any	Població
2023	271 095
2017	227 730
2012	202 441
2002	163 036
1992	122 766
1982	91 997
1970	61 423
1952	32 132
1940	24 359
1930	22 646
1920	19 634
1907	18 137
1895	13 416
1885	14 100
1875	11 150

Localitat de Terres Blanques, Coquimbo.

La comuna té una superfície d'1.429,3 km², en els que viuen (d'acort als resultats preliminars del cens de 2012) 202 287 habitants. La variació en població respecte a 1992 va ser de 32,8% a les del 2002. Segons el cens de 2002, 154 316 habitants vivien en àrees urbanes i 8.720 en àrees rurals. La població urbana es dividix en quatre localitats; les ciutats de Coquimbo i Tongoy, ademés dels pobles de Guanaqueros i El Peñón. El sector de Terres Blanques, un dels més poblats de la ciutat de Coquimbo, concentra al voltant de 52 100 habitants al 2017 segons senyes de l'últim cens.

Localitat urbana	Habitants (2017)
Coquimbo	195 382
Tongoy	5552
Guanaqueros	1762
El Peñón	1476

Ademés, es troben numeroses localitats rurals, entre llogarets i caserius ubicats en la zona costera comunal, aixina com en les planicies interiors en el tram Coquimbo-Andacollo-Ovalle. D'elles, és d'especial rellevància el macrosector rural de Pa de Sucre, en una població que supera els 7500 habitants entre els seus distints sectors tals com Cerrillos, Sant Rafael i Esforce Llaurador.

Localitat Rural	Habitants (2017)
Cerrillos	1151
Sant Rafael-Triumfe Llaurador	875
Tres Viles	837
Esforce Llaurador	812
Tambillos	668
Nova Vida	565
Creu de Canya	395
Totorallo	307
Port Llogaret	218
Les Cardas	168
Port Veler	18
Les Tacas	0

Administració

L'administració de la comuna de Coquimbo correspon a la Ilustre Municipalitat de Coquimbo, la màxima autoritat de la qual és el alcalde, càrrec eixercitat per Ali Manouchehri Moghadam Kashan Llops (IND). L'alcalde conta en l'assessoria del Concejo municipal, compost per:

Chile Digne

• Camilo Ruiz Valladares (PC)
• Nelson Martínez Otazo (PC)
• Sonia Elgueda Rojas (Ind./PC)

Chile Anem

• Guido Hernández Trujillo (RN)
• Mario Burle Delma (UDI)

Front Ampli

• Ignacio Plaça Ramírez (FA)

Unitat Constituent

• Felipe Velásquez Navea (Ind.)
• Freddy Bonilla Rojo (PS)
• Abraham Schnaiderman Volosky (PR)

Uns atres

• Pablo Galleguillos Castell (Ind.)

Vore també: Alcaldes de Coquimbo, Regidors de Coquimbo, i Eleccions municipals de Coquimbo

Representació parlamentària

Coquimbo pertany al districte electoral n.º 5 i a la 4.ª circumscripció senatorial (Coquimbo). És representada en la Cámara i Diputades del Congrés Nacional per les diputades Nathalie Castell (PCCh) i Carolina Tello (FA), aixina com també pels diputats Daniel Manouchehri (PS), Marco Antonio Sulantay (UDI), Ricardo Cifuentes (PDC), Juan Manuel Fuenzalida (UDI) i Víctor Pi (D). A la seua volta, és representada en el Senat pels senadors Daniel Núñez Arancibia (PCCh), Sergio Gahona Salazar (UDI) i Matías Walker Prieto (D).

Economia

Vista aérea del port de Guayacán en Coquimbo.

