Eulychnia acida
Eulychnia acida, coneguda comunament com copao, rumpa, tuna de copao, o hormata,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Eulychnia, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort i centre de Chile, específicament de les regions d'Atacama i Coquimbo.
Descripció
Eulychnia acida és una espècie de cactus columnar que generalment presenta porte arbòreu, encara que en ocasions pot ser arbustivo. Alcança normalment entre 1,5 i 4 m d'altura, si be en condicions favorables pot aplegar fins als 7 m. Per lo comú desenrolla un tronc ben definit d'al voltant d'1 m de llongitut, a partir del com es ramifica abundantment, formant una part superior més o menys redonejada; en atres casos, carix de tronc evident i adopta una forma baixa i molt ramificada, d'al voltant d'1 m d'altura o menys, en branques a sovint procumbentes o ascendents. El desenroll de la planta sol ser irregular i asimètric, per la constant lluita per l'humitat, lo que dona lloc a individus d'aspecte desordenat. Els brots són intensament espinosos inclús des de l'estat de plántula.
Els brots són generalment erectos, encara que en ocasions casi postrats, en un diàmetro d'entre 6 i 12 cm. L'epidermis és de color gris verdoso i en freqüència apareix coberta de brutea i pols que la pluja no elimina. És habitual que partixes de la planta es troben mortes o en procés de morir, mentres que les zones vives poden permanéixer inactives, dificultant la distinció entre teixit actiu i inactiu.
Posseïx de 10 a 16 costelles amples i baixes.[2] Les areolas es disponen a intervals d'entre 7 i 15 mm a lo llarc de les costelles. L'espinaació és molt variable. Les espines són casi rectes i empinades, de forma acicular, de color castany obscur quan jóvens, tornant-se grisos en l'edat. Es distinguixen d'1 a 2 espines centrals, erectes, molt llargues, que alcancen entre 10 i 20 cm de llongitut. Ademés, presenta al voltant de 12 espines radials, més o menys dirigides cap a l'exterior, en una llongitut d'1 cm o alguna cosa més.
Les flors es desenrollen prop de les puntes dels tallos. Són àmpliament acampanadas, de color blanc, a voltes en una franja central de to rosa pàlit. Medixen entre 5 i 7 cm de llongitut i alcancen de 4 a 6 cm de diàmetro en la part superior. l'ovari i el tubo floral estan coberts per numeroses escates chicotetes, ovadas i imbricadas, carnosas en la base, en àpiços aguts, callosos i negres, proveïdes de mechones molt curts de pèls de color marí a gris negrenc. Els segments interns del periant són inicialment de color rosa pàlit, tornant-se posteriorment blancs en una franja rosada, i medixen de 2 a 2,2 cm de llongitut. La gola és molt curta i està densament coberta d'estams. Els estams, d'1 a 1,5 cm de llongitut, es disponen en la gola ampla i blanca, quedant inclosos. l'estil és curt i robust, d'uns 2 cm de llongitut, rígit, de color blanc, en 12 a 15 lòbuls estigmàtics.
El frut és globoso, de 5 a 6 cm de llongitut i al voltant de 5 cm de diàmetro.[3] És escamoso, pelut, carent d'espines, carnoso i de sabor alguna cosa àcit. Presenta una coloració grisa verdosa que, en madurar, es transforma en vert groguenc parduzco, i es troba coronat pels restants florals. El frut és comestible i apareix casi nuet, sense llana ni espines. Les llavors medixen aproximadament 1,5 mm de llongitut i són de color negre apagat.[4][5]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén pel nort i centre de Chile, des del nort de Vallenar, en la regió d'Atacama, fins al sur d'Illapel, en la regió de Coquimbo.[4]
L'espècie habita principalment en biomas desérticos i de xara seca,[6] des del nivell de la mar fins a aproximadament els 1300 metros d'altitut. Es desenrolla en valls costers i en ales montanyoses, a on sol créixer associada a atres cactàcees, com Leucostele chiloensis. Mostra una clara preferència per ales rocoses expostes a l'influència de la boira i la boira terrera costera, les quals es condensan sobre les branques de la planta i les roques circumdants, permetent l'infiltració de humitat fins al sistema radicular.[2][5]
De forma ocasional, també pot trobar-se en ales de pendent més suau i inclús en planicies, sempre que existixca una mínima disponibilitat hídrica. Aixina i tot, inclús en estes localisacions, les precipitacions anuals rara volta superen els 50 mm, lo que reflectix l'alt grau d'adaptació de l'espècie a condicions d'extrema sequetat.[5]
Referències
- ↑ «Currículum nacional: Eulychnia acida Phil.».
- ↑ 2,0 2,1 «Ministeri del Mig ambient: Eulychnia acida Phil.».
- ↑ Garcke, Aug.; Garcke, Aug; Schlechtendal, D. F. L. von; Schlechtendal, D. F. L. von (1864). Linnaea : Ein Journal für die Botanik in ihrem ganzen Umfange (vol. Bd.33=Bd.17 (1864-1865)) (en francés), F. Dümmler, p. 80. Consultat el 2026-01-19.
- ↑ 4,0 4,1 Anderson, Edward F.; Eggli, Urs; Anderson, Edward F. (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, pp. 285-286. ISBN 978-3-8001-4573-7. Consultat el 2026-01-19.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Eulychnia acida». www.llifle.net. Consultat el 2026-01-19.
- ↑ «Eulychnia acida Phil. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eulychnia acida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.