Nevat Ulls del Salat

El Nevat Ulls del Salat és un estratovolcán pertanyent a la cordillera dels Vages, que es troba enclavado sobre el llímit entre Chile i Argentina. En 6891 m s. n. m., és el volcà més alt de la Terra i el segon cim dels hemisferis sur i occidental, sent sol superat pel Aconcagua (6960 m s. n. m.).

Este jagantesc complex volcànic està ubicat a l'est de Copiapó (regió de Atacama) i a l'oest de Fiambalá (província de Catamarca). El seu bloc principal culmina en 3 picos, els quals posseïxen una alliniació oest-este; en eixe orde, estos cims són denominats Oest (6721 m s. n. m.), Central (6752 m s. n. m.) i Principal (6893 m s. n. m.). Esta última també li la coneix com a cim Bífida, en raó de que arremata en dos torreones rocosos d'igual altitut, els que es troben distanciats per al voltant de 50 m en llínea recta i un desnivell de 30 m de profunditat. Estes dos cotes màximes del pico Principal són denominades: torreón Oest i torreón Est, també conegudes com a cim chilé i cim argentí, respectivament, si ben abdós són cims limítrofs. Se situen en les coordenades 27°06’35”S 68°32’31”O (l'occidental) i 27°06’35”S 68°32’29” (l'oriental).

Per la seua ubicació en plena Puna de Atacama, la montanya presenta condicions climàtiques molt seques, en neu únicament durant el periodo hivernal i solament en les cotes superiors. Pese a que existixen fumarolas en les afores del cim, no s'han registrat erupció en temps històrics. S'ha sugerit que l'absència de registres eruptivos es deu a la remota ubicació de la montanya, virtualment inaccessible fins a temps molt recents.

L'ascensió al volcà és simple a excepció del tram final, de gran dificultat, a on l'us de cordes i d'atres accessoris és recomanable. El primer ascens va ser portat a terme per l'expedició polaca de Jan Alfred Szczepański i Justyn Wojsznis en febrer de 1937.

Geologia

Archiu:Ojos del Salado South face.jpg

Cara sur

El Nevat Ulls del Salat és un estratovolcán que el seu ampli cràter es troba sucumbit, quedant rodejat per dos cims rocosos en forma de torreón. Abdós cims, la chilena i la argentina tenen una altitut similar, sent la primera aproximadament 8 ± 5 cm més alta.

Este volcà, el nom del qual prové de que dona orige al riu Salat, s'ubica en el centre d'una cadena volcànica en sentit este-oest d'aproximadament 60 quilómetros, que s'inicia en el pas fronteriç Sant Francisco i finalisa en el Nevat Tres Creus. Sobre esta mateixa cadena corre part de la frontera argentina-chilena puix, segons el laudo britànic de 1902, el traçat entre abdós punts seguix la divisòria de les aigües. D'esta forma, els dos cims del Nevat Ulls del Salat són travessades per la frontera internacional.

Altitut

Archiu:Ojos del Salado summit.jpg

Vista del cim chilé (torreón Oest) des del cim argentí (torreón Este).

Diferents mecanismes de medició han marcat grans diferències en la altitut del nevat Ulls del Salat i atres montanyes. Encara que tradicionalment se li ha otorgat al mont Aconcagua, situat en la República Argentina, el títul de mont més alt d'Amèrica, algunes estimacions de l'altitut de l'Ulls del Salat, fetes per una expedició militar chilena en 1956, ho consideraven 100 metros més alt que l'Aconcagua; no obstant, el seu marge d'error considerablement alt va fer que esta medició no fora acceptada finalment. La revista chilena Vages va intentar revivar esta «suposta» polèmica, que va anar ràpidament desacreditada per atres publicacions internacionals per considerar que eren asseveracions que responien a qüestions polítiques o de promoció publicitària.

Sí existia un ampli debat sobre el títul del «volcà més alt del món», que disputaven el nevat Ulls del Salat i el mont Pissis, que a pesar del seu nom en realitat és un volcà. Les mides d'abdós volcans variaven de manera important, deixant al mont Pissis com llaugerament més alt. En 2007 una expedició franc-chilena va explorar tant el Pissis com l'Ulls del Salat i va determinar l'altitut d'abdós. L'Aconcagua, l'altitut del qual de 6965 m s. n. m. havia segut determinada en 2005 per una expedició de la Universitat de Concepció, va confirmar la seua categoria del més alt de l'hemisferi, seguit per l'Ulls del Salat en 6891,3 m s. n. m., i després pel Pissis en 6792 m s. n. m. Estes medicions, basades en el model geoidal suramericà de SIRGAS, varen ser acceptades pel Institut Geogràfic Militar chilé i considerades oficials per a eixe país. No obstant, encara resta que el seu parell argentí es pronuncie al respecte per a homogeneizar les mides. Açò es deu a que les senyes oficials del Institut Geogràfic Nacional argentí indiquen que l'altitut de l'Ulls del Salat és de 6879 m s. n. m., mentres que en una publicació de 2011 li disminuïx la seua altitut a 6864 m s. n. m.