En 2018, la cantitat d'empreses registrades en Coquimbo va ser de 4.538. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser d'1,97, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Extracció de Zinc i Plom (208,75), Transport no Regular per Via Aérea de Passagers (78,63) i Fabricació d'Atres Mobles i Matalafs (56,16). En la peixca es favorix en 400 km de llitoral que posseïx la regió, de la qual s'extrauen peixos, especialment la sardina i jurel, mariscs, crustacis i algues marines. En la comuna de Coquimbo es troben algunes de les principals empreses peixqueres de la regió. El comercie minoriste es concentra principalment en el carrer Aldunate, lloc a on s'ubiquen les principals tendes (La Polar, Abcdin) junt en galeries comercials i oficines. En avinguda Varela també es troba el centre comercial Mall Viu de Coquimbo en les tendes Paris, Hites, Ripley i H&M ademés de Cine Hoyts; a la seua volta es pot trobar el Arauco Premium Outlet Coquimbo en avinguda La Pedrera.

Port de Coquimbo

Per una atra part, el comerç marítim posseïx una forta presència per l'existència del Port de Coquimbo, lloc d'atraque de naus mercants i travessies turístiques, convertint-se en el principal port exportador per als productes originaris de la Regió de Coquimbo.

Turisme

Avinguda Costanera.

Una llegenda local diu que el corsario anglés Francis Drake hauria deixat enterrat un important "tesor" en alguna part de la Ferradura.^{cita requerida} Eixa història, sumada a les "visites" d'atres corsaris a la zona, durant La Colónia; ha generat l'image turística "pirata" de la zona. La Avinguda Costanera, front al port i caleta peixquera de Coquimbo, i que va ser estesa recentment, per a conectar-la en la Avinguda de la Mar de La Serena, unix el sector del centre de Coquimbo en la plaja de Peñuelas. La seua extensió va permetre recuperar per al turisme la plaja Changa, la plaja més tradicional de la ciutat, que els últims anys va ser utilisada fonamentalment per a la collita d'algas.

Educació i cultura

Escoles, liceus i coleges

Institut Superior de Comerç.

En la comuna de Coquimbo hi ha una àmplia varietat d'escoles, liceus i coleges. La major part d'ells es troba concentrat en la ciutat de Coquimbo. Existix una gran cantitat d'escoles i liceus (abdós de caràcter públic i gratuïts), aixina com de coleges (alguns de caràcter particular pagat, i uns atres de caràcter particular subvencionat per l'Estat). Estos últims es troben en la seua majoria en els barris del Pla i Sindempart, donat el caràcter residencial que posseïxen, en tindre gran cantitat de chiquets en aquells sectors. Un dels liceus més antics de la comuna és el Institut Superior de Comerç de Coquimbo, fundat en 1905 i ubicat en el sector El Pla, junt en atres coleges particular subvencionats com lo són el colege Gabriela Mistral, Els Carrera, Santa Marta, Kid's Word School, colege Bernardo O'Higgins, entre uns atres. Ademés de coleges particulars en el sector de Sindempart com Francis School, colege Santa María de Belén i Saint Mary.

Educació superior

• La Universitat Catòlica del Nort, sèu Coquimbo, té el seu campus en la vora costera del sector de Guayacán. En ella es troben les facultats de Ciències de la Mar, Medicina, Dret, i ademés d'un Centre d'Estudis Religiosos, a on s'impartix la carrera de Teologia.
• El Centre de Formació Tècnica Ceduc UCN es troba en Miraflores N° 475.

Biblioteques

En la ciutat de Coquimbo existix la biblioteca pública 354 Guillermo Francis Jones, en la Casa de la Cultura i Turisme, ubicada en la Avinguda Costanera, propenca al Port de Coquimbo. En ella es troba una gran cantitat de llibres de diversa índole, i ademés posseïx una hemeroteca que conserva archius de periòdics que s'han editat en Coquimbo, com Ellongitudinal, El Progrés, El Regional, La Regió, ademés del diari El Dia, editat en la ciutat veïna de La Serena.

