Pas de Guana
</noinclude>
El Pas de Guana és un pas cordillerano entre l'Argentina i Chile, usat pel Eixèrcit dels Andes per a creuar la cordillera dels Andes en 1817, en el propòsit de lliberar a Chile de mans realistes. Es troba al centre oest de la província argentina de Sant Joan, i en l'est de la comuna chilena de Monte Pàtria, de la Província de Limarí, IV Regió de Coquimbo.
No existixen carreteres ni vies de comunicació consolidades en les seues afores, per lo que les aduana fronterices funcionen en forma temporal, és dir, des de l'1 de novembre i fins al 30 d'abril de cada any, per al control del pas d'arrieros i operacions d'admissió i eixida temporal de ganado.
| Les Sis Rutes Sanmartinianas | |
|---|---|
| Pas de Guana | |
| Cap de l'Expedició | Tinent coronel Juan Manuel Cabot |
| Objectiu | Seguir el camí de Pismanta, operar en la Província de Coquimbo, prendre Coquimbo i La Serena i provocar un moviment favorable a la revolució. |
| Data d'Eixida | 9 de giner de 1817 del Campament "El Plumerillo" |
| Efectius | 3 oficials, 60 hòmens (1 oficial i 20 hòmens del Batalló Nro. 8; 1 Oficial i 20 hòmens del Batalló N° 1 i 1 oficial i 20 soldats del Regiment de Granaders a Cavall). |
El pas de l'Eixèrcit dels Andes
La columna de Pismanta, que va creuar els Andes pel pas de Guana, estava integrada per diversos efectius, comandados pel tinent coronel Juan Manuel Cabot (de 33 anys), i entre els quals es trobava el tinent Eugenio Hidalgo i 20 granaders, devent amprar 14 dies de marcha. L'objectiu era restituir la Província de Coquimbo a l'Estat de Chile. El seu recorregut tenia una llongitut de 705 km.
Cabot va eixir del Campament del Plumerillo el 9 de giner en 60 hòmens pertanyents a:[1]
- 20 del Batalló N.º 8 al mando del tinent Escolàstic Magán;
- 20 del Batalló N.º 1 de Caçadors al mando del tinent Simón Santucho;
- 20 del Regiment de Granaders a Cavall al mando del tinent Eugenio Hidalgo.
En Sant Joan se'ls va unir un contingent de 80 milicians de cavalleria provincial al mando del capità Juan Agustín Cano i atres 6 oficials, tropes que havia movilisat el tinent governador José Ignacio de la Roça.
El 12 va seguir la marcha des de Sant Joan aplegant a Pismanta el dia 25 passant per les Tapiecitas, Talacasto i Gualilán, i allí va permanéixer fins al dia 27.
Seguint rumbo a l'oest va passar per Anticristo i en busca d'els Portezuelos d'Aigua Negra, Blanco i Sant Lorenzo, Valle dels Ànets i Cañada dels Patillos, va seguir rumbo al Sur; va alcançar els cims del Pas de Guana el dia 5 de febrer i va sorprendre el dia 6 la Guàrdia de la Cañada dels Ànets composta per un sargent i 8 soldats, prenent-la presonera.
Allí el destacament va permanéixer fins al dia 9; el dia 7 va alvançar Cabot al capità Patricio Zeballos i Egaña, patriota coquimbano, en una partida de 100 hòmens i el restant va recomençar la marcha el dia 9 seguint lo ordenat pel general Sant Martín, en el trayecte se li varen incorporar compatriotes chilens, inclús en el poble de Valdivia, prenent esta localitat i després Monterrey. El dia 10 va alvançar sobre el vall de Sotaquí. Coneguda la marcha del destacament de Cabot i interceptats els camins que unien La Serena en Santiago, les autoritats de la Serena es varen donar a la fuga rumbo a la capital. Cabot va ordenar el 10 que el seu ajudant Eugenio Hidalgo en 100 hòmens s'alvançara per a reforçar la partida del capità Zeballos i ocupar els camins per a on l'enemic poguera fugir a Santiago.
Junt en els emigrats espanyols de La Serena, marchava una guarnició de 100 hòmens en dos peces d'artilleria.
Combat de Barraza
La columna realista va arribar a Barraza, llogaret situat al sur del riu Limarí el dia 11 i després ho varen fer les forces de Zeballos i Hidalgo generalisant-se el combat. Cabot va rebre el dia 12 un part en el que se li comunicava que els realistes s'havien replegat a Salala, a tres lleguas de Barraza, a on varen ser completament derrotats.
Des de Sotaquí, a on es trobava acampant, Cabot va comissionar al sargent major de l'Estat de Chile, Diego Guzmán per a que al front de 25 hòmens es traslladara a la Vila d'Illapel en l'objecte de contindre els excessos que cometien els realistes en els que manifestaven el seu adheriment a la causa dels patriotes.
Pren de la Província de Coquimbo
El 25 de febrer Cabot va prendre la possessió de La Serena, sent rebut entusiastamente per les autoritats i el poble.
El mateix dia, Cabot va rebre comunicació d'Illapel en la que se li informava que l'Eixèrcit Libertador estava en possessió de la capital de Chile.
Recent el 20 es varen tindre notícies de Zelada comunicant que en el dia 17 havien pres la Vila de Copiapó; a raïl d'esta comunicació i de les instruccions rebudes, Cabot va ordenar a Zelada s'unira a la seua expedició.
En esta forma Cabot va conseguir dominar tota la Província de Coquimbo, al mateix temps que el gros del Eixèrcit dels Andes invadia el centre de Chile.
Bibliografia
- ↑ El pas de les Andes: Crònica històrica de les operacions de l'eixercite dels Andes, per a la restauracion de Chile en 1817. pp. 541. Autor: Gerónimo Espill. Editor: C. Casavalle, 1882
- Juliol Olmos Zárate, Les Sis Rutes Sanmartinianas, Institut Nacional Sanmartiniano, Buenos Aires, 2005
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paso de Guana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.