Mont Pissis

Mont Pissis

El mont Pissis és un estratovolcán inactiu, situat sobre un ramal de la cordillera dels Andes dins de la regió del altiplà puneño de l'Argentina, ubicat entre les províncies de Catamarca i La Rioja. Este volcà és el tercer cim de major altura dels hemisferis Sur i Occidental, en una altitut de 6795 m s. n. m.

Toponímia

Si be és tècnicament un volcà, en la cartografia del IGM argentí figura en la plancheta 1:500.000 N.º 2769 III en el topònim Monte Pissis.

Es va saber confondre antigament a este gran volcà en un atre que es troba 18 km més a l'Est, el Naiximent del Jagüé (5.830msnm), (que és aquell a on estan justament les naixents del Riu Jagüé). També es va conéixer al Mont Pissis en el seu nom en quechua: Pillanhuasi. El nom modern va ser colocat en 1885 per la Comissió Chilena d'Exploració del Desert, comandada per Francisco Javier San Román. La nominació va ser feta en honor al geógrafo francés Pedro José Amadeo Pissis, qui va servir al govern chilé en el XIX; encara que el llinage s'hauria acomodat prou fortuitamente en el nom que procedix de la veu cacana pissi el significat de la qual és "menut", pese a les enormes dimensions d'esta montanya tal denominació aludix a que no forma part del ramal major de la cordillera dels Andes sino d'un menys estés.

Ubicació

Considerat com el 2.º dels volcans més alts del món, es troba ubicat en la cordillera dels Andes, dins de la secció sur dels Andes d'Atacama i enterament en territori argentí. Políticament es troba en el llímit entre les províncies de Catamarca i La Rioja.
S'accedix des del nort des de la localitat de Fiambalá per la ruta asfaltada al pas de Sant Francisco (ruta 60) i després per la quebrada de la Còpia, passant per la depressió de l'estany dels Aparejos i al començ Este de la Vall Ampla.
El seu accés sur és complicat i després de transitar el camí al pas Pircas Negres es recorre la Quebrada del Riu del Mig i es travessa la conca del gran cràter "Inca Pilio" (Corona del Inca).
El seu cara nort, englaciada en la seua major part, és la visió més difosa del mont i la seua bellea descolla en el desert norteny. La cara sur, de salvage aspecte, està solcada per un glaciar encajonado entre obscurs espolones.
La cara oest és la cara amagada del Pissis, solament va ser recorreguda la zona per dos expedicions (mexicans 1994 i argentins 2009) i posseïx solament una ruta en la seua extensió. L'aspecte de l'ala oblidada és glaciar i entre els 5600 i 5900 m s. n. m. existix un enorme camp de gèl de més de 40 km².
Les coordenades del cim principal són S27º45'16,7" W68º47'56,34" (S27,754859º W68,799155º) i l'altura brindada per SRTM és 6795 m s. n. m., mentres que l'oficial d'acort a l'Institut Geogràfic Nacional és de 6880 m s. n. m. presa fa molts anys en antics métodos baromètrics i de triangulació en teodolit.

Descripció topogràfica

D'orige volcànic és un mont de 6 cims. Catalogat com a volcà compost la principal característica d'este tipo és l'existència de varis cims i de cràters superposts. Forma junt als seus cims satèlits la serra o cordonera del Pissis orientat de Noroest a Surest. La cordonera del Pissis ademés del seu massiç principal posseïx huit cims alineats en sentit aproximat NO SE. Una d'elles (Muscle del Pissis) supera els 6400 m s. n. m., atres tres superen els 6000 m s. n. m. i el restant els 5500 m s. n. m. Constituïx la vora nort de l'enorme cràter del Inca Pille. Forma part del círcul dels volcans jagants junt en el Bonete, Baboso, Reclus, Bessons i cordoneres del Bonete i Pissis. Descolla dins de la seua pròpia cordonera i retalla en la seua part més alta els seus sis cims.

Les ales nort del massiç tanquen al sur la conca de la Salina de l'Estany Vert i és el llímit nort de la conca de l'estany del Inca Pille. Abdós conques són les de major extensió en eixa porció de la regió i el Pissis adquirix el major protagonisme des d'abdós depressió.

Consta de 7 cims principals superiors a 6700 m s. n. m., algunes d'elles batejades en l'any 1994 per una expedició conjunta de militars i civils argentins i espanyols, liderats per Jaime Suárez. Existix un sext cim ubicat al SO de la principal nominada com Pissis IV per l'expedició polaca que va realisar el primer ascens de la montanya en 1937.

D'est a oest són: Eixèrcit Argentí (6.790 m s. n. m.), UPAME (6.785 m s. n. m.), Moradura Samoré (6.685 m s. n. m.), CAM ( la més alta de totes segons cotes de la carta topogràfica n.º 2769-34 ED 1, escala 1:100.000, de el IGM argentí),Gendarmería Nacional (6.675msnm), i Pissis IV (6.750 m s. n. m.).

Finalment es pot afirmar que els cims de el PISSIS ascendixen a 9 i , ordenades de major a menor altura, serien:

1- Cim CAM ............................ 6.795 m s. n. m. (S27,754859º W68,799155º)
2- Cim Eixèrcit Argentí ......... 6.785 m s. n. m. (S27,772300º W68,772891º)  (3.230m al SE del cim principal)
3- Cim U.P.A.M.E ..................... 6.785 m s. n. m. (S27,769368º W68,781410º)  (2,370m al SE del cim principal)
4- Cim IV .................................. 6.750 m s. n. m. (S27,758709º W68,806665º)  (850m al SW del cim principal)
5- Cim V ................................... 6.730 m s. n. m. (S27,762362º W68,806215º)  (400m al sur del Cim IV )
6- Cim VI .................................. 6.705 m s. n. m. (S27,772500º W68,787504º)  (700m al WSW del cim U.P.A.M.E )
7- Cim VII ................................. 6.700 m s. n. m. (S27,765836º W68,804949º)  (400m al sur del Cim V )
8- Cim Moradura Samoré ......... 6.685 m s. n. m. (S27,762947º W68,791130º)  (1.200m al SE de la cumpre principal)
9- Cim Gendarmería Nacional . 6.675 m s. n. m. (S27,750102º W68,799788º)  (530m al Nort del cim principal)

Cràter Corona del Inca

Cap al sudsudoeste, a sol 16 km en llínea recta del seu cim, es troba el cràter Corona del Inca ("Inca Pilio" en quéchua), el qual es creu que era el cim d'una antiga montanya que es va desplomar sobre sí mateixa durant una explosió volcànica, o be, que va ser produït per l'impacte d'un meteorit. Forma una obertura de 5 km de diàmetro. Gràcies a que l'aigua de desgel es deposita en el seu endorreico centre, s'ha format el llac Corona del Inca, el qual és navegable i seria el més alt del món d'esta condició, el seu espill d'aigua es troba a 5.100 m d'altitut i les vores de la "corona" que la rodegen promedian els 5.450msnm. En 2003 allí es va batre el récort mundial de buceig en altura.