Festival Internacional de Cine Documental FEDOC

Va nàixer l'any 2012 com una forma de fomentar el desenroll audiovisual i el turisme en la regió. Patrocinat per la Casa de les Arts, l'Ilustre Municipalitat de Coquimbo i la Cineteca Nacional del centre cultural Palau de la Moneda i sent el seu director Gonzalo Solís Celis, en la seua primera versió considera una retrospectiva audiovisual al grup peruà Chaski, aixina com un homenage a este país, ademés de mostres itinerants i tallers gratuïts. Part dellegat d'esta versió és representat per les seues Embaixadores Culturals: l'actriu chilena liana Ross, i qui és Cap de l'àrea tècnica de la Cineteca Nacional, la montajista i restauradora Carmen Brito.^{cita requerida}

Festival de Música Indieproject

Indieproject va nàixer el 2013 com el primer festival de música alternativa de Coquimbo que té com a concepte crear nous espais per a bandes regionals, permetent desenrollar interacció entre músics locals i nacionals. Este Festival és l'únic que es desenrolla en un format de concurs de bandes, a on el premi al primer lloc és la gravació d'un ep en 5 temes en un estudi de gravació professionalocal, difusió de la banda (sessió fotogràfica) i la gravació d'un videoclip. Treballant a la seua volta d'esta manera en la generació de professionals que posseïxquen una gran calitat en els seus treballs a l'hora de difondre-ho.^{cita requerida}

En la seua primera versió els guanyadors varen ser Animals de Lumiere els qui a través del seu videoclip "Fulls" es varen donar a conéixer en Santiago i Valdivia. José Luis Carrasco Sant Joan, director del Festival, comenta que la necessitat tant d'espais com d'oportunitats per a les bandes se satisfà d'alguna manera en el Festival, puix durant l'any es treballen en festes Indie en varis bars locals donant-li movilitat a les bandes participants.^{cita requerida}

Transport

Tren de la CMP en direcció al port de Guayacán.

Transport urbà

Dins de la comuna de Coquimbo existixen tres associacions gremials que operen diverses llínees de transport major, compost per microbuses (comunament cridats micros): Lisanco (acrònim de "Llínea Sant Joan-Coquimbo"), Lincosur (acrònim de "Llínea Intercomunal Sur") i Liserco (acrònim de "Llínea La Serena-Coquimbo"); estes mateixes associacions operen llínees de transport interurbà entre La Serena i Coquimbo. En conjunt posseïxen un significatiu número de microbuses que cobrixen una malla de recorreguts que comprén bona part del sector urbà i semirrural de la ciutat de Coquimbo. S'espera que en 2024 inicien els seus servicis els dos recorreguts de busos elèctrics que formaran part de Ret Coquimbo-La Serena de Movilitat.

Aixina mateix, existixen vàries llínees de transport menor, formades per taxis colectius, que realisen recorreguts des del centre de la ciutat als sectors de les Torres, Sindempart, La Pedrera, La Ferradura, Guayacán, Terres Blanques, Olivar Baix i Sant Joan, i viceversa.

Recorreguts de Liserco

Sentit	La Serena-Coquimbo Directe	La Serena-Coquimbo Pla	Coquimbo Terres Blanques	La Serena-Sant Joan	Coquimbo-Sindempart
Anada
Regrés

Transport interurbà

Terminal de busos de Coquimbo.

En Coquimbo travessen dos rutes d'importància: la ruta 43 (que unix La Serena i Ovalle) que dins de la comuna s'inicia en el sector de Terres Blanques i termina en el sector de les Cardas (llímit sur de la província d'Elqui); i la ruta 5 Nort, la qual recorre de nort a sur la comuna, des dellímit en La Serena, en el sector de Peñuelas fins allímit en la comuna d'Ovalle pel sur, continuant despuix el seu trayecte cap a Santiago (vejau Ruta 5 Panamericana La Serena-Coquimbo i Autopista del Elqui). Existix un terminal de busos —inaugurat en 1994— que servix de parada per a vàries llínees de servicis interurbans que es dirigixen cap a Santiago, Valparaíso i al nort del país.

Transport aéreu

Dins de la comuna de Coquimbo existixen dos pistes d'aterrisage d'importància mijana: la pista d'aterrisage del resort Les Tacas, i la pista d'aterrisage de Tongoy. Estes pistes no cobrixen vols comercials, rebent sol vols d'avionetes particulars i helicòpters. No obstant, està en proyecte la construcció d'un aeroport en Tongoy.

Transport marítim

Port de Coquimbo en 2015.

