Eulychnia breviflora
Eulychnia breviflora, coneguda comunament com copao o tuna de copao,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Eulychnia, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort de Chile, específicament de les regions d'Atacama i Coquimbo.
Descripció
Eulychnia breviflora és una espècie de cactus columnar de porte arborescente que alcança entre 2 i 3 m d'altura, encara que localment pot medir solament entre 1 i 2 m. Presenta un creiximent erecto, si be en ocasions apareix alguna cosa recostado en les parts inferiors. L'epidermis és de color vert herba o llaugerament verda grisáceo. Es ramifica abundantment des de la base fins a aproximadament la mitat de l'altura, en branques erectes, i desenrolla brots de 6 a 10 cm de gruixa.
El brot presenta de 10 a 13 costelles, de 8 a 15 mm d'altura i aproximadament igual esgambi, molt romas i dentadas, en regates de separació estrets i llaugerament sinuosos. Les areolas són redonejades, de 7 a 10 mm de diàmetro, en feltre curt de color negre parduzco que en l'edat es torna grisa obscur; en les plantes jóvens este feltre és notablement més clar. Se situen en el flanc superior dels tubèrculs, alcançant els clavills, i estan separades entre sí per 1 a 1,5 cm.
Les espines són de color marró obscur, tornant-se grisos en l'edat, rectes i aciculares, rara volta alguna cosa curvades en les més llargues; inclús les espines centrals majors són punchants i no presenten ennegriment en l'àpiç. Es distinguixen entre 10 i 22 espines radials, generalment de llongitut desigual, que van des de pocs milímetros fins a uns 3 cm; en plantes jóvens s'orienten més lateralment i en l'edat es tornen més divergents i fines. També presenta de 3 a 6 espines centrals poc diferenciades, de les quals normalment solament una o dos són molt llargues, alcançant entre 5 i 15 cm, mentres que les restants són curtes. En els brots alts, totes les espines es tornen més fines i es disponen a modo de granera, en les centrals més llargues en forma de cerdes o inclús tan fines com a pèls; en estos casos, les aréolas són més chicotetes i estan més pròximes entre sí.
Les flors apareixen prop de l'àpiç de brots vells i carixen de fragància. S'òbrin en un diàmetro de 5 a 6 cm i alcancen una llongitut total de 7 a 8 cm, dels quals aproximadament la mitat correspon al ovari. L'ovari és en forma de trompa, d'uns 3 cm de diàmetro, densament cobert per escates verts estretes; les aréolas presenten feltre negre parduzco i abundant llana llarga, rullada, de color groc dorat, que envol completament l'ovari a modo de mant. L'anell nectarífero es reduïx a un anell buit d'al voltant d'1 mm d'altura al voltant de la base del estil.
El tubo floral supera els 2 cm de llongitut, en uns 1,5 cm d'esgambi en la part superior, de forma cupuliforme, i està cobert externament de la mateixa manera que l'ovari, sense diferenciació clara. Els estams són blancs i s'inserten en la mitat inferior del tubo i en la vora. L'estil medix uns 2,5 cm de llongitut i 6–7 mm de gruixa; aproximadament la mitat d'esta llongitut correspon als al voltant de 25 lòbuls estigmàtics de color groc pàlit. Els pétals són blancs, a sovint rosats en la part superior en extrems parduzcos, d'uns 2,5 cm de llongitut i 1,5 cm d'esgambi, en àpiços romos a llaugerament puntaguts.
El frut és aproximadament globoso, de color vert, en un diàmetro propenc als 6 cm, i es troba cobert de la mateixa manera que l'ovari. La polpa és blanca, de sabor àcit, i reblix completament el frut. Les llavors medixen al voltant de 2 mm de llongitut, 1,2 mm d'esgambi i 0,5 mm de gruixa; són negres o en un recobriment pardo, mates, dorsalment molt convexas i alguna cosa carenadas, basalment puntagudes, casi planes o solament molt finament granuladas. El fil és estret, de color blanc, llaugerament afonat i situat en la cara ventral.[2][3]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén pel nort de Chile, des del sector occidental de la regió d'Atacama fins al noroest de la regió de Coquimbo. La seua presència està estretament lligada a la franja costera, a on es donen condicions ambientals particulars que permeten el seu desenroll.[4][5]
L'espècie habita principalment en biomas desérticos i de xara seca,[4] des del nivell de la mar fins a aproximadament els 400 metros d'altitut. S'establix en tossals costers o lomas, aixina com en xares espinoses sobre sols arenencs,[5] en ambients extremadament pobres en vegetació. Presenta una alta tolerància a la sequia i està adaptada a condicions de aridez extrema. No obstant, l'escassea de precipitacions es veu parcialment compensada per l'influència de les freqüents i, en ocasions, denses boires costeres, que aporten humitat adicional.[6]
Estes boires solen concentrar-se en forma d'una banda núvol i seguixen un patró diari relativament constant: el cel permaneix cobert durant les primeres hores del matí, els núvols es dissipen a lo llarc del matí i reapareixen durant la vesprada. En este context, els eixemplars pròxims al llitoral solen presentar una cobertura de líquenes sobre les seues tallos, favorida per l'humitat ambiental.[6]
L'espècie es troba exclusivament en àrees propenques a la costa, a on la seua distribució se solapa parcialment en la de Eulychnia acida. En estes zones de contacte, s'ha observat ocasionalment l'aparició d'híbrits naturals entre abdós espècies, lo que sugerix una estreta relació ecològica i evolutiva.[3]
Referències
- ↑ «Ministeri del Mig ambient: Eulychnia breviflora Phil.».
- ↑ «Currículum nacional: Eulychnia breviflora Philippi 1860».
- ↑ 3,0 3,1 «Eulychnia breviflora Phil. 1860, Florula atacamensis, S. 24».Kakteen Südamerika.
- 896-898.Consultat el 09-01-2026.
- ↑ 4,0 4,1 «Eulychnia breviflora Phil. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-20.
- ↑ 5,0 5,1 «Eulychnia breviflora: Faundez, L., Guerrero, P., Saldivia, P. & Walter, H.E.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152005A121517855».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152005A121517855.en.Consultat el 2026-01-20.
- ↑ 6,0 6,1 «Eulychnia breviflora». www.llifle.net. Consultat el 2026-01-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eulychnia breviflora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.