Per un atre costat, varis atres estudis confirmen que el Nevat Ulls del Salat és el segon mont més alt dels hemisferis sur i occidental despuix de l'Aconcagua, per damunt del Pissis.

Cims

El cim principal del nevat Ulls del Salat culmina en dos torreones rocosos distants 60 metros un de l'atre.

• El torreón Est o cim argentí^{cita requerida} és la massa principal de la montanya i conté la seua major roca mare.
• El torreón Oest o cim chilé^{cita requerida} és una aïllada agulla de punta plana que sorgix entre els dos cràters mencionats.

Abdós cims estan separades per una brecha vertical de 30 metros de profunditat. La sensació òptica que es té en la part alta d'abdós torreones, com ocorre en la majoria dels cims que presenten vàries altures semblants, és que l'atre podria ser més alt.

En novembre de 2003, una expedició argentina va realisar una nivellació topogràfica des del cim chilé. Prenent la part superior de la pedra més alta de cada torreón, el Oest resulta ser més alta per 54 ± 5 cm. Encara que esta prova és milimétrica en condicions normals, els forts vents aumenten el marge d'error, sent en este cas de 5 cm. Ademés, es va realisar una mida complementària, baixe l'hipòtesis de que les pedres, inclús estant en el seu lloc original, podrien aplegar a moure's, afectant el valor de la prova. Considerant llavors la porció més elevada del sol arenenc en el qual es recolzen les roques i degut a que les que coronen el torreón Oest són molt majors que les del Est, en este cas la diferència va ser favorable en 8 ± 5 cm a este últim. Per als criteris del montanyisme modern, no obstant, les diferències menors a un metro es consideren iguals, i per lo tant abdós cims es consideren el verdader cim.

Activitat volcànica

Existix debat sobre si este volcà posseïx activitat volcànica «actual» o solament «històrica». D'acort al Institut Smithsoniano i el seu Programa Global de Vulcanisme, l'erupció més recent coneguda es remonta a 1300 anys arrere, encara que en un important ranc d'error.

No obstant, existix evidència d'emissió menor de cendras en 1993, lo que se sumaria a la contínua presència de fumarolas i alguns fluix de lava d'orige relativament recent. Pel contrari, si es considera únicament l'última erupció, dit títul ho rebria el també argentí-chilé Llullaillaco, que, encara que de menor tamany, va fer erupció en 1877.

Rutes d'ascens

L'ascens no necessita destrea tècnica pero sí molta preparació i estat físic.

Les condicions climàtiques són no obstant una consideració important: temperatures molt per baix de zero graus en vents forts. Aixina mateix, l'altitut extrema provoca apunamiento en l'escalador no degudament aclimatado: este perillós trastorn fisiològic pot dur a la mort en qüestió d'hores.

Des d'Argentina

Des del territori argentí, es partix des de la ciutat de Fiambalá, en Catamarca, situada a una altitut de 1550 m s. n. m. S'accedix a través del Passe Internacional Sant Francisco. Són 230 km completament asfaltats fins al llímit en Chile. La ciutat conta en empreses de montanyisme i transports.

Logísticamente és més difícil l'accés al cim del volcà per territori argentí, ya que les rutes vehiculares estan més alluntades del cim, encara que especialistes han senyalat que, com contraparte, per eixe costat la pujada en sí és més fàcil i més interessant.

Des de Chile

Des del territori chilé és logísticamente més fàcil l'accés al cim del volcà, ya que la ruta vehicular es troba molt més pròxima i també es conta en un parell de menuts refugis. La ciutat més propenca és Copiapó, a 250 km. Esta ciutat, situada a una altitut de 370 m s. n. m., també conta en empreses de montanyisme i transports que poden facilitar les expedicions. El recorregut, administrat per una empresa concessionària, consistix en transportar al andinista fins a Estany Vert, a 4245 m s. n. m., para, despuix d'uns dies d'aclimatació, pujar-ho en vehícul als refugis de la Universitat de Atacama, a 5200 m s. n. m., i posteriorment al Refugi Tejos, a 5825 m s. n. m. L'atac al cim solament es pot fer des de les 5:00 hores fins a les 14:00, pels vents que sorgixen a partir d'eixa hora.