Des d'abans de la consolidació urbana del port de Coquimbo a mitan del XIX, la zona ya posseïa un port natural que era utilisat com a zona de desembarque i de comerç per als poblats circumdants a la zona. No va ser sino fins a 1844 quan el governador Juan Melgarejo va encarregar els plans del port a l'arquitecte francés Juan Herbage.

En l'any 2012, el Port de Coquimbo va ser concesionado a l'empresa Terminal Port Coquimbo S. A. (lligada al Grup Ultramar). qui ha compromés inversions per més de 90 millons d'USD per a la modernisació del Port

Transport ferroviari

Posterior a la construcció del port, en 1862 finalisa la construcció del ferrocarrila Serena-Ovalle, unint a la localitat per mig de la estació Coquimbo i al port en la ret nort del país. La conexió de les vies cap al nort i cap al sur de Coquimbo es realisava en la estació Empalme. També circula per la comuna el Ferrocarril de Romeral, que transporta ferro des de la Mina El Romeral fins al moll mecanisat de Guayacán.

Mijos de comunicació

Sèu del diari La Regió.

També, en Coquimbo s'edita el diari La Regió, de cobertura regional, propietat dels amos de Semanari Temps, periòdic semanal editat en la ciutat veïna de La Serena.

Ràdio Riquelme de Coquimbo (CA 135 AM) és l'única ràdio que funciona des del port per a tota la Regió de Coquimbo. En casi 80 de vida és una de les ràdios més antigues de Chile.

Radioemisoras

FM

• 88.3 MHz - Ràdio Harmonia
• 88.9 MHz - Play FM
• 89.5 MHz - ADN Radi Chile
• 90.1 MHz - Ràdio Concerte
• 90.5 MHz - Ràdio Bío-Bío
• 91.1 MHz - Ràdio Corporació
• 91.7 MHz - Cor FM
• 92.3 MHz - Radi Futur
• 92.9 MHz - Ràdio Univers
• 93.5 MHz - Madero FM
• 94.5 MHz - Ràdio Universitat de la Serena
• 95.1 MHz - Ràdio Margarita
• 95.7 MHz - El Far FM
• 96.3 MHz - Ràdio Roc & Pop
• 96.7 MHz - Radi Sant Bartolomé
• 97.1 MHz - Romàntica FM
• 97.7 MHz - Digital FM
• 98.1 MHz - Ràdio Oceà
• 98.5 MHz - La meua Ràdio
• 98.9 MHz - Ràdio Guayacán
• 99.3 MHz - Ràdio Amèrica
• 99.9 MHz - Radi Pudahuel
• 100.3 MHz - Ràdio Agricultura
• 100.9 MHz - Radioactiva
• 101.5 MHz - El Conquistador FM
• 102.1 MHz - FM Okey
• 102.7 MHz - Ràdio Montecarlo
• 103.3 MHz - Ràdio Infinita
• 103.7 MHz - Ràdio María Chile
• 104.1 MHz - Ràdio Carolina
• 104.5 MHz - Ràdio Carnestoltes
• 104.9 MHz - FM Plus
• 105.3 MHz - FM Dos
• 105.7 MHz - Els 40
• 106.3 MHz - Radi Beethoven
• 106.7 MHz - Ràdio Cooperativa
• 107.1 MHz - Presència de l'Altíssim
• 107.3 MHz - Nou Temps
• 107.5 MHz - Ràdio Companyia
• 107.7 MHz - Créixer FM
• 107.9 MHz - Ràdio Pinamar FM

AM

• 820 kHz - Ràdio La Serena
• 1350 kHz - Ràdio Riquelme

Televisió

TDT

• 2.1 - Chilevisión HD
• 2.2 - UChile TV
• 4.1 - TVN HD
• 4.2 - NTV
• 7.1 - La Ret HD
• 7.2 - La Ret 2
• 9.1 - TV+ HD
• 9.2 - TV MÉS 2
• 9.3 - UCV TV
• 11.1 - Mega HD
• 11.2 - Mega 2
• 13.1 - Canal 13 HD
• 13.2 - T13 En Viu
• 16.1 - Nativa TV HD
• 16.2 - La Popular TV
• 16.3 - Ràdio La Serena Televisió
• 45.1 - Thema Televisió / El Canal Feliç
• 45.2 - Carnestoltes TV
• 49.1 - Amèrica Televisió (senyal 1 en conexió en Bio Bío TV Chile)
• 49.2 - Radi Amèrica
• 49.3 - Amèrica Televisió (senyal 2 en conexió en CNTV Infantil)

