Locomotora Copiapó
La Copiapó és una locomotora de vapor tipo American, que va ser la primera que va circular en Chile, cobrint el tram entre les ciutats de Caldera i Copiapó per al ferrocarril Caldera-Copiapó, entre juliol de 1851 i 1858. És la locomotora més antiga encara existent en Amèrica del Sur.
Història
La locomotora Copiapó, una màquina 4-4-0, va ser construïda per Norris Brothers en Filadèlfia en octubre de 1850 i embarcada a Chile en 1851.[1] A partir de l'1 de giner de 1852 la Copiapó va realisar un viage diari: eixia a les 9:00 de Copiapó i aplegava a les 13:00 a Caldera, eixint novament de tornada a Copiapó a les 15:00. El passage costava en primera classe 4 pesos i 2 reals i en segona classe 2 reals. La càrrega es pagava a 4 reals per quintal. En la seua vida operacional de 7 anys va recórrer uns 118 000 km. La raó de la seua curta vida en servici va ser la salinitat de l'aigua i el canvi del seu combustible, de fusta per carbó.[2]
En 1875 va participar en l'Exposició Internacional de Santiago, organisada en la Quinta Normal. Durant décades, la locomotora es va exhibir en els patis de l'Escola d'Arts i Oficis (despuix Universitat Tècnica de l'Estat i Universitat de Santiago de Chile), coberta per una enredadera o planta trepadora. En 1901 va viajar als Estats Units, a on va estar en el pabelló de Maquinària i Transport de l'Exposició Panamericana de Búfalo.
En 1929, despuix d'una reparació i modernisació, va operar per última volta davant els delegats del Tercer Congrés Suramericà de Ferrocarrils, que es va celebrar en Santiago. Solament en 1945 va tornar a la ciutat de Copiapó, a on al dia de hui és exhibida al públic en l'Universitat d'Atacama.[3] Per mig del Decret N.º 4543 del 27 de maig de 1952 va ser declarada Monument Històric Nacional.[4]
El 30 de decembre de 2023 la locomotora va sofrir danys producte de la caiguda d'un arbre pels forts vents registrats en Copiapó;[5] despuix de l'incident, el personal de servicis generals de l'universitat va confirmar que no hi havia persones lesionades i, en coordinació en Senapred, varen tancar l'àrea afectada pel restant del dia com a mida de precaució, per la continuació dels vents forts.[6] Al sendemà va concórrer al lloc el secretari regional ministerial de Cultura i la direcció regional del Servici Nacional del Patrimoni Cultural per a coordinar les accions de reparació de la locomotora.[7] El rector de l'Universitat d'Atacama, Forlín Aguilera Olivares, va expressar el compromís de l'universitat en seguir les normatives necessàries per a la pronta restauració d'este símbol històric regional i nacional.[6]
Comparació en una atra locomotora Norris
Podem aproximar-nos a l'aspecte inicial de la locomotora Copiapó, en 1850-1851, analisant atres màquines també construïdes per Norris en anys propencs.[8] Una vista al daguerrotipo de la locomotora Tioga, de 1848, nos mostra una màquina casi bessona a la Copiapó, en chicotetes variacions (fumeral diferent i rodes motores més separades). Eixa màquina va circular en la llínea de la companyia Philadelphia & Columbia Railroad. Com veem, el maquiniste i el fogonero treballaven l'aire lliure, sense una cabina de protecció.
La locomotora Tioga va tindre el número de fabricació 404 rotulat en el arenero, sobre la caldera, tal com apareix en la vista al daguerrotipo. En el cas de la locomotora Copiapó el seu número de fàbrica va ser el 465, també de Norris.[9]
Vore també
Referències
- ↑ «Locomotora La Copiapó - ferrocarrils de la Regió d'Atacama». www.geovirtual2.cl. Consultat el 23 de decembre de 2018.
- ↑ «La "Copiapó" - Memòria Chilena, Biblioteca Nacional de Chile». www.memoriachilena.cl. Consultat el 23 de decembre de 2018.
- ↑ Salazar, Criss (7 de setembre de 2013). «"LA COPIAPÓ": UNA LOCOMOTORA QUE CAMBIÓ LA HISTORIA». URBATORIVM. Consultat el 23 de decembre de 2018.
- ↑ «Declara locomotora ubicada en Copiapó - Consell de Monuments Nacionals de Chile». www.monumentos.cl. Consultat el 23 de decembre de 2018.
- ↑ «Arbre va caure sobre històrica locomotora en Copiapó: s'espera evaluació de danys». Atacama Notícies (30 de decembre de 2023). Consultat el 30 de decembre de 2023.
- ↑ 6,0 6,1 Aguilera Olivares, Forlín (30 de decembre de 2023). «Front de forts vents va generar danys en la Locomotora La Copiapó». UDA.cl. Consultat el 31 de decembre de 2023.
- ↑ CulturasAtacama (31 de decembre de 2023). «Visita Tècnica a Locomotora "La Copiapó" despuix de danys meteorològics.». www.instagram.com. Consultat el 2023-12-31.
- ↑ "La Copiapó: ¿Ha segut sempre la mateixa?" Revista En Tren, nº 20, decembre de 2020, págs. 22 a 32. En Tren, nº 20.
- ↑ Norris Production Record. Llista de números de fàbrica de Norris, facilitada pel Museu del Ferrocarril d'Astúries. En 1850 Norris va fabricar les locomotores números 444 a 469.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Locomotora Copiapó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.