Cable

• 7 - Viu Elqui (VTR)
• 40 - Thema Televisió/El Canal Feliç (Clar)
• 66 - Thema Televisió/El Canal Feliç (Gtd/Telsur)
• 801 - La meua Ràdio (Món)

IPTV

• 165 - La meua Ràdio (Zàping)

Deports

Estadi Francisco Sánchez Rumoroso.

El principal recint deportiu és el Estadi Francisco Sánchez Rumoroso, inaugurat en els anys 50 i de propietat municipal. Dit estadi és utilisat per Coquimbo Unit, l'equip de fútbol d'esta ciutat, que conta en un títul de Primera Divisió de Chile. L'estadi va ser remodelat en 2008 per a la Copa Mundial Femenina de Fútbol Sub-20, que es va realisar en Chile, i de la qual Coquimbo va ser una de les quatre sèus. Durant el temps que va durar la reconstrucció, Coquimbo Unit va jugar els seus partits de local en el Estadi La Pampilla, localisat en el sector del mateix nom. Existixen també atres gimnasis i estadis techados com el gimnasi techado municipal, ubicat en la avinguda Videla entre l'estadi Francisco Sánchez Rumoroso i l'Hospital Sant Pablo. Alberga competències deportives i events massius. Entre 2022 i 2023 es va disputar en la comuna el Challenger de Coquimbo, en tres edicions disputades.

Dins de la comuna^{cita requerida} i prop dellímit en La Serena es troba el Autódromo Juvenal Jeraldo, el qual alberga competències d'automovilisme deportiu amateur i professional. La comuna també és sèu regular del competència automovilística Rali Mobil, que es disputa cada any. Per un atre costat, el surf és un deport que aumenta cada any més en la regió, per tindre un paraís d'ones dretes i esquerres en la plaja Totorallo. Esta plaja té ones per a surfistes alvançats com per a principiantes i conta en l'Escola de Surf Totorallo.

Llocs d'interés

Cassino de Jocs

Cassino Enjoy Coquimbo.

Existix el Cassino Enjoy Coquimbo en el sector de Peñuelas, en plena Avinguda de la Mar. Després del derrocament de l'antic recint i la construcció d'un modern edifici en 2007, actualment posseïx quatre restaurants, un hotel 5 estreles en 111 habitacions i un spa. En 2010 els terrenys del Cassino Enjoy Coquimbo varen albergar les trobades de Chile davant Israel i República Checa per la primera ronda i els quarts de final respectivament en la Copa Davis 2010 .

La Pampilla

Artícul principal → Pampilla de Coquimbo.

Correspon a la celebració més multitudinària de les Festes Pàtria. "La Pampilla" és un sector ubicat en el sur de la ciutat de Coquimbo, en el que des de l'inici de les celebracions de Festes Pàtria fins al dia 20 de setembre s'instalen més de 100 000 persones, inclús en carpes, per a gojar de les fondes instalades, dels shows i dels fòcs artificials.

La Pampilla de Coquimbo té orígens incerts, pero existixen antecedents que a fins del XIX es realisaven carreres de cavalls a la chilena en elloc per als dies 19 i 20 de setembre. Segons archius fotogràfics la concurrència de persones en época de festes pàtria en este lloc es va fer més freqüent en les primeres décades del XX per a consolidar-se com una festa popular a mitan d'eixe sigle.

Cruz del Tercer Mileni

Cruz del Tercer Mileni.

Artícul principal → Cruz del Tercer Mileni.

La Cruz del Tercer Mileni és un monument ubicat en el cerro El Vigía de Coquimbo. Va ser construïda en el motiu del Jubileu de 2000 de la Iglésia catòlica. La seua construcció va ser iniciada en 1999 i terminada en 2001, encara que l'obra grossa va ser inaugurada pel president Ricardo Lagos el 5 de maig de 2000. L'obra consta de tres nivells, posseïx 93 metros d'altura i es troba a 197 metros sobre el nivell del mar. Se li considera el monument més alt de Sudamérica. En el seu primer nivell posseïx una capella i un museu, mentres que en el segon nivell existix una plaça dedicada l'oració. El tercer nivell es compon d'un mirador, mentres que el quart nivell són els miradors ubicats en els braços de la creu, i que posseïxen una colecció de busts dels moradures chilenes i papes des de Juan Pablo II.

Mesquita de Coquimbo

Mesquita de Coquimbo.

Artícul principal → Mesquita de Coquimbo.

El centre cultural Islàmic Mohammed VI, més conegut com la Mesquita, és una mesquita situada en el cerro Dominant de Coquimbo. La seua construcció es va iniciar en 2003 i va ser inaugurada el 14 de març de 2007. Per a la seua concreció es varen utilisar materials propis de les construccions àraps, aixina com també varen participar artesans àraps per a instalar part de les estructures i decoració. És una rèplica a escala de la Mesquita Kutubia de Marrakech (Marroc) i posseïx 720 metros quadrats i un alminar o minaret de 40 metros d'altura. Posseïx també una biblioteca en texts en espanyol, àrap i atres idiomes, ademés d'un museu. El seu accés principal és per mig d'una passarela de fusta que ascendix pel cerro Dominant.

Guayacán i La Ferradura

La Ferradura, vista cap al sector Guayacán.

La Ferradura és un balneari consolidat, tant per a habitants permanents com per a temporada. Les plages de la rada de La Ferradura són casi a les equivalents d'una estany, pel caràcter tranquil de les seues aigües, entre Guayacán, per l'extrem nort, i el Mirador, en l'extrem sur. Antigament, l'extrem ponent no era més que un cerro que terminava en un penya-segat, que tenia un sol camí de terra, en mal estat, que terminava, passant sobre la cridada "Cova deloro" en un polvorí abandonat. En el mateix lloc hui es troba tot tipo d'equipament turístic. El penya-segat és ara una seguidilla de chicotetes plages i embarcaderos.

Vore també: Iglésia de Guayacán, Guayacán (Chile), i La Ferradura (Chile)

Fort Lambert

Fort Lambert.

Artícul principal → Forta Lambert.

El Fort Lambert és una verdadera relíquia del port de Coquimbo. Este lloc va ser construït en 1865, durant la Guerra en Espanya, en el sector denominat Punta de Pelícanos. Visitar este lloc és remontar-se a sigles passats, és conéixer directament un tros de l'història de Chile. Erròneament se li associa com a lloc de defensa contra els pirates, no obstant recent en el XIX elloc es va convertir en una fortificació.

Plages de Coquimbo

La vora costera de Coquimbo es veu privilegiat per les seues extenses plages i baïes d'arenes suaus. Els seus balnearis La Ferradura, Totorallo, Les Tacas, Morrillos, Plaja Blanca, Port Veler, Guanaqueros i Tongoy, entre els més importants, inviten a gojar del sol, les arenes blanques i les cristalines aigües templades, acompanyats de servicis de primer nivell.

Ciutats hermanades

Coquimbo ha firmat protocols de germandat en ciutats del món, entre les que es conta:

• Sant Joan, Argentina (2004)
• [[Image:|border|20px|Mèxic]] Guadalupe, Mèxic (8 de juliol i 7 de setembre de 1993)
• Tudela, Espanya (Agermanament digital en dita ciutat existent des de 2006).

Vore també

• Centre Cultural Palace
• Conurbación La Serena-Coquimbo
• Forta Lambert
• Hospital Sant Pablo de Coquimbo
• Plaça d'Armes de Coquimbo

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Coquimbo.
• cl Ilustre Municipalitat de Coquimbo
• Indicadors comunals de Coquimbo en la Biblioteca del Congrés Nacional de Chile
• Coquimbo en Google Maps
• cl Festival Indieproject
• cl Proyecte per a convertir a Coquimbo en una ciutat digital